LA RONDA

 

Director: Max Ophuls

Actors: Simone Signoret

              Serge Reggiani

              Gerard Philipe

               Daniel Gelin

               Danielle Darrieux

               Fernand Gravey

              Odette Joyeux

              Jean Louis Barrault

              Simone Simon

Any: 1950

Títol original: Le ronde

Nacionalitat: França

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     De manera circular, un animador o fabulista (Anton Walbrook) introdueix deu històries que es connecten entre si.

En la primera una prostituta (Simone Signoret) coneix a Franz (Serge Reggiani), un soldat a qui anima a que se’n vagi amb ell. En la segona, el soldat te relacions amb una minyona (Simone Simon). En la tercera, la minyona coneix a un jove, Alfred (Daniel Gelin). En la quarta, el jove se’n va al llit amb una recent casada, Emma (Danielle Darrieux), que  enganya al marit. En la quinta contemplem la insignificant relació entre marit i muller. En la sexta, el marit, Charles,(Fernand Gravey) menteix a la dona i te una amant més jova, Anna (Odette Joyeux). En la setena, la noia s’ho fa amb un poeta, Robert, (Jean Louis Barrault). En la vuitena el poeta manté lligams amorosos amb una actriu (Isa Miranda). En la novena, l’ actriu fa amistat amb un conte (Gerard Philipe) i en la desena i final el conte coneix a la prostituta de la primera història.

 

 

COMENTARI

Ophuls se exilia d’ Alemanya amb l’ arribada dels nazis al poder, es confina a França i es nacionalitza francès però en 1941 ha de fugir de nou i marxa a Estats Units on realitza en 1948 una de les seves millors pel·lícules: “Carta a una desconocida”.

El pas a la història del cine l’ obté Ophuls quan torna a França en 1950 i realitza quatre excel·lents pel·lícules que defineixen el seu estil: “La Ronda” (1950), “El placer” (1952), “Madame D” (1953) i “Lola Montes” (1955).

“La ronda” està basada en l’ obra d’ Arthur Schnitzler que data de 1900, presentada en escena per primera vegada en 1920, l’ obra està marcada per un seguit d’ escàndols i prohibicions.

Ophuls/Schnitzler parlen a partir de deu relats curts sobre la passió amorosa. El director francès ens presenta a l’ animador, un alter ego de l’ autor, que ens introdueix en cada nova història. El seu paper és el del destí, aquell que fa girar la roda del temps, representada per uns cavallets que giren i giren interminablement.

A través de l’ atzar i la fortuna, homes i dones de diferents classes socials es troben i s’ abandonen, marcats per la possessió i el desig,

L’ obra te aquest pes escandalós en el seu temps perquè totes les relacions estan assenyalades per allò efímer però també per la hipocresia i l’ engany. No hi ha cap relat en el que qualli l’ amor verdader, tot gira al voltant d’una roda que concedeix oportunitats, aquestes s’ aprofiten , no es poden deixar passar.

Ophuls roda de manera elegant i sofisticada, s’ introdueix en les grans mansions de Viena, relata com l’ afany amorós toca i extravia igual a la minyona com al comte, al burgés com al proletari. Tots segueixen els dictats d’ allò que els apressa i agita.

Ophuls mostra doncs una societat que es lliura al plaer del moment i a  l’ hedonisme, a la falsedat i al fingiment. Una visió crítica de tot allò que passa dins de les alcoves, quan es tanca la porta i la moral establerta resta fora.

El carrousel de la vida gira i gira, tots busquem noves emocions i nous moments de goig i delit.

 

 

EL BARCO DE LOS LOCOS

El_barco_de_los_locos-955922228-large

Director: Stanley Kramer

Actors: Oskar Werner

             Vivien Leigh

             Simone Signoret

             Elizabeth Asley

             Lee Marvin

             José Ferrer

             George Segal

             Michael Dunn

               Gila Golan

             Heinz Ruhman

Any: 1965

Títol original: Ship the fools

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

Poc abans de la segona guerra mundial, un vaixell alemany emprèn viatge des de Veracruz, en Mèxic, fins a Bremenhaven en Alemanya.

L’ embarcació està a càrrec del capità Thiele i en ella hi conviuen diversos tipus de gent. Hi trobem al Doctor Willie Schuman (Oskar Werner), el metge d’ a bord, està casat i te dos fills, és un home malalt amb una afecció cardíaca, hi viatja també Karl Glocken (Michael Dunn), un nan que presenta l’ acció i especifica com en aquest vaixell tots estan bojos.

S’ hi troba igualment un grup d’ alemanys, com Sigfried Rieber (José Ferrer), que treballa en una revista de modes i està afiliat al Partit Nazi, un home que pensa que és bo exterminar, quan neixen, a tots els inútils i fer-ho també amb els vells, els jueus i las gent de color, Rieber està casat i te tres fills però, diu que la dona no es vol separar, Rieber persegueix a Lizzy una jova compatriota

Hi trobem a Julius Lowenthal (Heinz Ruhmann), un joier jueu que ha estat un heroi de guerra en la primera contesa mundial i te la creu de guerra, és un home cordial, que primer es considera alemany, abans que jueu.

En el paquebot hi viatgen americans, com la parella formada per David (George Segal) i Jenny Brown (Elizabeth Ashley),plens de conflictes sentimentals que tan es barallen com es reconcilien.

Mary Treadwelll (Vivien Leigh) viatja sola, és una dona en el llindar de la maduresa, sent nostàlgia per la joventut perduda i pena per als amors fracassats, és una dona divorciada que sent aversió al matrimoni i rebutja els requeriments d’un oficial de la nau, que li comenta amb cruesa com en aquesta edat, tot s’ acaba en una sala de festes amb un amor de pagament.

Bill Tenny (Lee Marvin) és un home sol, busca companyia femenina incessantment i intenta fer-s’ho amb una ballarina d’un quadre flamenc que viatja en l’ embarcació.

La ballarina per treure-se’l de sobre li dona el número equivocat de la seva habitació, que resulta ser el de Missis Treadwell, Tenny confon la dona amb la possible amant i la besa apassionadament, quan comprèn l’ error, Mary, que se sent vexada, l’ expulsa violentament.

Ens hi trobem també amb Elsa (Gila Golan), una noia de setze anys que viatja amb els pares, és una jova tímida , insegura i plena de pors.

En el primer port hi pugen un nombrós grup de treballadors espanyols afectats pels baixos preus del sucre, han perdut la feina i tornen a casa, amb ells hi puja la comtessa (Simone Signoret), s’ ha casat tres vegades i no ha trobat l’ home ideal, està retinguda i te que baixar en Tenerife per complir una condemna per les seves activitats polítiques.

El Doctor Schuman s’ enamora d’ ella, la troba tan amarga com dolça i tendra, diu, els dos pensen que estan davant l’ amor de la seva vida, Schuman vol baixar en Tenerife i acompanyar a la dona en la seva sort però el capità el dissuadeix, “l’ amor mai és etern”, li diu per que es quedi.

Schuman destarotat, pateix un atac de cor i mor.

A la fi, els passatgers desembarquen en el seu destí i cadascun emprèn el seu propi camí.

EL BARCO

COMENTARI

Kramer realitza en 1965, allò que s’ entén com una gran super producció; la típica història més gran que la vida mateixa. Un melodrama psicològic i coral en el que s’ esbrinen les conductes d’un grup de passatgers tancats en una embarcació rumb a Alemanya.

Kramer compta amb un selecte grup d’ actors, estrelles més be, alguns ja en viatge de tornada, com els personatges que interpreten.

En realitat, el director americà vol simbolitzar el vaixell, com si fos la vida mateixa, en aquest espai tancat s’hi reuneixen arquetips, una sèrie d’ individus plens de dubtes existencials, pors i frustracions.

Són també, un antecedent del conflicte bèl·lic que assolarà Europa. En Rieber hi podem contemplar el desvergonyiment ideològic dels nazis, en el matrimoni Hutten, la despreocupació i el racisme cap a l’ home, espanyol, que perd la vida per salvar el seu gos, Lowenthal és el jueu que se sent alemany i no se’n adona del futur que l’ espera.

El film convoca la psicologia dels personatges, una miscel·lània de caràcters i tipologies diverses on no hi poden faltar la preocupació pel pas del temps i la joventut perduda-Mary Treadwell-, l’ amor fou, els fracassos amorosos i la recerca de la felicitat-Schuman i la comtessa-, els conflictes de parella-David i Jenny-, la immaduresa i la por a no sentir-se estimada-Elsa- i la insatisfacció i la solitud de tots els protagonistes.

El drama és sempre contingut i latent, mai esclata abrupte i passional, va i ve al voltant de tots els personatges, el relat te un hàlit proper a la literatura de moda de l’ època com la de Vicky Baum.

Kramer proposa també una lectura social; els espanyols repatriats són pobres i viatgen en tercera classe a diferència dels protagonistes , en primera, un evident classisme. S’ instal·len en el vaixell tot i que no queden massa ben parats, són bruts i busca-raons, Pepe, el cap de la troupe flamenca, és una espècie de proxeneta que explota sexualment a les seves ballarines.

Schuman, abans de morir, transmet els valors que vol induir el relat. “Tot és un femer, tots complim les ordres que ens donen per mantenir la cordura però tots acabem convertits en bojos”.

El personatge de Karl Glucken, el nan, és el observador, aquell que mira sense participar ni jutjar l’ acció, aquell que explica, mirant a la càmera, allò que veurà l’ espectador en el pròleg i el que acaba de de succeir en l’epíleg. ¿Què te això que veure amb nosaltres?, res, diu amb cinisme.

La pel·lícula està basada en una novel.la de Katherine Ann Porter i guanya dos oscars en 1965, a la millor direcció artística i a la millor fotografia.