EN EL CALOR DE LA NOCHE

 

Director: Norman Jewison

Actors: Sidney Poitier

              Rod Steiger

              Warren Oates

              Scott Wilson

Any: 1967

Títol original: In the heart of the night

Nacionalitat: USA

Gènere: Policíac

Subgènere: Cine social/Racisme

 

ARGUMENT

Una nit en Esparta, estat de Mississippí, apareix un home mort. És Colbert, un important enginyer que vol edificar un fàbrica en el poble.

Gillespie (Rod Steiger), el comissari de policia, envia a Sam, el seu subordinat a cercar un culpable i aquest troba a un negre, Virgil Tibbs (Sidney Poitier), que està esperant un tren.

Tibbs, és acusat de l’ assassinat però aviat se’n tenen que desdir. En realitat, Tibbs és un agent de la policia, especialitzat en criminologia i el seu ajut serà imprescindible per descobrir a l’ assassí.

En tant, la policia descobreix a Harvey Oberst (Scott Wilson) fugint, l’ home és detingut i se li troben a sobre part dels diners que portava Colbert, immediatament és acusat. Tibbs prova que tant Oberst com l’ agent Sam Wood (Warren Oates), que també és posteriorment incriminat, són innocents i col·labora amb Gillespie per trobar al culpable.

En la seva investigació, Tibbs té que enfrontar-se al  menyspreu, el rebuig i l’ agressió dels blancs de la població i a l’ intent de ser apartat del cas per part de l’ alcalde però finalment descobreix que un jove cambrer desequilibrat, Purdie, ha estat l’ assassí per tal d’ aconseguir diners i pagar l’ avortament d’una menor a qui ha deixat embarassada.

 

COMENTARI

En el cine americà hi ha moltes mostres de films anti racistes, des de “La barrera invisible” (1947) d’ Elia Kazan fins a “Matar a un ruiseñor”(1962) de Robert Mulligan per posar dos exemples.

Sota la base del thriller policíac i la solució d’ un assassinat, Jewison mostra tot el racisme que cova encara a finals dels seixanta en una societat malalta.

Per la gent de Mississipí, els negres són simples marginats, gent inferior, sols vàlids per ser explotats en els camps de cotó; quan apareix una persona de color amb un rang, no ho poden acceptar i el que volen és que se’n vagi i no fiqui els nas en els seus assumptes.

Jewison manté un molt bon clima, Tibbs és desdenyat pels policies, Gillespie el primer, pel terratinent Endicott que, el colpeja i per sorpresa seva contempla com li tornen el cop, i per supremacistes blancs que el persegueixen sense gaires bones intencions.

El director planteja el contrast entre dos homes, Tibbs, negre, educat, intel·ligent i força preparat pel seu ofici i Gillespie, un policia de l’ Amèrica profunda, rude, groller i prepotent.

Després dels enfrontaments inicials, cadascun reconeix les capacitats de l’ altre, els dos col·laboren en la solució del cas i deixen de veure’s com enemics.

Aquest és bàsicament el missatge del film, tan sols amb la col·laboració entre negres i blancs se solucionaran els conflictes adequadament.

Jewison retrata un món fosc, tancat en si mateix, incapaç de comprendre que totes les persones són iguals sigui quin sigui el color de la seva pell. Un univers que està proper a la realitat de l’ època i potser no tan llunyà del moment actual.

La pel·lícula guanya cinc oscars, millor film, millor actor-Rod Steiger-, millor so, millor guió adaptat i millor muntatge.

            

JUBAL

jubal-311785560-large

 

Director: Delmer Daves

Actors: Glen Ford

               Felicia Farr

               Valerie French

              Ernest Borgnine

              Rod Steiger

              Charles Bronson

Any: 1956

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

     En el llunya Oest, Jubal Troop (Glen Ford) es trobat per un grup de vaquers al costat d’ una glacera.

Shep Horgan (Ernest Borgnine) és el cap del ranxo i conviu amb Mae (Valerie French), la seva esposa, amb Sam i Carson, els seus germans i amb Pinky (Rod Steiger), el grup acull al nouvingut i li ofereix feina.

Jubal es queda , és un vaquer però també un home amb un passat i algú que fuig. Al cap del temps Shep li fa confiança i li proposa que sigui el capatàs però això provoca l’ enveja de Pinky, mentre en mig s’ alça la figura i la bellesa de Mae.

L’ enfrontament entre Pinky i Jubal s’ aguditza, arrel de la presència d’un grup de pioners mormons que s’ instal·len en les terres de Shep i amb la contractació de Reb Haislipp (Charles Bronson), un nou treballador.

Mae se sent atreta per Jubal però aquest vol ser lleial a Shep, que s’ ha convertit en el seu amic i la rebutja; a Jubal li agrada Naomi (Felicia Farr) la filla del cap dels pioners.

La maldiença de Pinky fa que Shep sospiti sobre la fidelitat de Mae, en tant aquesta li confessa que l’ odia i que tan sols estima a Jubal.

Shep va a buscar a Jubal amb el desig de venjança, el rancor no até a raons i el ranxer dispara , Jubal l’ eludeix i li engega un tret en legitima defensa que mata a Shep.

Ara és el moment de Pinky, que va a cercar a Mae, davant la negativa de la noia, l’ assetja i la viola, mentre Reb porta a Jubal, ferit, fins la caravana dels pioners per que l’ ocultin.

Pinky organitza als ranxers de la regió per detenir a Jubal i penjar-lo i arriba al campament amb una quadrilla; Jubal escapa i va a parar al ranxo de Shep, allà troba a Mae, moribunda, que li confessa com Pinky ha estat el culpable de la seva dissort.

Quan els caps de la quadrilla senten també la confessió de Mae, abans de la seva mort, acusen a Pinky ,Jubal queda lliure i marxa amb Naomi i Rebb terres enllà a buscar una nova vida.

jubal_pdvd_008001

 

COMENTARI

Delmer Daves , sense tenir el nom d’un Ford o un Hawks, és un dels grans del western clàssic.

En aquest film hi trobem tots els components que han fet gran el gènere. A partir d’una novel.la de Paul Wellman en la que es poden descobrir elements Shakespearians relatius a Otel·lo i la temàtica de la gelosia.

En principi, un home solitari, amb un passat tèrbol i secret, arriba a una nova terra, és un home que fuig cap a un  nou espai tan físic com psicològic, és un home que escapa, potser d’un perill, potser de si mateix.

En aquest nou entorn troba l’ equilibri, un lloc on viure, l’ amistat i l’ amor però també l’ odi i l’ enveja d’ aquells que no l’ accepten.

Jubal és l’ home que arriba a una comunitat per trastocar les normes, la comoditat i allò establert; Daves retrata amb cura la psicologia dels personatges; si Jubal és un home errant, aclaparat per que la mare el va rebutjar, Shep és l’ home bàsic, sense falsies, algú que dona acollida i amistat però que manipulat per Pinky, sent el pes de la gelosia i mor en l’ intent de matar a qui pensa li arrabassa allò que més estima.

Pinky és un dolent de manual, rancorós, ple d’ odi, sembrant enemistat per allà on passa. Mae és la dona que no estima al marit però que no té a on anar, representa la temptació i el desig amagat, és aquella que amb la seva mentida, encén la gelosia de Shep i desencadena l’ acció; l’ element misogin típic de part del western clàssic a partir de l’ interpretació de Valerie French, una secundaria i poc coneguda actriu que aquí borda el personatge.

El director completa la cinta amb alguns elements addicionals, l’ aparició dels pioners cristians, aquells que busquen la pau i no l’ entenen en el sentit del que que amaga el cap sota l’ ala, sinó a partir del compromís i la solidaritat.

Un tema important del film és l’ amistat, Jubal respecta a la dona de Shep per lleialtat a aquest però després es veu obligat a matar-lo, per defensar la seva vida, malgrat el considera el seu millor amic.

Així que la pel·lícula en conjunt parla , com tot western que es preï ,de la construcció d’ Amèrica, de l’ amor, de l’ odi i de l’ amistat, sempre a partir de una iconografia clàssica.

No falten els grans paisatges, el film està rodat en el Gran Teton National Park, tractats en cinemascop i color i no sobra el tractament fílmic diàfan i gens sofisticat però efectiu, quan el so del cavall de Jubal ens anuncia, fora de pla, que ell marxa i deixa les expectatives de Mae incompletes o quan s’ entrecreuen les mirades de desig entre Mae i Jubal, descobertes per Pinky que acumula ressentiment.

DOCTOR ZHIVAGO

Doctor_Zhivago-728546004-large

Director: David Lean

Actors: Omar Shariff

               Julie Christie

               Rod Steiger

               Geraldine Chaplin

               Tom Courternay

               Alec Guinnes

Any: 1965

Títol original: Doctor Zhivago

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama/Cine Clàssic

 

ARGUMENT

Yuri Zhivago (Omar Shariff) és adoptat per una família amiga, quan moren els seus pares. Creix en el context de la Rússia tsarista ,es dedica a la medicina i també escriu poesia. Zhivago creix al costat de Tonya (Geraldine Chaplin) a qui de gran retrobarà per casar-se amb ella.

Paral·lelament coneixem la història de Lara Antipova (Julie Christie), una noia que als disset anys és seduïda per un home gran, Victor Komarovsky (Rod Steiger), tot i que surt amb un noi de la seva edat, Pasha (Tom Courternay), que te idees revolucionaries i vol acabar amb el despotisme tsarista.

Lara, que vol deixar la relació amb Victor, és vexada i menyspreada per aquest. La seva reacció és acudir a una festa d’ alta societat on hi participa l’ home i engegar-li un tret. Sols aconsegueix ferir-lo lleument. Victor la deixa anar i Pasha la recull i es casa amb ella.

Quan esclata la primera guerra mundial, Zhivago treballa com a metge, curant els ferits de guerra, coincideix amb Lara, que hi fa d’ infermera. Tots dos acaben secretament enamorats però el fi de la guerra posa fi a la relació i cada un torna amb la seva família.

La guerra continua i els soldats, ansiosos de pau, es rebel·len contra els seus superiors, aquest desig de pau porta a l’ esclat de la revolució bolxevic.

Zhivago torna a casa seva i comprova que ha estat ocupada per milícies populars. La seva família, benestant, és constantment assetjada i sols la intervenció de Yevgraf (Alec Guinnes), un germanastre seu que ocupa un alt càrrec en les files bolxevics, permet que es puguin traslladar a les seves possessions en el camp, més enllà dels Urals.

Després d’ un viatge en tren de varis dies, ple de penalitats, arriben a la finca. Aquesta ha estat col·lectivitzada i tenen que viure en una modesta casa veïna on es dediquen a conrear el camp.

En això, Zhivago s’ assabenta que en la població veïna s’ ha instal·lat Lara. La noia viu amb la seva filla i és respectada per ser l’ esposa de Pasha, que ara es fa dir Strelnikov i és un fanàtic comissari bolxevic.

Zhivago visita un dia la població i retroba a Lara. Sorgeixen tots els sentiments reprimits durant anys i es fan amants.

En tant, Tonya comença a sospitar i la situació es fa insostenible però Zhivago és captat a la força per les tropes comunistes que lluiten en la regió contra els contrarevolucionaris, el blancs, doncs necessiten un metge.

Zhivago te que col·laborar forçosament amb els bolxevics fins que acaba la guerra civil. Llavors torna a casa però la seva família ja no hi és i li diuen que han tornat a Moscu i d’ allà han estat deportats a França per contrarevolucionaris.

Zhivago s’ estableix amb Lara i viuen en plenitud el seu amor i Lara queda embarassada del seu company.

Un dia els arriba la notícia que Strelnikov ha mort. Victor Komarovsky reapareix en les seves vides, convertit en ministre de justícia del nou règim, els hi fa saber que la seva vida en qualsevol moment pot perillar per ser desafectes i els hi recomana que vagin amb ell a Moscu.

Quan el carruatge que els te que portar marxa, Zhivago no vol comprometre la vida i la llibertat de Lara , no vol recórrer a l’ ajut de Komarowsky i es queda. Puja al pis de dalt, trenca un vidre i veu el carro marxar en la llunyania. No veurà mai més a Lara.

Yevgraf, el germanastre de Zhivago ha trobat a la filla de la parella, quan ja és una dona i intenta esbrinar la sort última dels amants.

Zhivago torna a Moscu derrotat i envellit, aconsegueix treball de metge. Un dia creu veure a Lara, l’ emoció el trastoca i mor d’ un atac de cor.

Lara és una ombra que es dilueix en el temps i ningú sap del seu final.

 

Doctor Zhivago movie image

Doctor Zhivago movie image

 

COMENTARI

La pel·lícula traspassa a la pantalla la novel·la de Boris Pasternak del mateix nom. És una d’ aquelles històries més grans que la vida.

Una història d’ amor que perdura en el temps i que és contextualitza des de la primera gran guerra fins a l’ eclosió del stalinisme.

Des d’ el punt de vista social, Pasternak i Lean són crítics amb el moviment bolxevic. Contemplem les primeres manifestacions contra el tsar, salvatgement reprimides, els primers ideals que després es convertiran en burocràcia i despotisme.

Zhivago seria l’ alter ego de l’ autor. El personatge de classe benestant, que estima la seva feina però que no vol ser de cap bàndol, que no es vol involucrar. Zhivago defensa el dret a la individualitat i la creativitat en un temps en que tot està marcat pel col·lectivisme i en el que, com en tot canvi social , suren els que s’ apunten al carro dels vencedors.

La pel·lícula te un to nostàlgic, de tristesa amagada. Zhivago i Lara s’ estimen a través del temps però sempre amb el regust del que és pogut ser i no va ser. Zhivago deixarà partir a Lara com un últim sacrifici d’ amor.

La pel·lícula vol buscar equilibris i equidistàncies entre la voluntat comercial d’ Hollywood i les pretensions artístiques de Lean. El director se’n surt prou bé, tot i un seguit de tòpics: la caracterització de molts dolents bolxevics o l’ excés de sucre en la relació sentimental dels protagonistes, sempre complementada amb el tema de Lara de Maurice Jarre, una banda sonora que ha passat a la història.

 

LA MANI SULLA CITTÀ

Las_manos_sobre_la_ciudad-349698548-large

En memoria a Francesco Rossi, traspassat el mes de gener del 2015.

 Director: Francesco Rossi

Actors: Rod Steiger

             Salvo Randone

             Guido Alberti

Any: 1963

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

En Nàpols, un grup de cases en mal estat s’ ensorra. Un nen mor i n’hi han altres mal ferits.

Es tracta de terrenys públics que explota Edoardo Nottola (Rod Steiger), un poderós constructor que te importants lligams amb el partit governant en l’ ajuntament.

D’ Angelis (Salvo Randone), el cap de l’ oposició, denuncia la conxorxa entre poder polític i econòmic i el cúmul d’ interessos privats per sobre el bé comú.

Nottola intenta convèncer a D’ Angelis que les seves promocions immobiliàries serviran en definitiva perquè la gent, que ara viu en cases velles i tronades, pugui millorar les seves condicions de vida però D’ Angelis contempla al seu interlocutor tan sols com un especulador que es vol beneficiar de la construcció privada sobre sol públic gràcies a l’ amiguisme i la corrupció.

Quan hi ha nous comicis, el mateix cap del partit, Maglione (Guido Alberti), intenta que Nottola tingui menys protagonisme però el nou alcalde, membre d’un partit centrista imposa que el constructor continuï en primer pla.

Les denúncies de D’Angelis continuen en sac trencat i amb tota la pompa i amb la presència del batlle, els polítics i l’ església es posa la primera pedra del nou gran projecta immobiliari.

 

 

 

COMENTARI

“Les mans sobre la ciutat” és un film paradigmàtic del cinema d’ esquerres dels anys 60. Una visió propera a la del Partit Comunista italià fort i connectat amb la societat en aquells temps.

La pel·lícula denuncia la relació entre poder polític i econòmic, com per sobre el be públic, interessa fer negocis i com la política és una justificació i un mitja per realitzar-los.

Tots els regidors del partit governant, la democràcia cristiana sens dubte, formen un lobby per aconseguir els seus propòsits, D’ Angelis és la veu crítica de la denúncia, el partit comunista, a qui tampoc es cita.

La pel·lícula mostra com els diferents partits de dreta s’ uneixen perquè Nottola aconsegueixi els seus propòsits, canvia el vot, canvia l’ alcalde però tot continua igual. El recanvi significa més pactes per retenir el poder la mateixa gent i aïllar als que tenen un altre concepte de la cosa pública.

Els regidors governants ho tenen molt clar, quan algú cita el perill de l’ escàndol, en afirmar: “l’ opinió pública la formem nosaltres” o quan D’ Angelis els hi retreu la seva actuació, repliquen dient : “la indignació moral no compta en política”.

No queden tampoc gaire ben parats els veïns del fosc barri napolità on s’ ha enfonsat l’ edifici, els seus crits són ràpidament apaivagats pels diners que l’ alcalde dona en mà als damnificats, possiblement a canvi del seu silenci.

Les imatges finals, amb tots els poder públics, polítics, església, militars i empresaris, assistint a la col·locació de la primera pedra del projecte especulatiu, són eloqüents i mostren com cinquanta anys després, aquest discurs manté la mateixa vigència.

La pel·lícula va obtenir el lleó d’ or en el festival de Venècia de 1963.