EL BOSQUE

 

 

 

Director: M. Night Shyamalan

Actors: Joaquin Phoenix

              Bryce Dallas Howard

              William Hurt

              Sigourney Weawer

              Adrien Brody

Any: 2004

Títol original: The village

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

En una comunitat apartada del món, la gent no vol ni pot traspassar un bosc per anar a la ciutat i a la civilització, doncs en el bosc habiten, presumptament, personatges hostils, “els que no s’ anomenen”.Sols obeint les regles i les normes dictades podran sobreviure.

Ells no trepitjaran la comunitat si ningú de la comunitat trepitja el bosc,aquest és el pacte.

En la població neix l’ amor entre una jove cega, Ivy Walker (Bryce Dallas Howard) i un noi de poques paraules, Lucius Hunt (Joaquin Phoenix), però les seves efusions amoroses són seguides per un personatge mig boig, un tant estúpid i curt de gambals,Noah Percy (Adrien Brody) secretament enamorat de Ivy.

Un dia, ataca a Lucius i el fereix de gravetat. La seva estimada sols veu una opció: marxar cap a la ciutat a aconseguir medicines que el puguin salvar.

Guiada,primer, per dos nois del poble ,que temorosos l’ abandonen, la cega avança en el bosc seguint les indicacions que li han donat. Cap ser fantasmal l’ ataca a excepció del boig que ha ferit al seu amant. L’ habilitat de Ivy fa que aquest fracassi en el seu atac i mori en l’ intent.

La noia arriba finalment a la carretera després de creuar el bosc. Allà ajudada per un guarda forestal aconsegueix les medicines i inicia el retorn. Ningú l’ assalta.

La realitat és que no existeix cap esser fantasmagòric. Tot ha estat una invenció del líder de la comunitat, Edward Walker (William Hurt), amb la intenció de tancar-se en un utòpic món propi, preservat de l’ exterior i capaç de mantenir la puresa i la innocència, allunyat de la violència,les guerres i els perills del món real.

En aquest món incontaminat, el boig disfressat convenientment, ha estat utilitzat per donar ensurts a la població i preservar la llegenda.

Quan la noia cega arriba al  llit del seu estimat amb les medicines, aquest expira. El líder de la comunitat proclama que ha estat atacat pels homes del bosc per mantenir així el seu poder sobre el poble i aconseguir que tot continuï igual.

 

 

 

COMENTARI

     Night Shyamalan és un dels directors que a finals del segle XX aporta aire nou al cine fantàstic. “El sexto sentido” i “El protegido” són obres que tenen en comú el gir final de guió que sorprèn i desconcerta a l’ espectador. ·El bosque” és un film amb més elements simbòlics i ideològics i potser l’ última molt bona pel·lícula del director d’ origen indi.

La pel·lícula explica com la preservació d’una identitat endogàmica sense influències sols es pot articular, manipulant i mentint. Com un poble pot obeir els dictats d’un líder a través del poder de la por.Com algú pot trencar les normes d’ aquest poder i arriscar-se per amor i això comporta també la conquesta de la llibertat.

El film en clau de paràbola s’ acosta a traçar una ironia sobre qualsevol societat tancada en si mateixa,- Estats Units? i sempre alerta davant l’ enemic exterior.

La cinta proposa que els brètols són útils per legitimar aquest espantall. La cega és la única persona que te consciència de la trampa i veu el camí en el bosc per escapar d’ aquest món irreal. La ceguesa no li impedeix la visió interior i l’ exercici del lideratge moral.

Qui és realment cega, és la comunitat. L’ obra es pregunta: és millor un món tancat i tutelat, aliè als perills?, o el món real amb tots els seus problemes però on cada un te la llibertat i la possibilitat d’ escollir que vol fer i on pot anar?.

Sobre la resposta pot reflexionar l’ espectador, tot i que en la pel·lícula es mostra com el món tancat no pot eludir la gelosia i la violència que, acaben amb l’ assassinat del noi.

 

ALIEN (EL OCTAVO PASAJERO)

alien-747835256-large

Director: Ridley Scott

Actors: Sigourney Weawer

                Verónica Cantwright

                John Hurt

               Ian Holm

               Harry Dean Stanton

               Tom Skerrit

Nacionalitat: USA

Any: 1979

Gènere: Ciència Ficció

Subgènere: Terror

 

ARGUMENT

     Una nau espaial, Nostromo, ha realitzat una missió comercial en l’ espai i torna a la terra.

Un grup d’ astronautes han estat hivernats i desperten, es tracta del capità, Dallas (Tom Skerrit), Ash, el responsable científic(Ian Holm),Kane, (John Hurt),Parker, Brett (Harry Dean Stanton), Ripley (Sigourney Weawer) i Lambert (Verònica Cantwright).

Ràpidament es connecten a “Mare” l’ ordinador central que controla la nau. L’ ordinador mostra senyals d’ advertència, hi ha una baixada de pressió i el vaixell espaial pateix desperfectes i aterra en un estrany planeta.

Allà hi troben una nau abandonada amb un alienígena fossilitzat en el seu interior. Investigant ,localitzen una espècie d’ ous amb larves en  el seu interior que semblen tenir vida.

Una d’ elles ataca a Kane i li enganxa el seus tentacles. Kane es portat a la nau amb el ser que l’ ha atacat arrapat a la seva cara, quan intenten seccionar-lo, el monstre destil·la un líquid altament corrosiu.

Analitzant l’ estrany ser decideixen que és molt resistent i amb gran capacitat de sobreviure en ambients nocius.

Quan tornen a la càmera on es troba Kane, el ser sembla haver mort i Ash decideix portar-lo a examinar doncs es tracta d’ una espècie desconeguda.

En tant reparen la nau i tornen cap a la terra ,Kane desperta i es reincorpora al grup com si res és passat. Més quan menja es troba repentinament malament i un monstre alienígena surt del seu cos i escapa.

Dallas, el capità, munta dos grups per que registrin la nau i capturin l’ espècimen amb un rastrejador. Brett es separa del grup buscant a Jones, el gat mascota de la tripulació i es atacat pel Alien que ha crescut enormement i viu en els tubs de l’ aire.

Dallas és el següent en caure atacat per l’ Alien . L’ alternativa és marxar amb el transbordador, tan sols i caven quatre persones, o buscar  al monstre, enfrontar-s’hi i matar-lo. Ripley pren ara el comandament.

Ripley entra en l’ ordinador i comprova que la coordenada que Ash ha guardat prioritza la captura del’ Alien per examinar-lo i que la resta és secundari i la tripulació sacrificable.

Ash ataca a Ripley i està a punt de matar-la fins que arriba Parker ,el colpeja i el desfà doncs en realitat Ash és un androide, un robot. Potser programat pels responsables de l’ expedició per capturar l’ alien i transportar-lo a la terra.

Reconstruïts els circuits d’ Ash, aquest confessa que el ser que busquen és un organisme perfecte, fort, resistent, adaptable i sense consciència, remordiments, sentiments o il·lusions.

Ripley decideix que tots marxin en el transbordador i deixar a l’ alien abandonat en la nau.

L’ alien reapareix i mata a Lambert i a Parker que intenta interposar-se. Ara Ripley està sola en l’ embarcació amb el monstre. Ripley prepara el sistema d’ emergència perquè la nau esclati en deu minuts.

La dona escapa i la nau queda destruïda. Pronuncia la paraula clau: “L’ he guanyat i es relaxa”. Però no gaire temps, l’ alien s’ ha introduït en el transbordador i viatja amb ella.

Ripley aconsegueix obrir la porta del vaixell espaial i llançar a l’ estrany fora d’ ella, per que navegui per l’ estratosfera per l’ eternitat.

Ripley torna a la terra.

alien-768x372

COMENTARI

     Una de les pel·lícules de ciència ficció que renova i revoluciona el gènere a finals dels anys 70.

Scott proposa un lloc tancat, una nau, un espai amb un grup de personatges atrapats per una presència estranya i terrorífica dins un paratge del que no es pot escapar.

La narració discorre des de la ciència ficció: nau espaial, missió complida i retorn a la terra. El terror: la presència d’ un ser monstruós amagat. El suspens: l’ alien, en una estructura propera als thrillers d’ assassinats, anirà acabant d’un en un amb tots els components de la tripulació a través d’ atacs inesperats . No veiem al monstre fins que portem més d’ una hora de pel·lícula i tot i així mai se’ns mostra amb claredat, l’ intuïm, és una amenaça latent.

Fins i tot la trama és deutora del western: al final queden en solitari l’ heroïna i el malvat en un combat desigual que la destresa de la dona capgira al seu favor.

Per últim no deixa d’ haver-hi un cert simbolisme feminista, la dona és l’ heroïna, l’element regenerador que acaba amb el mal. La dona, relaxada, semi despullada, te darrera, assetjant-la, els ulls àvids del monstre,amb una configuració fàl·lica del mascle, àvid per la seva presa que finalment no aconseguirà.

La pel·lícula te tots els ingredients per qualificar-la d’ excepcional.

Els efectes especials: Amb algunes escenes sorprenents, com quan el monstre surt de les entranyes de Kane o quan Ash, al ser colpejat mostra el seu secret, és un androide.

El disseny de la nau se’ns mostra ja al començament en diversos tràvelings, com un espai buit, ple de racons amenaçadors. Les línees sinuoses, l’ arquitectura plena de passadissos interminables  i portes que s’ obren i es tanquen al pas.

El clima és asfixiant. De les línees clares i els colors blancs de l’ inici passem a l’ aclaparament , l’ angoixa i la por vital. La nau es torna un enclavament quasi oníric, sorolls, llums, línees i primers plans de Ripley ens porten a una tensió insostenible.

La fotografia plena de llums i ombres, de tons blavosos.

Per fi alguns elements psicològics. Alguna cosa estranya entra en la normalitat, en la quotidianitat. La tecnologia més avançada al  servei de l’ home es veu incapaç de vèncer aquest organisme perfecte.

 

EL AÑO QUE VIVIMOS PELIGROSAMENTE

El año que vivimos peligrosamente : Cartel

 

Director: Peter Weir

Actors: Mel Gibson

               Sigourney Weawer

               Linda Hunt

Any: 1983

Títol original: The year of living dangerously

Nacionalitat: Australia

Gènere: Cine Polític/Aventures

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Guy Hamilton (Mel Gibson) és un reporter enviat com a corresponsal a Indonèsia. Allà es fa amic de Billy Kwan (Linda Hunt), un nan que l’ acompanyarà com a fotògraf.

Descobreix la realitat del país, el govern del nacionalista Sukarno, la força del partit comunista , també la misèria, la fam, la prostitució.

Guy coneix a Jill Bryant (Sigourney Weawer), una empleada de l’ ambaixada anglesa i s’ enamora d’ ella. Jill cansada ja del país vol marxar cap a Europa en poques setmanes.

Guy te una filtració sobre un carregament d’ armes pels comunistes i investiga, es comencen a donar aldarulls al carrer i Billy penja una pancarta al balcó en la que protesta contra el règim. Els soldats entren en el pis i llancen al fotògraf per la finestra.

Però no són els comunistes sinó l’ exercit qui dona un cop d’ estat, els esquerrans són represaliats, Guy marxa cap el palau presidencial on un militar el colpeja amb el seu fusell i li produeix un despreniment de retina.

Gràcies als seus col·laboradors Guy arriba a l’ aeroport i agafa l’ avió cap a Europa en el qual l’ espera Jill.

 

El año que vivimos peligrosamente : Foto Mel Gibson, Peter Weir

 

COMENTARI

Encertada combinació de glamour, aventures, amor i política.

El protagonista és un periodista que realitza la seva primera corresponsalia i que s’ involucra en la realitat d’ Indonèsia i pren consciència de la situació de injustícia en que viuen els seus habitants.

Contrasta la seva actitud amb la de la resta de corresponsals, borratxos, puters i pederastes i també es destacable la seva relació amb Billy, el personatge d’ un home interpretat per una dona.

El nan és el fotògraf, és la mirada de Guy però aporta el seu propi punt de vista i la càmera és la seva eina, la d’un personatge tan enigmàtic com suggerent i ambigu que guarda un arxiu amb un dossier de totes les persones que coneix i li interessen. També és un afeccionat a les titelles, ell mou als seus personatges favorits, malgrat que la representació en la paret a través de la llum és una seqüència d’ ombres.

L’ assassinat de Billy fa recapacitar a Guy i el fa marxar malgrat la pregunta del seu col·laborador: En tinc jo la culpa d’ haver nascut aquí?.

La pel·lícula aposta per un cine d’ aventures, la fugida dels protagonistes en el cotxe, davant els soldats o per el glamour sentimental i el drama romàntic, les magnífiques escenes de l’ enamorament dels protagonistes ,mai Sigourney Weawer havia estat tan deliciosa i convincent, tot amb curosa posada en escena i banda sonora de Vangelis.

No per això descuida elements crítics al món occidental, aliè a la realitat del país, prepotent i tancat en la seva gàbia d’ or.

La pel·lícula va guanyar a Palma d’ or en Cannes i Linda Hunt l’ oscar a la millor interpretació secundaria.