LA NOCHE DE LA IGUANA

 

Director: John Huston

Actors: Richard Burton

               Sue Lyon

               Ava Gardner

              Deborah Kerr

Any: 1964

Títol original: The night of the iguana

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Larry Shannon (Richard Burton) és un sacerdot que ha perdut la fe. Apartat del seu ministeri es dedica a fer de guia turístic en Mèxic i acompanya a un grup de velles turistes en un bus en el que també hi va una atractiva menor, Charlotte (Sue Lyon), més interessada per Larry que pel paisatge.

El sacerdot en excedència, està també més atret per l’ alcohol i les dones que per la religió. Acusat per la tutora de Charlotte de pervertir-la, el bus arriba a un vell hotel de les afores de Puerto Vallarta, que regenta Maxine (Ava Gardner), una vella amiga de Larry, una viuda que viu acompanyada per dos joves mexicans.

Larry es veu contínuament assetjat per Charlotte, amenaçat d’ acomiadament pel seu cap i importunat per la tutora i el grup de dones, que volen anar a una residencia més còmoda.

Per agreujar-ho tot arriba a la residència Hannah (Deborah Kerr), una dona propera als quaranta anys però de bon veure, acompanyada del seu avi, un poeta de noranta set anys.

Els dos es van buscant la vida, malvivint dels dibuixos de la dona i els poemes del vell. Larry ha amagat una peça del cotxe perquè els turistes no se’n vagin però acaba rebutjant a Charlotte ,que només li porta problemes, i ja definitivament acomiadat deixa que les dones marxin.

Larry es queda en l’ hotel on es produeix un joc de gelosia, desig i rebuig entre ell i les dones.

Finalment Larry i Maxine es queden plegats en l’ hotel en tant Hannah fuig per  continuar la seva vida errant.

 

 

COMENTARI

Film basat en una obra de Tennessee Williams. Planteja el món tancat i claustrofòbic de l’ autor, els conflictes sexuals i els drames existencials que recorren la seva obra.

Huston recrea personatges turmentats i en crisi, angoixats i cercant el seu lloc en la vida, incapaços de trobar-li un sentit a aquesta. Gent fràgil, solitària, perduda, cercant desesperadament arrelar-se.

En ells, els dubtes són més forts que les creences i es barreja la necessitat d’ estimar amb el desig i el sexe. Famosa l’ escena de Maxine, mullada en la platja i abraçada apassionadament als dos joves i musculosos mexicans. És un paradigma de la necessitat amorosa de la dona, els nois sols li ofereixen sexe però no cobreixen el buit existencial.

Maxine és tota extraversió, voluptuositat i caràcter. Hannah és en canvi un dona sense experiència sexual però disposada a gaudir de la vida i a veure món. Cap de les dues te tot el que vol ni el que busca. Al  igual que Larry són personatges dissortats, cercant la felicitat.

La comprensió que la vida te que portar a un objectiu, la marca el vell poeta que dicta i acaba el seu últim poema per morir, seguidament, en pau.

Williams proposa la metàfora de la iguana, una bestiola que han caçat i que tenen lligada, sense possibilitat de llibertat i d’ escollir el seu destí. Larry li talla les cordes a la iguana captiva i amb aquest gest busca emancipar-se també de si mateix i lliure, trobar la felicitat.

¿QUIÉN TEME A VIRGINIA WOLFF?

Director: Mike Nichols

Actors: Elizabeth Taylor

               Richard Burton

               George Segal

               Sandy Dennis

Any: 1966

Títol original: Who’s afraid of Virginia Woolf?

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Relacions matrimonials.

 

ARGUMENT

Martha (Elizabeth Taylor) i Georges (Richard Burton) són un matrimoni madur que alleugereix els seus mals amb retrets I baralles continuades.

Ell és professor de la Universitat i ella és filla del director de l’ entitat. Una nit inviten a casa a una altra parella: Nick ( George Segal) i Honey (Sandy Dennis).

Ells ajudaran a desencadenar una catarsi amb que Martha i George no deixaran cap drap brut sense mostrar.

Ella considera a l’ home un fracassat, que ha intentat escriure un llibre sense èxit. Els dos manifesten una relació d’ amor-odi, marcada pels insults, les humiliacions i les venjances.

Farcit d’ alcohol, Nick es confessarà a Georges i li explicarà que es va veure obligat a casar-se amb Honey quan aquesta es va inflar però allò que suposava seria un embaràs ho va ser tan sols psicològic i tal qual es va desinflar.

Tot i així l’ home sospita que Honey ha sofert un avortament i que en realitat no volia tenir fills.

Per la seva part, Georges explica que ell i a seva dona van tenir un fill,  aquest te una malaltia mental i està ingressat des de  fa trenta anys.

En tant sorgeixen les explicacions, Martha canta una cançó infantil: Qui te por de Virginia Woolf? I combina la seva addicció a la beguda amb les insinuacions cap a Nick amb qui balla lascivament davant la presència de les seves respectives parelles.

Per fi George que s’ havia absentat torna a la casa i li comunica a Martha que el seu fill ha mort. Ella es rebel·la davant la notícia i li retreu que ha trencat les regles del joc. En realitat mai han tingut un fill, no podien tenir-ne i tot és part d’ un joc del que ambdós són còmplices i que els permet seguir lligats, enganyant-se, destruint-se però potser també estimant-se.

wolff

COMENTARI

Edward Albee és l’ autor d’ un dels drames teatrals més estripats de la segona part del segle XX.

L’ obra disecciona el món de la parella i del matrimoni sense concessions. Dins d’ un marc opressiu i angoixant els protagonistes no deixaran en tot el temps de fer-se reprotxes, d’ insultar-se i fins i tot de comportar-se violentament l’ un amb l’ altre.

Però a la fi sabrem que tot forma part d’ un joc i que necessiten d’ aquesta teràpia autodestructiva però que al mateix temps els permet conservar-se units i vinculats per aquesta relació sadomasoquista.

Els pitjor parats de la història seran la parella de convidats que a partir de la relació que entaulen deixaran anar també les seves frustracions i descobriran mentides i enganys en una apoteosi tremendista i obscena.

Cine com teatre. Els intèrprets, tancats en successives habitacions, reciten un text despullat, acompanyats solament de les seves veus i la seva presència escènica.

Elizabeth Taylor va guanya un oscar per aquesta interpretació on la ficció de l’ obra es barrejava amb la turmentosa realitat de la parella protagonista.