RETORNO AL PASADO

 

 

Director: Jacques Tourneur

Actors: Robert Mitchum

              Jane Greer

              Kirk Douglas

             Rhonda Fleming

             Virginia Hudson

Any: 1947

Títol original: Out of the past

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Jeff Bailey (Robert Mitchum)és un home que treballa en una benzinera en Tahoe i surt amb Ann (Virginia Hudson), la seva noia.

Un dia arriba a la població Joe Stefano, algú que el busca i Jeff te que fer memòria i recordar qui és i perquè esta aquí.

En realitat el cognom de Jeff és Markham i la seva feina era la de detectiu privat. Un gàngster que té un negoci d’ apostes, Whit Sterling (Kirk Douglas), el crida perquè investigui sobre una dona, Kathie Moffet (Jane Greer), que s’ ha emportat 40.000 dòlars del despatx, vol que la busqui i la trobi.

Jeff viatja fins a Acapulco en Mèxic on localitza a la dona, ella li assegura que no s’ha apoderat d’ aquesta quantitat, Jeff i Kathie es relacionen i s’ enamoren però Whit, que no veu resultats en la investigació els hi segueix les passes.

La parella fuig, es deixa de veure per un temps i es retroba més tard però no pot evitar ser seguida per Fisher, un sicari de Whit que els descobreix. Jeff es baralla amb l’ home i el colpeja però Kathie li engega un tret i el mata.

Seguidament la dona agafa el seu vehicle i escapa.

Tornem al temps present. Jeff ha refet la seva vida, ha canviat de nom i esta a càrrec d’ una benzinera, quan Joe, un esbirro de Whit, descobreix  on para i el porta fins al seu cap.

Quan arriba davant seu, la sorpresa de Jeff és gran, Whit conviu amb Kathie, la dona li explica que ha estat obligada i que és a ell a qui estima.

Mentre, Whit li fa un altre encàrrec a Jeff, te que buscar a Eels, un home que li deu diners.

Jeff és portat a casa d’ Eels per Meta Carson (Rhonda Fleming), la seva secretaria, però ràpidament sospita que tot és una trampa, que volen matar a Eels i que al veure les seves empremtes digitals en la casa, l’ involucraran en l’ assassinat.

Així és, Joe s’ encarrega de matar a Eels i de nou Kathie s’hi troba pel mig. Acusat d’ assassinat, Jeff fuig fins a Tahoe on es pot amagar. Joe  el busca per executar-lo però un amic sordmut de la benzinera s’ avança i mata a Joe.

Jeff li promet a Ann que es quedarà amb ella però no pot evitar tornar a veure a Kathie que ha assassinat a Whit. La dona el convenç que ara ja no hi ha obstacles entre els dos i l’ estimula a marxar plegats. Però en tant la dona prepara les maletes, Jeff avisa a la policia.

Quan avancen per la carretera, els agents els detenen, sentint-se traïda, Kathie dispara sobre Jeff i el mata, en tant la policia dispara sobre el vehicle que s’ estavella i la dona mor.

 

 

COMENTARI

En l’ època més brillant del cinema negre, Tourneur realitza aquesta cinta, una de les seves millors obres i també una de les més emblemàtiques del gènere.

Com és normal en aquest tipus de films és més important el continent que el contingut.

La pel·lícula es fa poderosa per la seva atmosfera ombrívola en la que els personatges estan retratats en clars i foscos, els climes contrasten entre el moments asfixiants, sòrdids i malaltissos i les escenes plenes de llum, com quan Jeff coneix a Kathie.

Els personatges són bàsicament ambigües. Kathie és la dona fatal, arquetípica del cinema negre, amb totes les seves conseqüències: manipuladora, dolenta, egoista…juga amb Jeff, aconsegueix sempre els seus propòsits i destrueix a tots els homes que la sovintegen. La imatge física de bellesa i innocènci contrasta amb el seu món interior retorçat i recargolat.

Tourneur planteja la relació bipolar d’un home amb dues dones antitètiques, Ann, és tot complaença i sol·licitud: l’ estabilitat conjugal.

Kathie és la devoradora de mascles, sense escrúpols, la temptació i el perill. Àngels i dimonis, el bé i el mal enfrontats i polaritzats.

Jeff és la representació d’un home dur però en realitat és un titella en mans de Kathie, enganyat i manejat constantment.

El film eleva a Jeff com a protagonista d’una mirada amarga i escèptica sobre un món corrupte i sense principis. Un home amb un passat turbulent que, ha assentat la seva vida, però aquest passat és una motxilla que porta sobre l’ esquena i en un moment donat torna per buscar-lo i acabar amb l’ existència senzilla i tranquil·la que havia reiniciat.  Un passat que el portarà al desgavell i la mort.

Al seu costat s’ alinea un grup de secundaris de luxe, tots personatges de baixa estofa, sense límits morals com Whit, Joe o Meta.

El tercer gran encert de l’ obra són els diàlegs, enginyosos  i àgils, els personatges es mostren aguts i cínics en les seves expressions i alguns moments de les converses són memorables.

En el dèbit es pot ressenyar el contingut. És aquí on més flaqueja el film. És difícil seguir tots els embolics i no queden clares les motivacions dels personatges i els entrellats als que es veuen portats són de vegades forçats i acumulatius.

 

LA NOCHE DEL CAZADOR

 

Director: Charles Laughton

Actors: Robert Mitchum

               Shelley Winters

               Lillian Gish

Any: 1955

Títol original: The night of the hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Món de la infància

 

ARGUMENT

Harry Powell (Robert Mitchum), és un predicador però sota la seva aureola de fanatisme religiós s’ amaga un malvat, que aprofita el seu discurs per ensarronar viudes, matar-les i quedar-se els seus estalvis.

Quan arriba a una població de l’ Amèrica profunda és empresonat per haver robat el cotxe que condueix. En la presó coincideix amb Ben Harper, un home que ha comès un atracament, robant deu mil dòlars i assassinant dues persones.

Ben, abans de ser detingut i sabent que serà executat ha donat els diners als seus fills petits, John i Pearl, dient-li’ls que els amaguin I no rebel·lin a ningú el secret d’on estan.

En la presó, Harry coneix a Ben i la seva situació, així que quan Ben és executat, Harry surt del penal i es dirigeix a la casa dels Harper. Allà troba a Willa (Shelley Winters), l’ esposa de l’ ajusticiat i després d’una breu relació es casa amb ella però tot el seu interès és tan sols  saber on estan els diners i ràpidament sospita dels nens.

Harry mata a Willa i fa desaparèixer el cadàver en el pantà. Arribat a aquest punt intenta sostreure als nens l’ amagatall dels diners.

Finalment, Pearl la nena més petita, li confessa que els diners són dins la nina, que ella porta sempre a sobre.

Quan Harry intenta arrabassar-li la joguina, John pot fer que l’ home es colpegi i els nens poden fugir. Agafen una barca i escapen pel riu en tant el predicador els persegueix a cavall.

Així arriben a una població en la qual els acull una dona, Rachel Cooper (Lillian Gish), que ha format la seva família amb nens orfes.

Quan Harry arriba, la dona de seguida comprèn que menteix i es nega a lliurar-li als nens. L’ amenaça amb un rifle i avisa a la policia, que el deté. En tant l’ home és arrestat, el nen el copeja amb la nina i tots els diners s’ escampen per terra.

Harry és detingut i acusat pels seus crims, en tant els nens inicien una nova vida amb la dona que els ha donat aixopluc.

 

 

COMENTARI

Única pel·lícula que va dirigir Charles Laughton. Malgrat el seu fracàs comercial, es va convertir en un film de culte degut al seu clima malaltís, la seva atmosfera malsana , el joc oníric de llums i ombres i la brillant interpretació de Robert Mitchum com Harry Powell, un dels dolents més acurats de la historia del cine. Una pel·lícula terrorífica, sense ser del gènere de terror.

La pel·lícula presenta un personatge aterridor, el predicador: un assassí sense escrúpols, amagat sota les dissertacions religioses, un psicòpata que es fa passar per un home de recte moral, quan darrera seu sols hi ha doble moral.

Laughton crea un clima anguniós, en tant els nens escapen pel riu i la imatge del predicador muntant en el seu cavall es reflecteix en l’ horitzó. Les escenes ens mostren els animals de la nit. Com una simple tortuga pot esdevenir o semblar un monstre. És a dir: res és el que sembla. Com una tranquil·la òliba es llença sobre un conill. Com el perill pot esdevenir del ser més inversemblant, de la realitat més, suposadament, pacífica.

La pel·lícula, ja en el seu començament alerta sobre els falsos profetes. Harry és en realitat un paradigma del mal ,desencadenat i sense fissures.

Com contrapunt, la dona que acull als nens alberga també un profund sentiment religiós però l’ expressa a través de l’ amor i no de l’ odi.

Estem, doncs, davant una al·legoria religiosa sobre el combat entre el bé i el mal.

Front aquests personatges s’ alça la força dels nens. La seva capacitat de resistència per sobreviure. Com allò petit i feble pot tenir fortalesa i valentia.

La pel.licula està basada en una novel.al de l’ escriptor americà David Grupp.

HOMBRES ERRANTES

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Robert Mitchum

              Arthur Kenedy

              Susan Hayward

              Arthur Hunnicutt

              Eleanor Todd

              Lorna Thayer

Any: 1952

Títol original: The lusty man

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Jeff Mc Cloud (Robert Mitchum) és un vaquer que es dedica als “rodeos”. Arran que un toro el tira per terra i el lesiona, decideix deixar-ho.

Arriba a un ranxo per que el contractin i allà coneix a Wes Merritt (George Kennedy) i a Louise (Susan Hayward) la seva dona, que tenen un somni: tenir un dia un ranxo de la seva propietat.

El contacte entre els dos homes fa que Wes decideixi provar fortuna en el món dels “rodeos” Mc Cloud l’ assessorarà i aniran a mitges.

Wes se’n surt amb fortuna i demostra tenir condicions. Comença a guanyar els primers diners en un món d’ errants, perdedors I rodamóns. Coneix a Book (Arthur Hunniker),coix per la cornada d’ un toro I que viu amb la seva filla o assisteix a la mort de Burgess , ferit per la banyada d’un animal.

Al voltant dels “rodeos” i els diners que s’ hi guanyen s’ escriu la historia d’una vida dura on els desheretats cerquen fortuna i sols uns pocs tenen sort i diners.

Wes i Louise compren una caravana i van seguint els “rodeos”. Wes comença a freqüentar el món del joc i de l’ alcohol i es veu assetjat per les dones.

Mc Cloud que, viu amb ells, comença a enamorar-se secretament de Louise però aquesta vol seguir fidel a Wes.

Arriba un dia en que Louise fa comptes i veu que ja han estalviat per comprar el ranxo, però Wes està enganxat al brogit de la seva nova vida i ja no vol el ranxo sinó continuar participant en els “rodeos” i s’ enfronta tan a Louise com amb Mc Cloud, a qui li retreu s’ emporti la meitat dels guanys sense fer res.

Mc Cloud vol tornar a ser el millor, guanyar credibilitat a ulls de Louise i emular a Wes. Així que decideix tornar a participar en els “rodeos” tot i que fa un any que ho ha deixat. Sembla mantenir un bon nivell però un cop muntat, un cavall el tira a terra, s’ enganxa a la sella i és arrossegat. A conseqüència de l’accident, una costella li perfora el pulmó i mor en tant Louise l’ abraça.

La negra sort de Doug fa reconsiderar idees a Wes. Agafa els diners estalviats, deixa el món dels “rodeos” i se’n va amb Louise cap al ranxo que pensen comprar.

 

 

 COMENTARI

Ray realitza aquesta pel·lícula en 1952, quan ja és un professional reconegut però una mica abans de rodar dos dels seus gran èxits: “Johnny Guitar” i “Rebelde  sin causa”.

Aquest és un clàssic ple d’ arquetips, un western i un drama ple de força i plenitud.

En el cine, Ray sempre retrata a perdedors. Aquests són els protagonistes d’ “Hombres errantes”, gent solitària, desarrelada, rodamóns que han viscut una vida sense aturador, que ara viuen un moment de decadència i cerquen aixopluc.

Ray contrasta dos prototips propis del western, si Mc Cloud és un espavilat que sempre s’ ha tingut que buscar-se la vida , Merritt és una persona arrelada a la casa i a la família, que desitja comprar-se un ranxo i establir-se. Són dues maneres diverses de veure el món.

La pel·lícula tracta sobre la conquesta del somni americà. Merritt busca alguna cosa més en la seva vida tediosa com a vaquer i quan s’ adona que disposa d’ aptituds per al “rodeo”, trenca amb el seu petit món, a la recerca de l’ èxit, dels diners i del reconeixement social, malgrat el risc que tot això comporta.

Els dos herois entren en competència. El deixeble ha guanyat al mentor i aquest es vol fer valer. Es tracta de recuperar la pròpia auto estima i demostrar-se a un mateix que encara es manté la fortalesa i el valor.

Es tracta també d’ una lluita de mascles al voltant d’una femella, els dos volen exhibir les seves habilitats per mostrar a la dona quin d’ ells és el millor.

Això capgira e l’ amistat, que forjada en els ritus d’ aprenentatge es transforma en traïció quan els dos homes lluiten pel premi en el “rodeo” i soterradament per la dona que pateix en la grada. “Et faig un petó pels molts que deixaré de rebre” diu Mc Cloud , sabent-se perdedor de la batalla sentimental i abans d’ abatre al seu rival sentimental d’un cop de puny.

El “rodeo· és mostra prolíficament. És un símbol de la vida. Els homes han de domesticar braus i cavalls salvatges, que de vegades envesteixen, i han d’ enllaçar als vedells pe guanyar un premi. El “Rodeo” és una metàfora de l’ esforç, la dificultat i la competència.

Ray mata a l’ heroi, maldestre, meditabund i perdedor, algú que cerca l’ estabilitat física i emocional, que visita la casa de la seva infància i recorda amb nostàlgia aquell temps, però el seu destí ha estat ser nòmada i la mort serà la cloenda de la seva peripècia vital. “Tot home pot muntar un cavall, tot home n’ acaba caient” diu. Mc Cloud assoleix un discurs al·legòric d’ ascensió i caiguda en la vida i en l’ amor. En canvi, el director, retorna a  Merritt a casa, a la llar, a l’ ordre social feliç i sense ambicions que serà el seu futur.

Cal destacar els magnífics secundaris, altres arquetips de traca i mocador. Booker és l’ antic professional del “rodeo”, ara coix, amb tots els ossos trencats i disposat a explicar històries del passat en cada moment.

Babs (Eleanor Todd) és la noia seductora i jove que s’ encapritxa de Merritt però que es veu qüestionada per una aguerrida Louise, disposada a defensar el seu territori.

Grace Burgess (Lorna Thayer) és la dona d’un antic campió de “rodeo”, ara borratxo i desfigurat, que mor en el camp de batalla, algú sòlid i ferm. Ray retrata dones fortes i dures , tot i que per boca del homes no deixen de registrar-se acudits misògins i masclistes.