QUIERO VIVIR

 

Director: Robert Wise

Actors: Susan Hayward

               Simon Oakland

Any: 1958

Títol original: I want to live

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Pena de mort

 

ARGUMENT

Bàrbara Graham (Susan Hayward) és una dona de vida desestructurada que ha estat en reformatoris, s’ ha casat i divorciat tres vegades I arrossega una vida un tant dissipada.

Per ajudar a uns amics en negocis bruts és acusada de perjuri i passa un any a la presó. Quan surt intentat assentar el cap, es casa novament i te un fill.

El marit és un jugador, el matrimoni fracassa, paga deutes amb xecs falsos i és perseguida pels creditors.

Continua ficada en assumptes tèrbols i és detinguda per la policia de nou però entre els assumptes bruts s’ inclou l’ assassinat d’una dona, viuda i invalida, la senyora Monaham.

El comportament de Bàrbara, agressiva, orgullosa i amoral i el seu atractiu la fan emblemàtica per ser acusada d’ assassinat i els interessos de la premsa i la policia s’imposen sobre la veritat.

A l’ hora de l’ assassinat, Bàrbara estava amb el seu marit però aquest ha fugit i ningú sap està. Bàrbara no te coartada i l’ acusació continua endavant.

En la presó cau en una trampa. Una noia a canvi de diners es presta a que un amic seu testifiqui conforme va passar la nit del crim amb Bàrbara però el fals testimoni, és en realitat un policia i la seva declaració empitjora les coses.

Arriba el dia del judici. Un dels membres de la banda, per tal de salvar-se, declara que Bàrbara va ser l’ assassina.

Tot , doncs, l’ acusa i la sentència la condemna a la pena de mort, que s’ executarà en San Quintin, en la càmera de gas. Malgrat els esforços dels seus advocats, l’ apel·lació és denegada.

Un sol home continua ajudant-la, el periodista Ed Montgomery.

Assistim als últims moments en el penal. La visita del director, del capellà, la preparació de la càmera de gas, el pas interminable del temps sense que soni cap telèfon que porti a la suspensió de la pena. La presència dels botxins, del metge , dels zeladors.

A la fi Bàrbara és executada.

 

 

COMENTARI

     Robert Wise és un director tot terreny, en el seu haver hi ha ciència ficció, cine bèl·lic, terror i grans superproduccions com “West side story i “Sonrisas i lágrimas”El que te de bo és que sempre se’n surt i els productes que elabora són prou dignes en totes les ocasions.

Cap pel·lícula com aquesta ha qüestionat més la pena de mort.

Basada en fets reals, la verdadera Bárbara Graham va ser executada en la càmera de gas en 1955,la tercera dona ajusticiada en la història dels Estats Units. Narra com una dona suposadament innocent és condemnada i executada.

La pel·lícula explica el drama personal de la protagonista, com passa de l’ orgull i la prepotència a la por, la seva lluita per viure. El film reflecteix també tot el clima dels últims moments, l’ angoixa, la desesperació, la indefensió davant el destí irreversible.

Mostra tant el personatge com els mecanismes que intervenen en el moment final. Wise interromp la musica de jazz que punteja les escenes i subratlla amb els silencis els instruments de la mort, les mans de la víctima, els ulls dels concurrents, en un clímax final descoratjador.

L’ acompliment de la justícia injusta dona un to sense concessions al final de la pel·lícula i qüestiona policia, jutges , polítics i institucions que han portat a aquest desenllaç.

Susan Hayward guanya en 1958 l’ oscar a la millor actriu

HOMBRES ERRANTES

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Robert Mitchum

              Arthur Kenedy

              Susan Hayward

              Arthur Hunnicutt

              Eleanor Todd

              Lorna Thayer

Any: 1952

Títol original: The lusty man

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Jeff Mc Cloud (Robert Mitchum) és un vaquer que es dedica als “rodeos”. Arran que un toro el tira per terra i el lesiona, decideix deixar-ho.

Arriba a un ranxo per que el contractin i allà coneix a Wes Merritt (George Kennedy) i a Louise (Susan Hayward) la seva dona, que tenen un somni: tenir un dia un ranxo de la seva propietat.

El contacte entre els dos homes fa que Wes decideixi provar fortuna en el món dels “rodeos” Mc Cloud l’ assessorarà i aniran a mitges.

Wes se’n surt amb fortuna i demostra tenir condicions. Comença a guanyar els primers diners en un món d’ errants, perdedors I rodamóns. Coneix a Book (Arthur Hunniker),coix per la cornada d’ un toro I que viu amb la seva filla o assisteix a la mort de Burgess , ferit per la banyada d’un animal.

Al voltant dels “rodeos” i els diners que s’ hi guanyen s’ escriu la historia d’una vida dura on els desheretats cerquen fortuna i sols uns pocs tenen sort i diners.

Wes i Louise compren una caravana i van seguint els “rodeos”. Wes comença a freqüentar el món del joc i de l’ alcohol i es veu assetjat per les dones.

Mc Cloud que, viu amb ells, comença a enamorar-se secretament de Louise però aquesta vol seguir fidel a Wes.

Arriba un dia en que Louise fa comptes i veu que ja han estalviat per comprar el ranxo, però Wes està enganxat al brogit de la seva nova vida i ja no vol el ranxo sinó continuar participant en els “rodeos” i s’ enfronta tan a Louise com amb Mc Cloud, a qui li retreu s’ emporti la meitat dels guanys sense fer res.

Mc Cloud vol tornar a ser el millor, guanyar credibilitat a ulls de Louise i emular a Wes. Així que decideix tornar a participar en els “rodeos” tot i que fa un any que ho ha deixat. Sembla mantenir un bon nivell però un cop muntat, un cavall el tira a terra, s’ enganxa a la sella i és arrossegat. A conseqüència de l’accident, una costella li perfora el pulmó i mor en tant Louise l’ abraça.

La negra sort de Doug fa reconsiderar idees a Wes. Agafa els diners estalviats, deixa el món dels “rodeos” i se’n va amb Louise cap al ranxo que pensen comprar.

 

 

 COMENTARI

Ray realitza aquesta pel·lícula en 1952, quan ja és un professional reconegut però una mica abans de rodar dos dels seus gran èxits: “Johnny Guitar” i “Rebelde  sin causa”.

Aquest és un clàssic ple d’ arquetips, un western i un drama ple de força i plenitud.

En el cine, Ray sempre retrata a perdedors. Aquests són els protagonistes d’ “Hombres errantes”, gent solitària, desarrelada, rodamóns que han viscut una vida sense aturador, que ara viuen un moment de decadència i cerquen aixopluc.

Ray contrasta dos prototips propis del western, si Mc Cloud és un espavilat que sempre s’ ha tingut que buscar-se la vida , Merritt és una persona arrelada a la casa i a la família, que desitja comprar-se un ranxo i establir-se. Són dues maneres diverses de veure el món.

La pel·lícula tracta sobre la conquesta del somni americà. Merritt busca alguna cosa més en la seva vida tediosa com a vaquer i quan s’ adona que disposa d’ aptituds per al “rodeo”, trenca amb el seu petit món, a la recerca de l’ èxit, dels diners i del reconeixement social, malgrat el risc que tot això comporta.

Els dos herois entren en competència. El deixeble ha guanyat al mentor i aquest es vol fer valer. Es tracta de recuperar la pròpia auto estima i demostrar-se a un mateix que encara es manté la fortalesa i el valor.

Es tracta també d’ una lluita de mascles al voltant d’una femella, els dos volen exhibir les seves habilitats per mostrar a la dona quin d’ ells és el millor.

Això capgira e l’ amistat, que forjada en els ritus d’ aprenentatge es transforma en traïció quan els dos homes lluiten pel premi en el “rodeo” i soterradament per la dona que pateix en la grada. “Et faig un petó pels molts que deixaré de rebre” diu Mc Cloud , sabent-se perdedor de la batalla sentimental i abans d’ abatre al seu rival sentimental d’un cop de puny.

El “rodeo· és mostra prolíficament. És un símbol de la vida. Els homes han de domesticar braus i cavalls salvatges, que de vegades envesteixen, i han d’ enllaçar als vedells pe guanyar un premi. El “Rodeo” és una metàfora de l’ esforç, la dificultat i la competència.

Ray mata a l’ heroi, maldestre, meditabund i perdedor, algú que cerca l’ estabilitat física i emocional, que visita la casa de la seva infància i recorda amb nostàlgia aquell temps, però el seu destí ha estat ser nòmada i la mort serà la cloenda de la seva peripècia vital. “Tot home pot muntar un cavall, tot home n’ acaba caient” diu. Mc Cloud assoleix un discurs al·legòric d’ ascensió i caiguda en la vida i en l’ amor. En canvi, el director, retorna a  Merritt a casa, a la llar, a l’ ordre social feliç i sense ambicions que serà el seu futur.

Cal destacar els magnífics secundaris, altres arquetips de traca i mocador. Booker és l’ antic professional del “rodeo”, ara coix, amb tots els ossos trencats i disposat a explicar històries del passat en cada moment.

Babs (Eleanor Todd) és la noia seductora i jove que s’ encapritxa de Merritt però que es veu qüestionada per una aguerrida Louise, disposada a defensar el seu territori.

Grace Burgess (Lorna Thayer) és la dona d’un antic campió de “rodeo”, ara borratxo i desfigurat, que mor en el camp de batalla, algú sòlid i ferm. Ray retrata dones fortes i dures , tot i que per boca del homes no deixen de registrar-se acudits misògins i masclistes.