MATRIMONIO A LA ITALIANA

 

Director: Vittorio de Sica

Actors: Sofia Loren

              Marcello Mastroianni

              Aldo Puglisi

              Marilu Tolo

Any: 1964

Títol original: Matrimonio all’ italiana

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Filumena Marturano (Sofia Loren) és una prostituta que treballa en un bordell en Nàpols durant la segona guerra mundial, mentre bombardegen la casa, Domenico Soriano (Marcello Mastroianni), un client, la salva i l’ allunya del perill.

Domenico i Filumena s’ enamoren ,el primer és un home de negocis , te una fortuna abundant i li posa un pis a la dona, malgrat que ella durant una temporada continua exercint la seva professió.

Amb el pas del temps, la porta a casa seva on li presenta a la  mare, tot i que aquesta mor aviat.

Domenico va i ve en viatges de negocis, te diverses amants i Filumena sempre ocupa un paper subaltern en la seva vida.

Farta del tracte discriminatori i groller a que es sotmesa, Filumena es fa passar per moribunda davant Domenico, aquest penedit dels seus errors, accepta un casori amb l’ agonitzant però tot resulta ser una trampa, la dona revifa i ara ja és la senyora Soriano.

Domenico litiga amb advocats perquè anul·lin el matrimoni, aquests ho fan i Filumena abandona la casa però te encara un as en la manega; la dona te tres fills il·legítims de diversos pares, que ha mantingut gràcies als diners que li ha proporcionat Domenico però un d’ ells, diu, és fill de l’ amant.

Els nois, Umberto, Michele i Riccardo, són ja adolescents, treballen els dos primers i estudia l’ últim; Domenico vol saber quin d’ ells és el seu fill però tot allò que esbrina queden en no res.

Finalment, la parella entén que amb ningú estaran millor que l’ un amb l’ altre i decideixen un nou casori, ara de bon grat. Domenico ja és el pare dels tres nois però encara li resta el dubte de si ha estat enganyat de nou per assumir la paternitat.

 

 

COMENTARI

    Vittorio De Sica és un dels grans mestres del neorealisme italià, l’ autor de”ladrón de bicicletas” evoluciona en els anys seixanta cap un cine de vegades costumista, en el que combina humor i amor però sense perdre qualitat.

Filumena Marturano és una popular obra, centenars de vegades representada teatralment, escrita per Eduardo de Filippo en 1946.

En casi totes les obres de De Filippo hi trobem l’ ambient popular de Nàpols i els enrenous familiars; De Sica porta al cine  aquest text que no és aliè a aquests referents.

El costumisme hi és present en el film que, emparenta d’ alguna manera amb el neorealisme, els parents que acudeixen a l’ enterrament de la mamma, les prostitutes en el bordell en la seva salsa, els criats fidels que guarden els secrets familiars, el món rural que amaga i cuida al fill de Filumena, són instantànies populars, vives, d’un món extravertit, on es discuteix, es parla a crits, s’ estima i s’ odia.

Els vincles familiars resten aquí representats per la relació al cap dels anys de Filumena i Domenico i l’ aparició posterior dels fills.

Domenico és masclista, doner, tracta  a Filumena com a una criada, l’ amaga dels convidats en l’ enterrament de la mare, la porta a l’ habitació dels servents, és un bon clau ocasional i li agrada.

Filumena surt de la prostitució gràcies a Domenico, manté als seus fills també gràcies a l’ estipendi de l’ home , viu una vida digna i habita una casa important, enganya a Domenico fent-se la moribunda per casar-se amb ell i el torna a ensarronar de nou, fent-li assumir una paternitat que és dubtosa, per realitzar un nou casori.

Els dos protagonistes s’ estimen i s’ odien, s’ utilitzen i s’ aprofiten l’ un de l’ altre, la vida és una mascarada on l’ amor es barreja amb tripijocs i mentides.

La pel·lícula no seria la mateixa sense Sofia i Marcello, ells són i representen el caràcter napolità, canviants, gesticulants, cridaners, lligats a codis ancestrals, però a la fi incapaços de viure l’ un sense l’ altre.

 

UNA JORNADA PARTICULAR

Una_jornada_particular-300491617-large

 

Director: Ettore Scola

Actors: Marcello Mastroianni

             Sofia Loren

Any: 1977

Títol original: Una giornata particolare

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el context de a Itàlia feixista, Antonietta (Sofia Loren), és una dona del poble, aclaparada per un marit autoritari i sis fills. En 1938, Hitler visita Roma i es produeix una gran desfilada feixista, tota la família d’ Antonietta va a veure la mostra, menys la dona que resta a casa.

Un fet accidental, s’ escapa el seu ocell, la fa entrar en contacte amb el seu veí, Gabriele (Marcello Mastroianni).

Comencen a parlar i a descobrir-se, són dues persones marcades per la solitud, la tristesa i l’ angoixa del temps que els hi ha tocat viure.

Antonietta s’identifica amb les glòries del sistema. Gabriele és un locutor expulsat de la seva feina per antifeixista.

Per sobre les diferències ideològiques, s’ alcen dues ànimes ferides, fràgils, dues persones que cerquen comunicació i afecte, desesperadament.

L’ home és homosexual, això fa que s’ obrin recels entre ells però finalment arriben els petons i fan l’ amor en tant sonen els himnes grandiloqüents de la desfilada.

Per un dia, ambdós han deixat enrere la seva pena i la seva rutina. Però la desfilada acaba, Antonietta torna a casa on res no canviarà. Gabriele veu com la policia se l’ emporta detingut.

UNA GIORNATTA

COMENTARI

Scola confronta a dues ànimes plenes de dolor, ferides i fatigades en el context dels fastos del feixisme.

Abans que tot torni a ser com abans, la desfilada militar permetrà l’ oportunitat perquè que dues persones envoltades per la solitud es trobin i s’ entrellacin per unes hores, cercant l’amistat i edificant un amor impossible.

Scola filma el drama contingut i amarg dels protagonistes i oposa la sensibilitat dels amants, dins la seva buidor existencial al món ostentós i forassenyat de la desfilada i la multitud que la recolza.

Mentre un univers vacu i ple d’ aparences desfila pel carrer, en un petit espai les emocions es desborden, al dia següent tot continuarà igual per als protagonistes però tot serà diferent.