THELMA Y LOUISE

 

 

Director: Ridley Scott

Actors: Geena Davies

               Susan Sarandon

               Harvey Keitel

               Brad Pitt

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Road movie

Subgènere: Feminisme

 

ARGUMENT

Thelma (Geena Davies) és una dona jove sotmesa a la voluntat del seu masclista marit, Louise (Susan Sarandon) és la seva amiga i qui planeja una escapada d’uns dies, plegades.

Les dues dones surten a la carretera, Thelma no li ha dit res al marit perquè si li diu no l’ ha és deixat marxar i s’ emporta una pistola de casa pel que pugui passar.

En la primera parada, en un bar de carretera, les dones baixen, beuen i ballen. Thelma balla amb un home, primer és amable, després es torna agressiu i intenta violar-la amb violència, la intervenció de la seva amiga la salva, enfurida, Louise dispara sobre l’ home i el mata. Més tard sabrem que Louise de jove va patir una violació.

Les dues dones continuen la seva carrera però ara el viatge s’ ha transformat en una fugida, Louise no vol afrontar el que li passaria si fos detinguda i escapa cap a Mèxic amb la seva amiga.

En el camí, Louise recuperarà la seva relació amb Jimmy, un noviet  i ambdues coneixeran a J.D. (Brad Pitt), un jove autoestopista que s’ enrotlla amb Thelma, resulta ser un lladregot i els hi roba tots els diners.

En tant, Hal (Harvey Keitel), el comissari de policia, posa fil a l’ agulla per detenir-les.

La seva fugida es va convertint en una transgressió i en una alliberació. Thelma roba en un supermercat per obtenir diners, tanquen en el capó del vehicle a un policia de carretera que vol arrestar-les o li cremen el vehicle a un camioner masclista que les persegueix.

Però la policia estreny el setge. Després d’ una primera persecució poden despistar als guàrdies i arribar al canó del Colorado. Allà es veuen assetjades per desenes de vehicles policials, ja no poden tornar enrere , agafen velocitat i salten al buit des del precipici.

 

 

COMENTARI

Esplèndida road movie on dues dones convencionals surten a cercar un viatge que es converteix en fugida, després en aventura i acaba sent una catarsi alliberadora que els hi canvia la vida i els valors però les porta a la mort.

Impossible tornar enrere una vegada desencadenada la transgressió, preferible la mort que perdre la llibertat tant durament guanyada.

La road movie inclou, com sempre, un canvi de les protagonistes a través d’ un viatge que les farà ser unes altres i trobar sentit a les seves vides. També la troballa d’una sèrie de personatges, símbols d’ una Amèrica rural.

Tots els homes, tan els que deixen enrere com els que troben en el camí, són tipus nefastos, inflats i impresentables, des del marit prepotent i masclista, fins al violador, el lladregot que les deixa sense diners, el policia xulesc, el camioner caspós….tots són un retrat penós d’ aquesta Amèrica interior i també un retrat crític del mascle americà.

La pel·lícula és també un cant a l’ amistat entre dues dones molt diferents, la banal Thelma, la forta Louise, que en algun moment acaben canviant els seus papers per arribar, finalment, a una simbiosi en la que  se senten com una sola persona, davant un únic objectiu: ser lliures.

El discurs emancipador, crític i feminista te un regust amarg, no hi ha salvació. La mort és l’ alternativa a tornar a ser com abans, el pes de la llei i la presó.

Destaquem per fi les esplèndides escenes finals quan Thelma i Louise comprenen que no hi ha sortida, s’ abracen i es besen, hi donen velocitat al vehicle, entre el núvol de pols. Hal, el policia, les segueix intentant evitar allò inevitable i la imatge es congela amb el cotxe saltant al buit per sobre el penya-segat, abans dels títols de crèdit finals.

EL ANSIA

 Director: Tony Scott

Actors: David Bowie

             Catherine Deneuve

             Susan Sarandon

Any: 1983

Títol original: The hunger

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic/Vampirs

Subgènere: Homosexualitat/Lesbianisme

 

ARGUMENT

John Blaylock (David Bowie) i Míriam (Catherine Deneuve), la seva dona, són dos vampirs que habiten en una gran casa de Manhattan i estan vius des de fa dos mil anys.

Però John inicia un principi d’ envelliment i degradació, així que decideix visitar a la doctora Sarah Roberts(Susan Sarandon), aquesta és una científica que està treballant sobre el tema de la longevitat, de com fer perdurar la vida i regenerar els teixits.

La doctora no fa gaire cas a John, que torna a casa i no pot evitar el seu procés degeneratiu però això no apaga la seva set de sang i mata a Alice, una noia que sol rebre classes de música per part de Míriam.

Totalment en decadència, John és tancat per la dona en un taüt perquè descansi, ja faltat de força i energia.

En tant, Sarah, interessada per procés que està vivint John, arriba a casa dels Blaylock, allà és seduïda per Míriam i les dues dones fan l’ amor; Míriam mossega a Sarah i li transmet els seus gens vampírics, una sang més forta, que la porta a convertir-se també en una vampir.

A partir d’ ara Sarah acompanya a Míriam per tota l’ eternitat, dorm sis hores al dia, menja una vegada per setmana i no envelleix.

Sarah, confusa davant aquest escenari, es clava un punxo que els vampirs porten penjant al coll per agredir a les seves víctimes i es mutila però l’ olor de la sang fa que es despertin els successius amants de Míriam, guardats en el seu declivi dins dels taüts, surten a la superfície i maten a la dona.

Ara en solitud eterna, Sarah viurà per sempre en la casa.

 

tumbaabierta_El_Ansia_the-hunger_tony_scott_david_bowie

COMENTARI

Tony Scott, el germà de Ridley, debuta en el cine amb aquesta pel·lícula, la millor de una llarga i poc rellevant carrera comercial , tot i que resulta un fracàs comercial i de crítica, es converteix amb els anys en un film de culte.

Aquí mostra, d’ entrada d’on esdevenen les seves capacitats: del món de la publicitat , així que Tony ens ven noranta minuts d’anunci intens, bellesa desbordant, clars i foscos, tractament fotogràfic esteticista, llums i disseny sumptuosos, imatges brillants, eloqüent muntatge i rutilant posada en escena.

La sang vermella taca les pells blanques, sedes i cortinatges emmascaren excitants cossos nus, la casa està tan plena d’obres d’ art com de barroques escales i monstres, per fi, la música viatja des de el crit desbocat de David Bowie a l’ inici, fins les acariciadores partitures clàssiques.

Tot aquest ritual de bellesa serveix per explicar una història de vampirs moderns, al·legoria d’ altres relats contemporanis.

La narració vampírica té alguns ingredients difícils de descuidar, la insuportable eternitat, el decaïment físic que comporta la no mort però si l’ envelliment, l’ esfondrament moral que fa necessari matar innocents per alimentar-se, el desig de l’ altre, de la sang nova, del cos nou, una al·lusió clara al desig sexual i a la mossegada com metàfora de la penetració, la longevitat en solitud i sense companyia.

Tots aquests temes estan compresos en el film i funcionen autònomament però n’hi ha un que li dona sentit i solidesa a la cinta. En 1983 el Sida és la nova malaltia que mata i es dona sobretot a partir de la transmissió homosexual; Scott porta a escena una vampira desitjosa d’ acabar amb la seva solitud eterna, una vampira que sedueix a una humana per convertir-la en un dels seus.

La relació transgressora entre dues dones, la mossegada d’una a l’ altra comporta la transmissió sanguínia d’una malaltia nova, en aquest cas el vampirisme és un succedani del Sida, conversió, transformació, contaminació, paràbola tot plegat del desig sexual promiscu a les acaballes del segle XX i dels seus perills.

Scott obre amb una virtuosa escena amb Bowie cantant a ple pulmó: Lugosi ha mort, mentre paral·lelament contemplem l’experimentació en simis i com aquesta els condueix a la violència.

Tota l’ obra continua amb iguals paràmetres, plens de bellesa, erotisme i potser també, artificiositat; la degradació de John, la relació amorosa entre les dones i l’ akelarre final, amb els vampirs sortint de les tombes que porten a Míriam a convertir-se en pols, com a cloenda final.