EL IRLANDÉS

 

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Robert de Niro

               Al Pacino

               Joe Pesci

               Anna Paquin

               Harvey Keitel

Any: 2019

Títol original: The irishman

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

Frank Sheeran (Robert de Niro), un home d’ ascendència irlandesa, torna de la segona guerra mundial, es dedica al negoci de la carn amb el seu camió però coneix a Russell Bufalino (Joe Pesci), un gàngster amb gran poder en la màfia.

Sheeran fa amistat amb Bufalino que el te com el seu home de confiança , li encarrega feines diverses i el converteix en un sicari al servei de l’ organització.

Al cap del temps Sheeran coneix a Jim Hoffa (Al Pacino), el líder del sindicat del transport, un home tan corrupte com poderós. L’ irlandès es converteix en un assassí a sou al dictat dels seus caps.

Hoffa és acusat d’ algunes irregularitats i ingressa en la presó durant quatre anys. Quan surt vol tornar a dirigir el sindicat però la màfia ja no el necessita i te altres interessos.

Bufalino li encarrega a Sheeran que elimini a Hoffa, l’ irlandès malgrat l’ amistat que l’ uneix amb el líder sindical l’ assassina i després es cremen les restes del mort.

Al cap dels anys Sheeran, ja vell i en una residencia,explica en primera persona la seva historia, quan un capella l’ insta a penedir-se, l’ antic gàngster no en troba motius.

 

 

COMENTARI

Martin Scorsese és potser el director viu més reputat del cine actual, ha parlat sobre el tema de la màfia, al menys en dues pel·lícules: “Uno de los nuestros” (1990) i “Casino” (1995), ara torna a aquest escenari a partir d’una novel·la de Charles Brandt: “I heard you paint houses”, basada en fets reals.

Scorsese ens parla de la màfia, una organització paral·lela a l’ estat i plena de poder i dins d’ ella ens transporta cap el personatge de Frank Sheeran, un assassí a sou que ens explica les seves vivències en primera persona.

Sheeran és un executiu, un home obedient a l’ organització, un treballador eficaç, un quadre d’ una empresa que mai posa pegues a la feina que li encarreguen, tot seria normal sinó fos perquè aquest treball consisteix en matar gent.

Sheeran ve de la guerra, allà contemplem com ha matat a altres persones, obeïa ordres i matar molta gent era motiu d’ aprovació per part dels superiors. Ara l’irlandès es dedica a la mateixa feina, ràpid, concís, sense escrúpols ni remordiments, la violència és una eina i una necessitat al servei d’ aquell que paga.

El coprotagonista del film és Jim Hoffa, un mafiós que arriba a liderar el sindicat del transport i que no li fa fàstics al suborn, el frau i qualsevol activitat delictiva amb tal d’ afermar el seu poder. D’ ell es va dir que era l’ home amb més poder dels Estats Units després del President Kennedy en els anys seixanta. Hoffa desapareix en 1975 i el relat abona la hipòtesi de que va ser assassinat per la màfia doncs els seus serveis ja no interessaven.

Sheeran i Hoffa havien construït una bona amistat , però l’ irlandès és un home productiu i no entén de compassió, compleix les ordres rebudes i mata al sindicalista.

Scorsese mostra l’ acció ara subtil, ara criminal de la màfia, ho fa durant tres hores i mitja i a l’ espectador li costa saber qui és qui, perquè un clan mata a gent de l’ altra i ens redacta una verdadera enciclopèdia de la màfia dels anys seixanta i setanta, sense que l’ acompanyi el ritme narratiu. Scorsese, en aquest cas, mimat per la industria i per Netflix que emetrà la pel·lícula en les televisions de tot el món, es torna egocèntric i no sap reduir ni espaiar molts  elements poc narratius que li acaben sent aliens a l’ espectador. El conjunt de la pel·lícula per aquest humil bloguer és decebedor.

El relat culmina en un epíleg que sembla una altra pel·lícula, els gàngsters s’han fet grans. Instal·lat en una residència, Sheeran continua sense voler dir paraula sobre els seus crims, no busca redempció ni perdó, ja que no se’n penedeix de cap de les seves accions, tot va ser una forma de viure. Va fer allò pel que li van pagar i pel que va ser escollit.

Ara viu la vellesa, la incapacitat  i la mort dels companys,la seva mateixa està pròxima. Scorsese ens ve a di que tota història personal és banal, assassins, mafiosos,malvats, gent temible,poderosos… tots acaben disminuïts primer i en un sot després. Res ha servit per a res.

 

JOKER

 

 

Director: Todd Phillips

Actors: Joaquin Phoenix

               Robert de Niro

               Zazie Beetz

Any: 2019

 Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Arthur Fleck viu en Gotham city i en la seva casa amb Penny, la mare, és pallasso de professió i és apallissat en mig del carrer per un grup de brètols.

Arthur ha estat ingressat en un psiquiàtric i en moments donats se li escapa un riure incontenible. Un company de la feina, Randall , li regala una pistola perquè es defensi, El pallasso actua en un hospital de nens i li cau el revòlver a terra, això fa que sigui acomiadat de l’ empresa.

Un dia és agredit en el metro per un grup de yuppies de Wall Street, l’ home respon disparant-li’ls i matant-los. La policia li segueix la pista i els diaris parlen en primera plana de la recerca d’un clown assassí.

L’ home actua en un club i la seva actuació és un fracàs total, Murray Franklin (Robert de Niro), un prestigiós periodista amb un programa d’ entreteniment en prime time, el truca perquè participi en el seu show però en realitat el que vol és riure-se’n de la seva falta de gràcia.

Arthur trava amistat amb una veïna seva, Sophie (Zazie Beetz),i va a veure a un polític que es vol presentar com a alcalde, Thomas Wayne, un home que defensa l’ ordre i acabar amb la delinqüència, la seva mare va treballar de jove amb Thomas i van tenir una relació sentimental, Arthur pensa  que el polític pot ser el seu pare i el capitost ho nega i l’ expulsa de casa seva.

El pallasso se n’ assabenta que Penny, la seva mare, va tenir diversos amants de jove i que ell va patir abusos per part d’ aquests, quan la seva mare te un atac i és ingressada en l’ hospital, el fill l’ ofega i la mata.

Arthur continua el seu procés d’ embogiment, quan Randall i Gary, un altre company de feina el van a visitar a casa, assassina a Randall que havia negat que fos aquell que li havia facilitat una arma.

Fleck es dirigeix a la televisió per participar en el programa. En el metro la policia el persegueix però ha creat un estat d’ opinió,molts manifestants es dirigeixen a desfilar contra l’ autoritarisme de politics com Wayne disfressats de pallasso i apallissen als agents.

Arthur arriba a la televisió i en el programa declara que ell és l’ assassí dels tres homes de negocis, i li retreu a Murray que tan sols l’ha trucat per riure-se’n d’ ell, seguidament li engega un tret i el mata.

Perseguit per la policia és detingut, el vehicle policial te una trompada mentre els pallassos manifestants ocupen la ciutat i Arthur s’ erigeix en el seu líder.

Arthur persegueix a Thomas Wayne i el mata al costat de la seva dona, en tant el fill de la parella assisteix expectant al crim. Arthur és ingressat en un psiquiàtric.

 

 

COMENTARI

    Todd Phillips és tota una sorpresa en la direcció d’ aquest magnífic film, fins ara la seva poca fama venia donada per la direcció de “Resacón en Las Vegas”, les seves seqüeles , altra cine adolescent i thrillers previsibles.

Phillips dirigeix ara una paràbola social que te com element funcional una certa seqüela de Batman. La pel·lícula ens serveix per conèixer els orígens de “Joker” l’ irredent enemic del justicier. En realitat és una excusa per parlar dels temes que ara comentem.

Phillips ens presenta en la primera escena allò que serà el leit motiv desencadenant de la trama, Arthur Fleck és un pallasso que pacíficament circula pels carrers amb un cartell, uns nois li arrabassen i desprès l’ apallissen, no hi ha motius, tan sols hi ha odi i maldat social.

Més tard un company de feina li facilita un revòlver, cosa que després negarà , uns yuppies de Wall Street el menyspreen, és acomiadat de la feina, se n’ assabenta que amants de la seva mare van abusar d’ ell de petit i com el seu pare no el vol reconèixer i no te èxit quan actua com humorista en un club.

Arthur és un fracassat en una societat que no vol reconèixer el fracàs, Arthur és assetjat, rebutjat i menystingut, no hi ha compassió per un home ja amb mancances psíquiques, la societat crea un monstre.

El director americà realitza una paràbola social. Arthur és un perdedor que s’ enfronta a un món on sols hi caben triomfadors i tots ells el refusen, és per això que el pallasso acaba amb la vida dels principals baluards del sistema que l’ expulsen, els amos del poder econòmic, superbs i desdenyosos, el polític que només viu per afermar l’ ordre social vigent o el periodista que se’n riu d’ ell i tan sols vol tranquil·litzar a l’ espectador amb l’ entreteniment.

El pallasso representa la falsa felicitat que exigeix  la societat, el goig dissenyat com una disfressa necessària per fer front al món, el riure és una imposició social, en Arthur esdevé malaltia i crea angoixa i inquietud perquè riu quan no toca. El pallasso es posa la màscara de la joia en un món terrible. Darrera de la façana del clown hi ha algú que expressa que no ha estat feliç ni un sol moment de la seva vida. El Joker és un malat social que esdevé  d’una societat malalta. El pallasso és el mirall deformat en el que es mira el món per tranquil·litzar-se i es troba amb un somriure fals i malaltís.

Phillips te referents en el seu relat, el principal: “El rey de la comèdia” de Martin Scorsese, en el que un artista còmic, un histrió segresta a un showman famós per poder substituir-lo i tenir el  seu minut de glòria. Igualment, com el personatge d’ aquest relat, “Taxi driver” del mateix Scorsese és un exemple d’ algú que atiat pel malestar social i personal es converteix en un  assassí.

Els mitjans de comunicació són un altre objectiu de Phillips que retrata a Murray i el seu programa com un element cauteritzador de les ferides socials a través de l’ entreteniment i la diversió, la confessió de els assassinats comesos i la mort en directe del presentador, agiten el pànic entre el públic i el porten a assolir una realitat desagradable i a sortir de la seva zona de confort.

La pel·lícula no seria la mateixa sense l’ aparició d’un Joaquin Phoenix desfermat, seductor, inquietant i terrorífic. Les imatges d’ Arthur corrent pels passadissos o imposant-se a la massa marginal, dels altres pallassos com a líder, són desassossegants. En realitat Joker s’ erigeix en cabdill d’una massa sense consciència, és un líder radical o un assassí ?, un guillat o/i una víctima dels sistema?. Els seus iguals tenen també una aspiració a la destrucció d’ allò que no els hi agrada, sense alternativa més enllà. És la revolució dels marginals, els pallassos, els desafectes al sistema, una massa alienada i violenta, potser no gaire millor que allò que vol combatre.

Per fi el film ens obre la porta al sorgiment del personatge que encarnarà a Batman: Bruce Wayne, un nen, contempla astorat la mort dels seus pares i inicia anys més tard la carrera de justicier per imposar l’ ordre en la ciutat i es converteix en el cavaller fosc que retrata Nolan.

La pel·lícula guanya el Lleó d’ or en el festival de Venècia del 2019.

 

 

 

EL PADRINO II

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Al Pacino

              John Cazale

              Robert Duvall

              Robert de Niro

              Diane Keaton

              Talia Shire

              Gastone Moschin

Any: 1974

Títol original: The godfather-Part II

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

Vito Andolini és un nen quan arriba a Nova York en 1901. Hi ve fugint des de Corleone  en Sicília i de Cicci, l’ home que ha matat a la seva família.

La pel·lícula recorre dues històries paral·leles. La joventut de Vito en els carrers de Nova York i la vida del seu fill, Michael ja com cap de la màfia.

En 1958, Michael Corleone (Al Pacino) esta casat amb Kay (Diane Keaton, els seus negocis s’ expandeixen al voltant del joc i les drogues. El dia de la comunió del seu fill, assisteixen a la festa, el seu germà, Fredo (John Cazale) i la seva germana Connie (Talia Shire).

Mike intenta adquirir la llicència d’ un Casino, pactant amb un senador americà que el menysprea i al poc temps pateix un atemptat a casa seva. Els pistolers moren i Mike pensa que l’ atac ha tingut la connivència d’ algú de la seva família.

El gàngster es vol venjar i creu que hi ha estat involucrat Hyman Roth, un altre mafiós que competeix amb ell en els negocis bruts.

Mike viatja a La Habana on te la intenció d’ invertir en centres de vacances i casinos amb la col·laboració del cap de govern Fulgèncio Batista però en la festa de final d’ any, esclata la revolució i Batista fuig.

L’ atemptat contra Roth fracassa però Mike s’ assabenta que darrera l’ agressió estava el seu germà Fredo.

Diversos flash backs ens porten a l’ any 1917 quan Vito Corleone (Robert de Niro) es fa amic de Clemenza i comença a fer-se valer en el barri. S’ enfronta a Fanucci (Gastone Moschin), el gàngster que extorsiona als italians del Bronx amb l’ excusa de protegir-los.

Vito mata a Fanucci i es guanya el respecte i la jerarquia de tothom , viatja de nou a Corleone, el seu poble natal, per venjar-se de Cicci, l’ home que va assassinar a la seva família i comença a erigir-se com “El Padrí”,l’ home que dirigirà els negocis bruts en la ciutat.

En tant el film torna a principis dels anys 60. Mike és portat davant d’un tribunal , acusat de nombrosos crims però l’  home que el te que delatar, Frankie Pentangeli, se’n desdiu en l’ últim moment i Mike és absolt.

Mike contempla la separació de Kay, la seva dona, que avorta voluntàriament del fill que espera, veu com Tom Hagen (Robert Duvall), el seu home de confiança l’ abandona , com portat pel seu esperit de revenja, fa assassinar al seu germà Fredo i com Frankie, el seu antic amic es suïcida.

Mike és un home tan intensament poderós com solitari.

 

 

COMENTARI

Segona part de la saga d’ “El Padrino”, la història recorre paral·lelament l’ ascens de Vito, el patriarca de la família i com s’ inicia l’ escalada de violència i crims que el portaran al cim.

D’una altra banda Coppola ens mostra l’ activitat de Mike, el fill, que defensa un imperi ja consolidat. L’ acumulació de poder el porta a la solitud i a la destrucció de l’ entorn familiar.

L’ escena final retrata a Mike de jove , quan la seva decisió d’ anar a l’ exèrcit es discutida i tothom el deixa sol en la taula per anar a rebre a Don Vito i enllaça aquesta imatge amb l’ actual, quan el mafiós ha arribat al punt més alt ,al preu de l’ abandonament i mort de familiars i amics.

Mike no te compassió ni perdó. Veurem com Fredo, el germà gran, tan dèbil com gelós de la supremacia del germà petit, torna a la llar després de la traïció. Mike sembla perdonar-lo, un petó en el front i una abraçada  segellen aquest perdó. Preliminar per l’ execució de Fredo.

Mike és un exemple d’ algú que lluita pel poder i pel camí no respecta res. Els amics, la dona , la familia, l’ entorn…Mike ha arribat al cim, domina tots els ressorts, és temut i respectat, ha creat un imperi però és un pobre home sol.

La pel·lícula es recrea en algunes escenes d’ inusitada qualitat. Destaquem la processó en els carrers, festa, verges, aldarulls. Fanucci passeja entre la gent camí a casa seva., Vito ho segueix tot pels terrats i la visió en picat de la càmera és la de l’ espectador i la  de l’ home fins que atrapa a Fanucci i el mata.

Coppola es recrea en el muntatges paral.lels ,dosifica la intriga, no és sempre fidel a Mario Puzzo, l’ autor del llibre, juga amb les psicologies diverses del personatges portats sempre per l’ ambició , la por i el desig de poder i crea una de les més extraordinaries pel.licules de la historia del cine.

El film va guanyar sis oscars en 1974.

 

NOVECENTO

 

 

Director: Bernardo Bertolucci

Actors: Robert de Niro

              Gerard Depardieu 

              Burt Lancaster

              Stefania Sandrelli

             Donald Sutherland

             Dominique Sanda

             Laura Betti

Any: 1976

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

En el mateix dia del mateix any i iniciant el segle XX neixen dos nens, un Alfredo (Robert de Niro) és fill dels Berlinghieri, els patrons d’ una rica hisenda. L’ altre, Olmo (Gerard Depardieu), fill dels Dalco, pagesos de la mateixa casa al servei dels amos.

Malgrat la diferencia de classe social, els nens creixen plegats i es fan amics.

L’ amo, l’ avi Alfredo (Burt Lancaster), és un home d’un tarannà paternalista que s’ acaba suïcidant. Amb la seva mort, el  fill, Giovanni, el succeeix i inicia el seu ascens, disposat a treure-li el suc als  treballadors, sense cap mena de sentimentalisme.

Passa el temps. Els nois han crescut. Quan Olmo i Alfredo tornen de combatre en la primera guerra mundial, les coses han canviat. El treball en el camp es modernitza i es mecanitza, les màquines substitueixen als homes.

Els pagesos s’ organitzen i van a la vaga pels seus drets. Giovanni s’ enfronta als seus subordinats quan sobren braços en el camp i acabat el contracte de les seves vivendes, l’ amo vol fer fora als camperols.

Els patrons es reuneixen, reclamant ordre, el feixisme inicia el seu ascens.

Un nou administrador, Attila(Donald Sutherland), s’ encarrega que les terres rendeixin i simpatitza amb el nou moviment.

En tant, Olmo s’ enamora d’ Anita (Stefania Sandrelli), una jove mestra que recolza als camperols. Alfredo, per la seva banda, coneix a Ada (Dominique Sanda), una noia esbojarrada, esnob i moderna.

Tanmateix, els obrers i els pagesos es manifesten pels seus drets, els escamots feixistes són cada vegada més agosarats i es llencen al carrer. Alfredo torna a l’ hisenda per casar-se amb Ada quan el seu pare, Giovanni, mor, ara és el nou patró.

Olmo te una nena amb Anita i  aquesta mor en el part. Attila per la seva part es casa amb Regina(Laura Betti), una cosina d’ Alfredo,el dia de la boda es troba alterat i viola i mata a un nen, Patricio, per després acusar a Olmo de la mort.

Els sicaris d’ Attila, apallissen a Olmo en tant la indiferència d’ Alfredo i sols la presència d’un rodamón que s’ auto acusa del crim, impedeix que el matin.

Alfredo resulta un home dèbil, incapaç de fer front a Attila i els camises negres, i la seva relació amb Olmo es refreda. D’ una banda, Ada, decebuda per l’ actitud del seu marit, es lliura a la beguda i perd, poc a poc, el seny.

Un dia, Attila és rodejat per Olmo i els camperols que l’ humilien i li refreguen la merda dels animals per la cara. La venjança és terrible. Attila reuneix als camperols i en mata uns quants davant la passivitat del patró, en tant Olmo ha pogut escapar.

Quan a la fi, Alfredo fa el cor fort i expulsa de la casa a Attila i als seus homes, ja és massa tard. Ada ha fugit per no tornar mai més.

La guerra acaba, la derrota feixista porta a camperols i partisans a l’ hisenda. Olmo torna i es vengen d’ Attila, a qui persegueixen i maten. Alfredo és jutjat mentre els camperols es reparteixen les terres.

Sembla que ha arribat el moment de l’ emancipació dels oprimits i de la transformació social. Aviat arriba un escamot del nou govern que obliga als revoltats a lliurar les armes. Olmo i Alfredo continuen la seva relació d’ amor – odi, ara barallant-se, ara estimant-se.

La pel·lícula acaba quan, ja vells, els dos homes caminen per la via del tren, allà on de nens es posaven sota la màquina per demostrar el seu valor. Tot comença i tot acaba en el mateix lloc.

 

 

COMENTARI

     Bertolucci ha abandonat els anys en que filosofa i raona sobre els  dubtes intel·lectuals d’un noi de casa bona que se sent atret per la revolta social. “El último tango en paris”, l’ alça cap a l’ èxit i li dona diners i força per realitzar aquest gran retrat social de la primera part del segle XX.

Un fresc, que radiografia quaranta cinc anys de la història de Itàlia. Des del moment en que el món camperol, sotmès al patró, es rebel·la, l’ enfrontament de classe , l’ ascensió del feixisme i el posterior triomf de la democràcia.

El món canvia, les relacions laborals es transformen, el camp es tecnifica, la industria s’ho emporta tot per davant, el món dels amos, l’ autoritarisme, la prepotència…donen pas a l’ ascens de les reivindicacions obreres, després la rebaixa d’ expectatives, la necessitat del pacte.

En aquest context relata l’ amistat truncada i recuperada de dos nois que han nascut el mateix dia, un destinat a ser l’ amo i l’ altre destinat a ser tota la vida un manat. Una representació tan simbòlica com evident de les dues classes socials en disputa, la burgesia i el proletariat.

El fresc social, segons avança la pel·lícula, es torna propaganda social. Un cant èpic a l’ emancipació i l’ alliberament de les classes oprimides. El discurs esbiaixat i els personatges arquetípics, li fan perdre força a un film de innegable pes social i estètic.

Bertolucci, acaba fent història per parlar de la necessitat d’ alliberament de les classes subalternes, amb l’ enfrontament però també de la reconciliació entre els amics. Així fa seva la tesi del PCI en aquell temps: el compromís històric.

 

TORO SALVAJE

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Robert de Niro

              Joe Pesci

              Cathy Moriarty

Any: 1980

Títol original: Ragging bull

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama/biopic

Subgènere: Boxeo

 

ARGUMENT

Jake LaMotta  (Robert de Niro(és en 1941 un boxejador que s’ obre camí en la seva carrera. Coneix a Vickie (Cathty Moriarty), una noia jova i guapa i es separa de la seva dona però això no canviarà el seu caràcter xulesc, molt lligat a l’ entorn familiar on el seu germà Joei (Joe Pesci) és un gran suport.

Després dels seus mítics combats amb Ray Sugar Robinson li arriba l’ oportunitat de lluitar pel títol mundial dels pesos mitjans. Abans tindrà que plegar-se als desitjos de la màfia i manegar i perdre un combat, per aspirar al títol.

En la disputa venç a Marcel Cerdán, el campió i es proclama el millor pes mig del món en 1949.

De caràcter explosiu, combina la defensa del títol amb aldarulls i baralles constants, s’ enemista amb el seu germà i li dona una pallissa doncs creu que Joei s’ ho fa amb Vickie, la seva dona.

Malgrat el pas del temps no deixarà de ser un gelós compulsiu i això el portarà a que la seva doni també l’ abandoni.

Amb problemes de pes i incapaç de cuidar-se com abans, acaba perdent el títol i inicia la costa avall.

Una vegada retirat regenta un club on actua, explicant histories i acudits sense gaire èxit, és empresonat per relacionar-se i permetre l’ entrada al club a menors i acaba sent un home sol que només te com capital el passat.

 

 

 

COMENTARIS

Biopic del campió mundial dels pesos mitjans Jack LaMotta. La seva persistència i duresa fins arribar allà on vol. El món de les màfies que arreglen combats, el mal caràcter del boxejador que el portarà a l’ abandonament de totes les persones que passen per la seva vida, són els trets fonamentals del film.

LaMotta és un heroi, fort i vigorós en el ring però un titella en la vida real, assetjat per gelos irracionals, groller, masclista i incapaç de mantenir l’ estima dels seus.

El destí el porta de ser adulat i respectat a ser un showman sense èxit.

Scorsese filma els combats amb detall i una certa desmesura, veiem la barreja de l sang, l’ aigua, i el suor brotant sense mida del cos dels contrincants . Utilitza el blanc i negre per donar més realisme als esdeveniments i forja la historia d’ un dels mites del boxeu en els anys 50, que, com tants altres, acaba sent un perdedor.

La pel·lícula no seria el mateix sense la intervenció de Robert de Niro que mostra sempre a l’ home torturat, en busca d l’ afirmació , el reconeixement  i l’ afecte,  tant en el seu zenit, amb una excel·lent forma física, com en el seu declivi, ja gras i inflat. L’ actor s’ engreixà vint i cinc quilos per interpretar aquesta segona etapa del personatge i va guanyar un oscar al millor actor per la seva interpretació.

Paul Schrader és un dels habituals guionistes de Scorsese aporta també, des de el seu calvinisme una aportació decisiva  al protagonista. Algú pot ser un triomfador però te que pagar, te que compensar l’ èxit, el seu cel, amb algun tipus d’ infern personal.

Per últim ressaltar que aquesta, com quasi totes les pel·lícules sobre boxeu escenifiquen el somni americà, com algú no especialment dotat, pot ascendir del no res a l’ èxit professional i social.

D’ una altra banda el boxeu és també una representació de la vida: pegar i que no et peguin.

EL REY DE LA COMEDIA

 

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Robert de Niro

               Jerry Lewis

               Diahnne Abbot

               Sandra Bernhard

Any: 1982

Títol original: The king of comedy

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia dramàtica  

 

ARGUMENT

Jerry Langford (Jerry Lewis) és un famós showman i humorista de la televisió. Un dia, després de la seva actuació, un home, Rupert Pupkin, (Robert de Niro) s’ introdueix en el seu vehicle ,  intenta convènce’l de les seves virtuts com artista i li demana una oportunitat, creu que te talent com entertainer i vol ser el nou rei de la comèdia.

Pupkin vol sortir en el programa televisiu de Langford i en el futur aspira a tenir el seu propi espai.

Langford l’ adreça a la seva secretaria i aquesta li recomana que gravi una cinta amb les seves ocurrències. Com era d’ esperar la cinta és rebutjada i Pupkin és enviat al carrer de mala manera. El còmic insisteix i el cap de setmana es presenta amb Rita (Diahnne Abbot), la noia que estima, en la casa de camp del comediant, aquest no tarda en fer-lo fora.

Pupkin considera una nova alternativa i amb la col·laboració de Masha (Sandra Bernhard), un amiga, fan de Langford, decideix segrestar a aquest. Així ho fan i després de lligar i emmordassar al còmic, acorden  que la televisió emetrà deu minuts amb l’ actuació de Pupkin, sols així Langford conservarà la vida.

Mentre Masha cuida de Langford, Pupkin es mostra en la televisió i te un gran èxit però és detingut quan acaba la seva actuació. Mentrestant Langford, s’ ha lliurat de Masha, que el volia seduir i s’ ha escapat.

Pupkin és condemnat a sis anys de presó, dels quals compleix dos, escriu la seva autobiografies i quan surt és algú famós: el rei de la comèdia.

 

COMENTARI

Scorsese realitza una faula sobre el món de l’ espectacle. Tot és trampós perquè d’ inici hi trobem dos homes , sembla que un sigui un guanyador i l’ altra un perdedor però to es pot capgirar.

El director vol mostrar la part posterior d’ aquest univers del xou i de la fama, com diu Langford: les groupies, els autògrafs, els amics que no ho són, la feina…

En aquest cas el famós queda retratat com algú superb, que menysprea al que comença, incapaç de compartir amb aquells que l’ admiren un moment d’ empatia. Pupkin li diu: “Per què no vas escoltar la cinta?, el treball de tota la meva vida, tan sols hi havies de dedicar dos minuts”.

Scorsese juga amb el to àcid, Langford és un home que ho te tot i que lliure del segrest es mira al mirall que és el televisor i contempla al seu botxí, Pupkin, l’ altra cara de si mateix. Igualment Scorsese manté moments humorístics com quan el segrestador li prepara de manera maldestre cartells a la víctima per què els vagi recitant per telèfon a la policia.

De Niro /Pupkin tanca amb el monòleg final, el de l’ artista que busca un lloc en el sol, mentre en muntatge paral·lel contemplem com Langford ha escapat de la seva fan o potser de si mateix.

L’ obra deixa un pòsit d’ ambigüitat; qui és Pupkin?, un psicòtic obsessiu, i un pobre home? O algú amb talent que vol obtenir una oportunitat que la vida no li ha concedit?.

Primera i única ocasió de contemplar a Jerry Lewis en una faceta dramàtica, situació de la que surt exitosament amb escreix.

EL CAZADOR

the_deer_hunter-262693807-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Robert de Niro

              John Savage

              Christopher Walken

              John Cazale

              Meryl Streep

Any: 1978

Títol original: The deer hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic.

 

ARGUMENT

Un grup d’ homes treballen en una fàbrica, Stan (John Cazale), Michael Bronsky (Robert de Niro), Steven (John Savage), Nick (Christopher  Walken), Alex i John. Són amics i surten amb freqüència a caçar.

Steven es casa amb Àngela, una noia de família ortodoxa I tos els amics assisteixen a la boda, Nick I la seva promesa, Linda (Meryl Streep), són els padrins del casament, tot discorreix entre balls, cançons i alegria.

En la festa, Nick promet casament a Linda i Steve i Àngela beuen d’una copa, de la qual la tradició diu que si no es vessa ni una sola gota, els afortunats tindran sort en la vida però una gota s’ escampa i toca el vestit de la núvia.

Michael, Steven i Nick han estat cridats a la guerra del Vietnam i abans de marxar agafen ruta per practicar la seva gran afició: la caça. Michael mata un enorme cérvol i més tard tots celebren els últims moments de joia, bevent i tocant el piano en un bar.

Canvia el pla i l’ escena ens mostra Vietnam. Explosions, sang i foc. Un soldat llença una bomba en un amagatall on s’ oculten dones i nens, Michael dispara sobre una casa i un home surt envoltat en flames i convertit en una torxa vivent.

Michael, Nick i Steven són fets presoners pel Vietcong, els obliguen a jugar a la ruleta russa ,després que un soldat vietnamita es voli el cervell. En un moment donat, Michael i Nick s’ apoderen de les armes, maten als seus captors, alliberen a Steven, empresonat, i escapen.

Un helicòpter nord-americà, els intenta rescatar, Nick pot pujar-hi però Michael i Steve cauen des de l’ aparell al riu. Steven es colpeja en les cames i queda malferit.

Nick arriba a Saigon, un món sòrdid, ple de gent ,prostitució i misèria. Encara en estat de shock, un dia va a una casa d’ apostes on juguen a la ruleta russa, comença a arriscar els diners.

En tant, Michael és repatriat , torna a Estats Units, es troba amb Linda i inicia una relació amb la noia. Retroba als amics i intenta fer vida normal però hi ha un pes sobre seu i viu marcat pel passat, els records i la guerra.

Steve ha perdut les cames i esta internat en un hospital per a veterans de guerra, els amics es reuneixen i tornen a anar de cacera. Però ara Michael no es veu amb cor de disparar al cérvol i li perdona la vida.

Steve rep sovint quantitat de diners des de Saigon, Michael sospita que és un sou que envia Nick i que aquest esta viu. Quan ja les tropes americanes marxen i la guerra s’ acaba, Michael torna a Vietnam i busca al seu amic.

El porten a una casa d’ apostes on es juga a la ruleta russa, el premi sempre són els diners, la derrota és la mort. Nick ha quedat trasbalsat per les seves experiències en la guerra i és dedica a jugar a la ruleta russa, sembla que res l’ importa. Michael vol rescatar-lo i portar-lo de nou a casa i per convence’l juga amb ell. El primer tret no porta bala i Michael es salva, el segon, quan Nick sembla que recorda alguna cosa i reconeix a l’ amic, esclata i mata al noi.

Michael torna a Estats Units, tos els amics es reuneixen el dia de l’ enterrament de Nick i brinden per ell.

thedeerhunter2

COMENTARI

Cimino relata una història d’ amistat i com aquesta es trenca per culpa de la guerra. Estem davant un film que explica tant l’ horror de la contesa com el valor de l’ amistat i la frustració i l’ atordiment d’una generació.

La pel·lícula passa per tres fases que defineixen el seu esdevenir. Una primera part marcada per la llarga escena del ball, després del casament de Steve. És l’ antesala per mostrar les imatges de la guerra, el contrast entre la festa i les seqüències on es mostra la violència de la guerra són brutals.

La segona part és la de l’ espant. Els protagonistes baixen al cor de les tenebres, als inferns. Els tres amics, ara estan presoners i en una situació límit. Els vietnamites els obliguen a jugar a la ruleta russa, els tres homes escapen però amb diferents conseqüències. Michael, el més fort , torna sa i estalvi, Steve queda convertit en un invàlid, Nick pertorbat, resta en Saigon i és converteix en un professional que aposta a la ruleta russa. Els homes normals s’han convertit en monstres.

La tercera part és el retorn. Ara Mike, Nick i Steve cada un a la seva manera són homes destruïts ,plens de traumes físics i psicològics, han perdut la innocència. Abans d’ anar a la guerra, aquesta era un joc, quan hi estan un horror, després un trauma.

Michael torna a Vietnam per recuperar al seu amic però també per matar als seus fantasmes.

“El caçador” és una de les primeres pel·lícules que mostra tot allò repulsiu de la guerra del Vietnam i fa que els americans comencin a alliberar el seu sentiment de culpa.

La cinta proposa una metàfora entre el caçador que mata cérvols, l’ home sol front la natura, l’ home  que es te que enfrontar sol a la seva vida i que mata gratuïtament. Primer en la cacera amb els animals, terrorífica escena de la mort del cérvol, que mira ,agonitzant, amb els seus grans ulls, després és la cacera humana.

L’ atzar disposa les vides. Michael mata al primer cérvol, perdona al segon, com un demiürg disposa de les vides alienes. Al igual la ruleta russa és també un joc d’ atzar en el que pots viure o morir, igual, també que la guerra. L’ atzar construeix o enderroca les nostres vides.

Michael torna a Saigon, a l’ infern, potser amb la voluntat de reparar allò que ha fet, salvar a l’ amic i salvar-se a si mateix però ja no és possible.

Tot i així, el director obre un pas esperançador. Nick ha mort trastornat, els amics es tornen a reunir i brinden, el pas del temps, els esdeveniments que els han canviat no han pogut separar-los.