EL VIEJO Y EL MAR

 

Director: John Sturges

Actors: Spencer Tracy

              Felipe Pazos

Any: 1958

Títol original: The old man and the sea

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Un vell pescador, Santiago ,(Spencer Tracy) fa vuitanta quatre dies que no pesca res, un noi Manuel (Felipe Pazos), l’ ha ajudat els primers moments però és comminat per la seva família perquè ho deixi.

En el port de L’ Habana el noi i el vell confraternitzen, en tant alguns pescadors se’n riuen de l’ home i altres senten tristesa.

El vell somnia amb el passat, en quan era fort i jove i pescava per les costes africanes; però un nou dia creix i el vell surt a la mar.

Alguna cosa diferent passa en aquella jornada, un gran peix pica en l’ esquer però  no surt per ser arponat sinó que arrastra la barca mar endins i la porta a remolc.

Així s’ inicia el cansament, la tensió, la pèrdua de força, ferides en una mà, rampes en l’ altra i de cop el peix que salta i surt a la superfície, Santiago es veu assetjat per la fam, la set , la son i la fatiga.

Arriba el tercer dia de pelegrinatge, per fi el peix es posa a tret , l’ arpó es clava en les seves carns i mor però l’ odissea no s’ha acabat, en el viatge de retorn l’ olor de sang atrau als taurons que comencen a menjar-se la presa.

Santiago lliga un ganivet al rem per combatre als depredadors  però la lluita és desproporcionada, desigual, impossible i a la fi del gran peix sols queda l’ esquelet.

El pescador torna a terra, a la seva cabana, i dorm profundament, Manuel l’ espera per regressar a la mar.

 

COMENTARI

Sturges roda un film basat en la novel.la d’ Ernest Hemingway. A l’ igual que en l’ original literari, l’ autor mostra la lluita de l’ home contra la natura i front la vida salvatge que el depassa.

El mar que s’ alça immens i els animals que lluiten per sobreviure són una metàfora de la vida, dels reptes, de les ambicions de l’ home per aconseguir els seus objectius.

Santiago diu al final de la narració: “L’ home pot estar destruït però no derrotat”; el pescador sap que no ha aconseguit allò que desitjava però que ha bregat, que la voluntat, el valor i la perseverança l’han portat camí de la seva pròpia dignitat; Santiago ha perdut el peix però ha guanyat la batalla contra si mateix.

El pescador uneix indissolublement la seva aventura , el seu destí i la seva vida al gran peix, víctima i botxí, animal i ser humà, marxen plegats en una lluita de resistència i supervivència.

Sturges reflexiona sobre el pas del temps, Santiago ha estat sempre un home fort, un pescador eficient, ara la vida passa, les facultats minven, la decadència obre les portes, el pescador s’ha fet vell però l’ home sense edat és constant i no es rendeix, sols hi ha una capitulació: la mort.

D’ altra banda l’ autor ens presenta a Manuel, el noi és la pervivència d’una cultura en el mar, és el jove que aprèn del vell per perpetuar  una forma de vida.

El director ens mostra l’ existència precària dels pescadors, l’ entorn miserable i la necessitat de sortir a feinejar cada dia com una forma de supervivència. El film juga amb la veu amb off, un recurs literari que serveix per desgranar els pensaments, l’ actitud i el passat del vell ; com la seva epopeia és solitària, són les reflexions de Santiago les que ocupen la narració.

Sturges composa una epopeia sobre la victòria de l’ orgull de l’ home que es reconcilia amb la vida després d’haver lluitat contra la mort.

 

VENCEDORES O VENCIDOS? (El juicio de Nuremberg)

judgment_at_nuremberg-455024383-large

 Director: Stanley Kramer

Actors: Spencer Tracy

              Burt Lancaster

              Montgomery Clift

              Richard Widmark

              Marlene Dietrich

              Maximilian Schel

              Judy Garland

Any: 1961

Títol original: Judgment in Nuremberg

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama Històric

Subgènere: Judicis

 

ARGUMENT

Tres anys després de la fi de la segona Guerra mundial, comencen els judicis de Nuremberg contra els Nazis.

Dan Haywood (Spencer Tracy) és el jutge escollit per dictar sentencia contra  quatre jutges nazis, el més destacat dels quals és Ernst Janning (Burt Lancaster) que va arribar a ser ministre de justícia.

En la sala s’ enfronten el coronel Tad Lawson (Richard Widmark) per l’ acusació i Hans Rolfe (Maximilian Schell) per la defensa.

En el judici es dictaminarà sobre l’ esterilització a que van ser sotmeses milers de persones. Testificarà Rudolph Petersen (Montgomery Clift) que va ser esterilitzat degut al seu baix coeficient mental. També prestarà testimoni Irene Hoffman (Judy Garland) que es va amistançar amb un jueu, la barreja de sangs estava prohibida i el jueu va ser executat.

En tant es desenvolupa el judici, el jutge Haywood coneix a la senyora Bertholt (Marlene Dietrich), la dona d’ un general nazi ajusticiat, que defensa el compliment del deure i que el poble alemany no coneixia realment el que estava passant.

Malgrat les pressions que rep Haywood, els soviètics avancen per Europa i l’ estat major americà vol comptar amb la simpatia del poble alemany, els acusats són condemnats a cadena perpetua pels seus crims contra la humanitat.

vencedores%20o%20vencidos%20fiscal%20y%20defensor

COMENTARI

El cine pot divertir, entretenir, emocionar, convertir-se en art… però és clar que juga un paper important quan recrea un fet històric i serveix perquè la gent entengui el present a partir de l’ escenificació del passat. “Vencedores  o vencidos” és una pel·lícula no tan sols magnífica sinó sobretot necessària que parla sobre el nazisme però no sols per condemnar-lo , com han fet la majoria de films, sinó per obrir un debat sobre el seu significat i les seves circumstàncies.

La pel·lícula planteja un debat jurídic. Els jutges acusats van actuar en funció de la legislació alemanya, d’ acord amb la llei del seu país i tenien que respectar-la i aplicar-la o be acollir-se al dret internacional?

Tenia que prevaler la llei o la raó?, la jurisprudència o l’ ètica?.

Un segon debat és el polític.

Es tenien que suavitzar les penes tenint en compte que un nou totalitarisme, el soviètic, trucava a les portes d’ Europa?.

Van ser culpables sols els alemanys?.

Abans de l’ holocaust, el Vaticà va recolzar Hitler, Stalin va signar un acord amb ell, Churchill el va emparar i els industrials americans hi van negociar. Culpable el món, també.

Un tercer debat.

Sabien els alemanys el que passava?. Tal com afirma Lawson, o va ser cosa d’ un grup d’ extremistes com assevera la senyora Bertholt. La responsabilitat va ser individual, d’ aquells que van actuar amb impunitat?, o col·lectiva, de tot un poble que va mirar cap a un altre cantó?.

Com un home com Janning, un eminent jurista, es va convertir en un jutge inclement, en un assassí?. El discurs del propi Janning, un home d’ honor, no deixa lloc a dubtes, ells són culpables, sabien el que feien i el que passava, en un país que va acollir el nazisme com una sortida temporal a les discriminacions territorials del tractat de Versalles, la crisi econòmica, l’ atur i la seva baixa estima.

Per sobre de tot això, les imatges que mostra Lawson són els camps de concentració, les tortures, les càmeres de gas, les morts de milions de persones.

La pel·lícula es planteja com va ser possible que passes el que va passar i ho fa deixant parlar a totes les parts, expressant tots els punts de vista i totes les raons diverses però arribant a una última conclusió: Per sobre les disculpes i els desconeixements, la mort de tants innocents i una única sentència per fer justícia: Els acusats són culpables, el nazisme va ser responsable i genocida.