CARRETERA AL INFIERNO

 

Director: Roger Harmon

Actors: Rutger Hauer

              Thomas Howell

              Jenifer Jason Leigh

Any: 1986

Títol original: The Hitcher

Nacionalitat: USA

Gènere. Terror

Sub Gènere: Thriller/Road movie

 

ARGUMENT

    Jim Hasley (Thomas Howell) marxa per l’ autopista  cap a Califòrnia, conduint un vehicle que ha d’ entregar. En mig de la pluja i la turmenta es troba amb un home que fa auto stop, John Ryder (Rutger Hauer) i el recull.

Ryder és un psicòpata que mata per plaer, i amenaça al noi, aquest el pot enviar a la cuneta i fer-lo fora del cotxe però al cap d’una estona Ryder ja viatja a bord d’un altre vehicle disposat a matar a aquells que l’ han acollit.

Hasley arriba a un restaurant de carretera , allà fa amistat amb la cambrera, Nash, (Jenifer Jason Leigh) i truca a la policia. En tant Ryder ha matat a varis agents i ha deixat pistes perquè creguin que l’ assassí ha estat Hasley.

El noi fuig amb Nash, que intenta ajudar-lo, sempre perseguit de prop per Ryder i per la policia. Ryder aconsegueix segrestar a Nash i la lliga a la part de darrere entre dos camions. Hasley puja al vehicle però no s’ atreveix a matar a l’ assassí, aquest dona gas i la noia mor.

Ryder és detingut però mata als policies i escapa, Hasley va en la seva persecució , l’ atropella i ara si, no te contemplacions  en dispara-li i matar-lo.

 

 

COMENTARI

Robert Harmon és bàsicament un director de films per la televisió que aconsegueix una efímera fama amb aquesta pel·lícula entre el terror, el thriller i la road movie. Una cinta de culte que sap explotar com poques l’ acció , el toc inquietant i la psicologia malaltissa del dolent.

“Carretera al infierno” toca elements del slasher com “La noche de Halloween” del 78 o “Viernes 13” del 80. Bàsicament pel fet de la presencia del mal com element central de la trama. També recull característiques de “El diablo sobre ruedas” (1971), la primera  pel·lícula de Steven Spielberg. En les primeres el mal no te rostre, aquest està cobert sota una màscara. En la de Spielberg, el mal no te aparença física, es tracta tan sol d’un camió, en una altra road movie pertorbadora.

En la pel·lícula que ens ocupa, el mal si te un rostre físic, el d’un excel·lent i neguitejador Rutger Hauer. Tot el film tracta sobre una persecució entre un botxí i la seva víctima, una relació de poder en la qual el primer juga al gat  i la rata amb el segon però, i això li dona caràcter al film, la relació comporta elements sado masoquistes.

Ryder mai acaba de matar al seu conillet d’índies, Hasley tampoc ho fa  amb el seu rival quan en te l’ oportunitat. Entre els dos hi ha tanta violència com un cert lligam d’ amor-odi.

Hasley viu acovardit en un inici per la presència malèfica de Ryder, però tota la seva aventura comportarà un aprenentatge, una superació, un viure al límit que el porta a l’ última prova del valor: superar al seu enemic, que són les seves pors, i acabar amb ell/elles.

Harmon, que vist el film, es mereixia una carrera més interessant i prolífica, toca el gènere del western en l’ escena final. En  els desolats paisatges americans, Hasley amb el seu vehicle de gran capacitat, el modern cavall , s’ encara al dolent que viatja a peu. Els dos s’ enfronten i s’ envesteixen i el psico killer cau derrotat per sempre. Tot i que recordem: el mal no mor mai.

 

BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”