TAL COMO ERAMOS

 

 

Director: Sydney Pollack

Actors.: Robert Redford

               Barbra Streisand

               Bradford Dillman

               Viveca Lindfords

Any: 1973

Títol original: The way we were

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine Polític

Subgènere: Comèdia romàntica

 

ARGUMENT

Katie Morowsky (Barbra Streisand) és a finals dels anys trenta del segle XX, una jove universitària i activista política, pertany a la Lliga Comunista i sedueix amb els seus discursos pacifistes i amb les seves arengues sobre la necessitat d’ajudar als republicans contra Franco en la guerra civil espanyola.

Hubbell Gardiner (Robert Redford) és un noi amb qui fa amistat, el xicot destaca com incipient novel·lista i li retreu a Katie que es prengui la vida massa seriosament i que li manqui sentit de l’ humor.

Al cap dels anys, en 1944, Katie treballa en la radio i la segona guerra mundial està a les acaballes; en una festa de societat es troba a Hubbell, aquest és oficial de la marina americana i Katie el porta a casa seva, la parella consuma la relació i surten plegats. Hubbell ha escrit una novel.la i comença a tenir èxit però el món de les idees continua interposant-se entre els dos; la mala relació de Katie amb els amics del noi, convencionals, reaccionaris i acrítics, fa que se separin.

A principis dels anys cinquanta, Katie i Hubbell es retroben, viuen plegats i marxen cap a Hollywood, on Hubbell exerceix de guionista cinematogràfic però estem en l’ època de la caça de bruixes, els efectes de la censura es deixen sentir i l’ escriptor te que retallar el seu guió davant les protestes de Katie.

La noia viu com un peix fora de l’ aigua en els sumptuosos salons d’ Hollywood i quan sap que està embarassada li demana a Hubbell que estigui al seu costat fins a tenir la criatura però que després se separin.

Al cap dels anys, Katie està al carrer, repartint pamflets contra la bomba A i casualment es troba amb Hubbell, els dos han refet la seva vida i s’han casat, Hubbell escriu guions per la televisió, Katie continua amb el seu activisme però res podrà ser ja com abans.

 

 

COMENTARI

Sidney Pollack és un dels directors que exerceix de consciència del sistema polític americà, se’l pot ubicar al costat de Lumet, Ritt o Frankenheimer en el grup d’ autors crítics amb el sistema de valors americà.

Aquesta és una pel·lícula testimoni de tot allò que ha mogut a l’ esquerra americana durant vint i cinc anys, la guerra civil espanyola, la lluita contra el nazisme, la caça de bruixes i el pacifisme. Però el context polític emmarca una relació entre dues persones equidistants, Katie una dona rebel, amb forts vincles socials, una lluitadora per la llibertat i per l’ esdevenir col·lectiu i Hubbell, un brillant escriptor, més interessat en la seva carrera professional que en canviar el món, atractiu i individualista.

Pollock juga amb el contrast entre dos personatges diferents que s’ estimen però que tenen interessos diversos, separats pel món de les idees. A través de Katie contemplem l’ univers de l’ esquerra reivindicativa i al seu costat l’ acriticisme i la submissió d’ aquells que tan sols estan interessats per l’ èxit i els diners.

Pollock no aprofundeix en l’ esquema polític i es dedica a mostrar les anades i vingudes d’una parella que intenta viure un amor de joventut per sobre la política però a la que aquesta acaba separant.  El to nostàlgic i la certesa del pas del temps conflueixen en un final marcat pel retrobament dels protagonistes, cadascun amb una nova vida damunt seu, però encara fidels a la seva manera de ser i pensar.

La cançó del film , “Memory” interpretada per Barbra Streisand, agita aquest to romàntic, es converteix en una balada clàssica de la historia del cine i guanya dos oscars en 1974 a la millor banda sonora i a la millor cançó.

Cal dir que el text de les escenes en que la protagonista es refereix a Franco en l’ inici del film, van ser censurades en Espanya en la seva estrena en 1974.

 

LA REBELDE

inside_daisy_clover-702658298-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Natalie Wood

               Christopher Plummer

               Robert Redford

               Ruth Gordon

               Roddy Mc Dowall

               Katharine Bard

Any: 1965

Títol original: Inside Daisy Clover

Nacionalitat: USA

Genera: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

En 1936 Daisy Clover (Natalie Wood) fa quinze anys, viu amb la seva mare (Ruth Gordon), el seu pare va abandonar la llar set anys abans i també ho va fer, Glòria, la seva germana.

L’ afany de Daisy és triomfar com a cantant en Hollywood i envia un disc amb la seva veu a les productores. Un dia els estudis Swan la criden per fer una prova.

Allà la rep Ray Swan (Christopher Plummer), acompanyat de la seva dona Melora (Katharine Bard), la prova és un èxit i els productors inicien la promoció  de la jova promesa.

La noia és menor i ràpidament apareix Glòria, la germana, que es converteix en la seva tutora, la primera decisió que pren és tancar a la mare en un manicomi.

Ray i  Melora li creen a Daisy un perfil, una personalitat, que cali entre el públic. Daisy serà per als espectadors una noia òrfena, eixerida i riallera i li fan publicitat per que sigui una nova estrella. A la noia li creen un passat  nou, una biografia, i li expliquen que el seu passat autèntic ha mort.

En el transcurs del desvetllament, Daisy coneix a un actor, Lewis Wade (Robert Redford), s’enamoren i al poc temps es casen però el matrimoni és un fracàs, Wade és un jove actor admirat per moltes dones, les amants, entre elles Melora, proliferen i Daisy és tan sols un passatemps.

Daisy s’ha convertit en la novia d’ Amèrica però darrera la fama s’hi troba el desencís sentimental, la mort de la mare i la pressió del estudis. Daisy resta marcada per la depressió, Ray l’ acuita perquè acabi l’ últim film i la tracta despòticament.

Daisy, després d’un intent de suïcidi, engega el gas i la casa on viu explota, ella se’n va tal com va venir, sense res però lliure i feliç.

20266_3

 

COMENTARI

   Mulligan realitza amb ·La rebelde” una semblança del món d’ Hollywood. Ho fa a través de la història de Daisy Clover, una noia que aspira a ser estrella.

És un projecte que incentiva la mateixa Natalie Wood i s’hi poden contemplar elements autobiogràfics, recordem que la Wood va ser una estrella infantil i va treballar en el cine des dels nou anys. En tot cas Daisy representa a una noia de quinze anys quan l’ actriu en tenia vint i set en el moment del rodatge.

Daisy parteix del no res i és un símbol del somni americà però també una mostra del preu a pagar per acomplir aquest somni. De com les obligacions són superiors als beneficis.

Daisy canta i ho fa be, és convincent però li han creat una identitat, barreja d’ òrfena i pallasso, la cara bruta, el cor d’ or… no és una persona sinó un producte que s’ha de vendre.

Ray , el productor, és darrera el seu equilibri i educació, un monstre, algú sols interessat en els negocis i en els diners  que donarà cada pel·lícula.

El film mostra com es fabrica una estrella des del no res, com es modela una noia sortida del fang, com aquesta pot assolir el cim més alt gràcies al poder de la indústria d’ Hollywood.

Els magnats manipulen al seu gust, creen i desfan estrelles, i les utilitzen a la seva conveniència. Ray ho explica al final: ·La pel·lícula és una inversió a acabar, no m’hi importa el que passi després. Hi ha més noies com tu.”

Daisy ho rememora també en la seva exitosa cançó sobre el circ, es te que canviar simplement el circ pel cine, : “És un món meravellós fins que el veus entre bastidors i llavors te’n vols anar, no és real, és un engany”.

No és tan sols aquesta utilització allò principal, sinó que Daisy només hi troba decepcions al voltant. Tals com un actor guapo i ric que quan la conquista i s’hi casa, l’ abandona; Wade és algú enamorat de l’ amor però també lúcid, ell sentencia:  “El cine és allò que ens fa rics, triomfadors i infeliços”· o quan cataloga a la noia com “una petita captiva en la cascada dels dolços somnis”.

Daisy és l’ exemple de dona lliure i independent, algú allunyat dels oripells d’ Hollywood, rebel, lúcida i amb personalitat; quan te que doblar la seva pròpia imatge que s’ agita sense parar en la pantalla, entra en crisi i ja sols pot optar a la mort o al desdeny de la vida que l’ esta fent infeliç.

Com el suïcidi li resulta difícil ja que la vida d’una estrella esta sotmesa a interrupcions constants, una bona escena de comèdia, Daisy decideix abandonar el niu confortable i tornar al fang feliç del que va sorgir. L’ explosió de la casa darrera seu és l’ explosió d’un món antic , al que va pertànyer i al que ja no vol tornar.

Natalie Wood és doblada en el números musicals com ja li va succeir en West side Story.

 

LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON

jeremiah_johnson-418608634-large

 

Director: Sidney Pollack

Actors: Robert Redford

              Will Geer

              Delle Bolton

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Jeremiah Johnson (Robert Redford) és un aventurer que arriba a les muntanyes rocalloses fugint de la guerra entre Estats Units i Mèxic.

Li costa adaptar-se al dur entorn i te que aprendre a pescar i a caçar pels seus propis mitjans.

Coneix a Bear Claw (Will Geer), un vell caçador d’ ossos grizzly, que l’ acompanya un temps i més tard fa presència en una cabana que ha estat atacada pels indis, sols ha sobreviscut una dona, que ha embogit, i un nen. Jeremiah es fa càrrec del noi i se l’ emporta amb ell.

En el seu camí pels territoris feréstecs va a parar allà on es troben els indis caps blancs, els hi ofereix un dels seus cavalls i com a contraprestació, el cap de la tribu li lliura a la seva filla Swan (Delle Bolton).

Ara Jeremiah ha creat una família que no ha escollit, Caleb, un nen que no parla i Swan, una dona, l’ idioma de la qual no entén, però mica en mica es van creant vincles entre ells.

Un bon dia, un grup de blancs arriba i li demana a Jeremiah que els hi faci de guia per trobar unes famílies extraviades, l’ home s’ho pensa però finalment abandona a la dona i al nen i els acompanya, travessant les muntanyes i un cementiri indi.

Quan torna de la seva missió descobreix que els indis Crow han matat a la seva nova parentela. Després de cremar la casa que ha construït per ell i pels seus, marxa empès per la ira i la ràbia i executa a un grup d’ indis, potser els mateixos assassins de la seva família.

Jeremiah es veu perseguit pels Crow, als quals és te que enfrontar repetidament, obligat a matar o a morir.

Avesat a aquesta vida, continuarà la seva marxa entre les muntanyes en un món que ja és seu i no pot deixar enrere.

Las-avengturas-de-JJ

COMENTARI

Jeremiah Johnson és una bella pel·lícula sobre el món salvatge, els grans espais naturals, la vida allà on es troba l’ essència de les coses i tot allò que comporta. És una epopeia, un cant a l’ home lliure, que escapa de la civilització -la civilització és la guerra- per endinsar-se en uns indrets tan físics com espirituals. Un viatge a la recerca d’un mateix.

Johnson viu aquesta llibertat però a costa de riscos i perills, els indis agressius, els animals salvatges, el fred i la neu, és la lluita per la supervivència en un món hostil però també en un territori on es creen arrels, ple de pau i sense subjeccions.

Pollack ens parla de l’ individualisme, de l’ home que tria el seu camí, el de la solitud, també el de la solidaritat, en un entorn tan grandiós com desfavorable on cada pas és una aposta per sobreviure. El director realitza un cant al paisatges tan inhòspits com imponents i a la llibertat.

Els memorables escenaris són també una part important del film, la seva bellesa i la seva espectacularitat arrodoneixen un missatge ecològic: la simbiosi entre home i natura.

 

TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE

all_the_president_s_men-311760630-large

 Director: Alan J. Pakula

Actors: Robert Redford

               Dustin Hoffman

               Jason Robards

               Jack Warden

              Martin Balsam

              Jane Alexander

Any: 1976

Títol original: All the President’s men

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Cinc homes són detinguts espiant amagats en la seu del Partit  Demòcrata, en l’ any 1972, un any abans de les eleccions per escollir nou President dels Estats Units on Richard Nixon pot reeditar el seu mandat.

Bov Woodward (Robert Redford) i Carl Bernstein (Dustin Hoffman) són dos periodistes del Washington Post que es posen a investigat qui i que hi ha darrera dels homes de palla detinguts.

Un gola profunda, testimoni que no es vol identificar, els hi facilita informació i els hi explica que Charles Colson, assessor del gabinet del President hi està involucrat.

Els periodistes descobreixen que l’ espionatge es va produir gràcies a uns fons secrets a càrrec de l’ estat i vinculats als ministre de justícia John Mitchel.

Woodward i Bernstein s’ entrevisten amb multitud de possibles testimonis però es troben amb la por i el silenci. Finalment s’ inculpa a quatre persones, totes properes al President, entre elles Bov Hadelman, un dels seus consellers.

Malgrat les amenaces, Washington Post publica la informació, com peces d’una partida d’ escacs, els col·laboradors i assessors de Nixon van caient.

Després de la seva nova reelecció, el President Nixon es veu obligat a dimitir en 1974 i és substituït pel Vice President Gerald Ford.

270181_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

    “Todos los Hombres del Presidente” és una de les poques cintes americanes fetes des del “mainstream” i compromeses al mateix temps amb la realitat política.

La pel·lícula està basada, evidentment, en fets reals, escruta l’ actuació dels dos periodistes , Woodward i Bernstein que van destapar el Cas “Watergate”, van descobrir els abusos de l’ estat i van ser peces claus en la dimissió del President.

Com si es tractes d’un reportatge o un documental, contemplem la investigació, de vegades un tant àrida cinematogràficament, totes les passes, l’ escepticisme dels superiors, la por dels testimonis, la tenacitat dels protagonistes.

La pel·lícula és un dels ABC del cine sobre els mitjans de comunicació, com el quart poder pot tenir una importància tan gran, com per enfrontar-se als polítics i els lobbys d’ interès i vèncer-los.

D’ una banda ens trobem amb la denúncia d’un govern corrupte que basa la seva acció en el joc brut i el control del rival. D’ un altre cantó el relat reivindica un periodisme independent, l’ obsessió per aconseguir uns objectius professionals per sobre de tot. La cinta es pot veure com la victòria de la societat sobre el poder, del món civil sobre el polític.

Res està lluny de l’ eix central de la ideologia americana. Algú petit guanya a algú poderós, la fe de l’ individu contra el sistema omnipotent, l’home amb constància i honestedat contra tots aquells que tan sols volen utilitzar l’ estat per els seus interessos.

La pel·lícula relata en un to neutre, l’ esforç dels periodistes i també la solitud dels herois, quan Woodward s’ entrevista amb el seu gola profunda, de cop aquest desapareix, el redactor resta sol en el garatge, de cop es gira i creu que el segueixen però no és així, tot ho domina l’ obscuritat.

El film guanya els oscars al millor so, millor guió, millor direcció artística i millor actor secundari, que va recaure en Jason Robards pel seu paper de Jeff Brandle, el director del diari.

 

LA JAURIA HUMANA

La_jaur_a_humana-178526422-large

 Director: Arthur Penn

Actors: Marlon Brando

               Robert Redford

               Jane Fonda

               Angie Dickinson

               E.G. Marshall

               James Fox

               Martha Hyer

Any: 1966

Títol original: The chase

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Dos presidiaris fugen de la presó, assalten a un automobilista per robar-li el vehicle i un d’ ells mata al conductor i fuig, abandonant al seu company, Bubber Reeves (Robert Redford).

Calder (Marlon Brando), el sheriff de la  població, un llogarret de Texas, inicia una investigació. Calder és un home íntegre , honrat i orgullós, que es vol retirar de la seva feina i comprar una granja.

Edwin (Robert Duvall), és vicepresident del Banc local, quan eren adolescents, ell va realitzar un robatori però van acusar a Reeves i des de llavors te mala consciència  i sentiment de culpa. Edwin manté una relació frustrant amb Emily, la seva dona, que li posa banyes amb Damon, un dels  prohoms de la vi.la.

En tant Reeves escapa, cercant la llibertat, Val Rogers(E.G. Marshall), el cacic del poble celebra l’ aniversari amb el seu fill Jake (James Fox) i les forces vives de la població. Jake s’ entén amb Ana (Jane Fonda), la dona de Reeves.

Poc després es troba el cadàver de l’ home assassinat i les empremtes dactilars de Bob en ell i s’ inicia la persecució.

El fugitiu va a la recerca d’un amic seu, Lester, un home negre , perquè avisi a la seva dona però Lester no la troba i és assetjat per Damon i altres ciutadans que busquen gresca i se salva gràcies a la intervenció del sheriff.

Calder tanca a Lester en una cel.la i li dona una hora a Ana perquè trobi a Bubber i el porti però la gent del poble, enfurismada, assalta la comissaria, agredeix al sheriff i obliguen a confessar a Lester per marxar seguidament en busca de Reeves.

Calder, malferit per la pallissa rebuda hi va darrera. Reeves s’ amaga en el cementiri de cotxes i allà és on el troba Ana que va acompanyada de Jake i li demana que s’entregui.

Però tothom sap ja on es troba el fugitiu. Primer fa la seva aparició Val, el pare de Jake i més tard els vehicles de tota la gent del poble.

Els homes comencen a omplir botelles amb benzina i a llançar-les allà on estan els refugiats en mig dels del cotxes vells. Entre el foc i la commoció arriba el sheriff amb els seus ajudants i foragita a la gent.

El foc s’ estén i un munt de ferralla cau sobre Jake que queda malferit, en tant el sheriff recull a Reeves i se l’ emporta a la comissaria però uns metres abans de creuar el llindar, un dels assetjadors dispara al noi i el mata.

Calder, fastiguejat, marxa de la població amb Ruby (Angie Dickinson), la seva dona. Jake mor davant la desolació de Val, el seu pare i Ana, la seva amant.

jauria 

COMENTARI

A finals dels anys 60 i principis dels 70 el cinema americà realitza una sèrie de retrats socials plens de dramatisme i cruesa en els quals no s’estalvien una visió crítica de la societat americana. Penn és amb John Frankenheimer i Sidney Lumet un dels principals protagonistes d’ aquest tipus de cinema que te en “La jauria humana”, un dels seus màxims exponents.

Un home que s’ ha escapat de la presó és condemnat sense judici i sense escoltar els seus arguments, per un assassinat que no ha comès i linxat moralment primer i assassinat després.

Penn manté un clima sòrdid, una atmosfera malaltissa, on vagaregen disfressats de ciutadans honrats, homes frustrats, dones reprimides, gent plena de desig, promiscuïtat i insatisfacció, personatges prepotents i racistes, multitud irada i plena de tèrboles passions i somnis no realitzats. Tots fan pagar el seu fracàs vital a aquell a qui culpabilitzen i entenen és pitjor      que ells, quan és tan sol un reflex de si mateixos.

El director mostra la solitud i l’ angoixa dels pares de Reeves però també el seu egoisme, la covardia d’ Edwin, la prepotència de Val, la feblesa de Mary (Martha Hyer), la dona de Damon i així una llarga representació d’ estereotips que formen un retrat d’ América.

És tracta d’un grup social ple d’ hipocresia i falsedat que emet un veredicte injust i es considera legitimat per fer-ho.

Penn presenta un crescendo en un final en que la massa incontrolable mostra la seva maldat, la multitud s’ ha convertit en una fera. Sols el sheriff Calder manté la seva decència i és el contrapunt ètic, el representant de la llei i la civilització en front de la xusma.