JOHNNY GUITAR

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Sterling Hayden

              Joan Crawford

              Mercedes Mc Cambridge 

              Scott Brady

Any: 1954

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Johnny Guitar (Sterling Hayden) arriba a un poble de l’ Oest I s’ instal·la en el saló que regenta Vienna (Joan Crawford).

Johnny i Vienna havien compartit un gran amor, cinc anys enrere, després d’ aquest temps de separació es retroben i continuen estimant-se

Però aviat arriben els primers problemes. Un grup de bandits ha robat la diligència. Els principals sospitosos són la banda de Dancing Kid (Scott Brady), un home que també està enamorat de Vienna. Quan aquests arriben al saló, la gent del poble, encapçalada per Emma (Mercedes Mc Cambridge), els acusa de l’ atracament de la diligència.

Emma està secretament enamorada de Kid i  per això odia profundament a Vienna, La seva veu es complementa amb altra gent de la població.

Vienna espera l’ arribada del ferrocarril per erigir una nova ciutat al voltant del seu saló, els vilatans temen que el progrés comporti acabar amb les seves propietats.

Portada per l’ amor, Vienna decideix treure els seus diners del Banc i marxar amb Johnny però quan ho intenta el grup dirigit per Kid arriba al Banc amb la intenció de robar-lo.

La gent del poble, enfurismada, i de nou manipulada per Emma, acusa a Vienna d’ haver col·laborat en l’ atracament.

En tant els bandits han escapat i troben refugi en una mina abandonada, tots a excepció del més jove, Turskey, que cau del cavall i queda a terra desmaiat.

Johnny i Vienna el troben i la dona, tement que el vulguin linxar, l’ amaga a casa seva. Quan les forces vives arriben a la casa descobreixen a Turskey, cremen la mansió i prenen la decisió de penjar al noi i a la dona.

Després del linxament de Turskey i quan Vienna està a punt de seguir la mateixa sort, apareix Johnny que la salva i fuig amb ella. S’ amaguen en uns soterranis de la casa cremada i poden arribar a la mina on estan refugiats els bandits.

El sherif, Emma i la resta també arriben al conèixer l’ amagatall. Quan s’ hi apropen es produeix un enfrontament entre Emma i Vienna, la primera fereix a la segona i mata desprès a Kid que s’hi vol interposar.

Vienna, que sols te una ferida lleu pot disparar, finalment ,i matar a Emma. Els dos amants fugen a refer la seva vida i el seu amor.

 

 

 COMENTARI

Un clàssic del cinema de l’ Oest amb elements heterodoxes. Una balada d’ amor i mort. Una combinació de violència i lirisme. Un film mític en la història del cine.

Ray juga amb alguns arquetips del Western. L’ home solitari amb un passat, que vol refer la seva vida. La dona forta que vol defensar el seu territori i els seus interessos però que cau de nou en el parany de l’ amor. Vienna és tot un símbol de la dignitat, recordem l’ escena en que rep als linxadors sentada al costat del piano, serena i plena de fermesa.

Però potser un dels punts d’ originalitat del film és el protagonisme i l’ enfrontament entre dues dones marcades per l’ odi i la venjança, Igualment hi ha una pugna entre el  món conservador de la gent del poble i les aspiracions de Vienna, que vol l’ arribada del ferrocarril i la creació d’ una nova ciutat. El món antic i conservador i el món del futur, la industrialització i el neixement de nous emprenedors.

També es reflecteix l’ actuació de la massa portada per la desraó i incapaç de reflexionar, que porta a linxar al jove bandit sense contemplacions. Els esdeveniments es desencadenen en certa manera perquè tothom escull un objecte equivocat del seu desig.

Kid estima Vienna i no és correspost. Emma estima a Kid i tampoc te gaire sort per això opta per venjar-se de Vienna, l’ objecte d’ amor de Kid.

Queden per la història del cinema alguns dels diàlegs més clàssics i un tema musical que és tota una referència.

Johnny: ¿A quants homes has oblidat

Vienna: A tants com dones tu recordes

Johnny: No te’n vagis

Vienna: No m’he mogut

Johnny: Digues alguna cosa agradable

Vienna: Es clar, què vols que et digui?

Johnny: Menteix-me, digues que m’ has esperat tots aquests anys, digues-m’ho

Vienna: T’he esperat tots aquests anys.

Johnny :Digues que hauries mort si jo no es tornat.

Vienna: Hauria mort si no haguessis tornat

Johnny: Digues que encara m’ estimes com j t’ estimo

Vienna: Encara t’ estimo com tu m’ estimes.

Johnny: Gràcies, moltes gràcies

Vienna: Com t’ he esperat, perquè has tardat tant.?

El film és per últim una història d’ amor codificada sobre un transfons dramàtic i protagonitzat per la gelosia, la nostàlgia i la passió.

La pel·lícula es tanca quan els personatges després d’ haver saldat comptes  amb tot allò que impedia la seva felicitat, travessen la cascada d’ aigua, un símbol de regeneració i nova vida, en busca d’ un destí millor.

LA JUNGLA DEL ASFALTO

La_jungla_de_asfalto-577492566-large

 Director: John Huston

Actors. Sterling Hayden

               Louis Calhern

               Marilyn Monroe

               Sam Jaffe

Any: 1950

Títol original: The asphalt jungle

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Doc  Erwin(Sam Jaffe) és un famós atracador que surt de la presó i cerca contactes per donar un bon cop a una important joieria.

El senyor Emmerich(Louis Calhern) un respectable pròcer de la societat, és quedarà les joies i els hi donarà als lladres el seu valor en efectiu.

Doc amb l’ ajuda de Cobby, un truà amb negocis bruts, amic d’ un policia corrupte, contracta a un especialista en obrir caixes fortes, a un conductor i a Dix Handley(Sterling Hayden), un pinxo , per la feina bruta.

Però Emmerich no disposa dels diners en efectiu doncs és un home arruïnat. Portat per l’ ambició,planeja quedar-se totes les joies, enganyant als pispes.

En l’ atracament res surt com estava previst. Si bé els lladres roben les joies, salta una alarma i ve la policia. Quan ja escapen, apareix un vigilant, Dix el colpeja però la pistola del guàrdia fereix accidentalment a l’ especialista en obrir caixes.

Emmmerich tement la reacció dels atracadors, porta a la trobada amb ells a un gàngster amic seu. Evidentment ,els lladres desconfien quan Emmerich els hi diu que no té els diners. Hi ha un tiroteig , els gàngster mor i Dix queda ferit.

A la fi arriben a un acord. Emmerich anirà a l’ asseguradora i tornarà les joies a canvi que aquesta li doni un vint i cinc per cent del seu valor, també s’ encarregarà de desfer-se del cadàver del gàngster. En tant, Doc i Dix, amb la cartera plena de joies busquen un amagatall en casa d’ una amiga de Dix.

El cèrcol s’ estreny. La policia troba el cadàver del gàngster i arriba a Emmerich, que confessa i més tard es suïcida.

Doc es queda les joies i inicia la fugida cap a Cleveland. Para en un bar amb juke-box i ofereix unes monedes a una noia perquè posi musica i balli. Aquest temps perdut dona lloc a l’ arribada d’una patrulla policial que l’ identifica i el deté.

En tant, Dix fuig  amb la dona que l’ ha amagat. Ferit, té que anar a un metge que el denuncia i quan continua la fugida, li fallen les forces i mor.

asfalto_2

COMENTARI

Ens trobem davant un impecable film de sèrie negra. Si bé el relat de l’ atracament perfecte ha estat portat moltes vegades al cinema, aquí el trobem envoltat d’un gran vigor narratiu.

Els personatges són arquetípics, de gran força. Entenem les motivacions dels lladres, personatges plenament humanitzats.

Emmerich és un home de negocis ,respectable, ambiciós i avariciós, que traeix als seus companys per accedir a tot el botí.

Doc Erwin és un professional que ho te tot calculat però al que tot se li complica per petits detalls. La seva perdició és per culpa de l’ atzar i també per la seva única debilitat en tot el procés: quan perd el temps, admirant embadalit ,com balla la noia amb la música del juke-box i la policia el deté.

Per fi Dix és un pinxo acostumat a fer treballs bruts i és un personatge bogartià. En ell funciona la lleialtat als companys , una certa ètica i un codi dels baixos fons. Dur, descregut, escèptic i desarrelat, té el somni , des de petit, de muntar cavalls. Mor en una granja en tant els cavalls s’ acosten al seu cadàver.

La pel·lícula acaba sent un panegíric a la bona feina de la policia però darrera, aquesta convenció, hi ha un retrat amarg d’un món de perdedors, un pessimisme vital que entén l’ esforç no correspost dels personatges, que els porta al fracàs.