ROCKY

 

Director: John G. Avildsen

Actors: Silvester Stallone

              Talia Shire

               Burt Young

               Carl Weathers

               Burges Meredith

Any: 1976

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Boxeu

 

ARGUMENT

Rocky Balboa (Silvester Stallone) és un boxejador de segona fila que s’ arrastra per tuguris de mala mort i en enfrontaments que li donen uns minsos ingressos.

Entre combat i combat es dedica a cobrar morosos i a extorsionar a pobres  homes que no li paguen les deutes a Gazzo, un prestador, i comença a sortir amb Adrian (Talia Shire), una noia hiper tímida i germana de Paulie (Burt Young), un amic.

Rocky contempla amb enveja a Apol·lo Creed (Carl Weathers), el campió del món dels pesos pesats. Aquest es te que enfrontar pel títol amb un rival que s’ ha lesionat i per seguir combatent, decideix donar una oportunitat a un púgil novell i escull a Rocky Balboa

Per Apol·lo és la possibilitat d’una victòria fàcil ,per Rocky és l’ ocasió de la seva vida, que no tornarà a passar mai més, així que accepta l’ oferta del vell Mickey (Burges Meredith), un antic boxejador, per que li faci de manager i inicia un dur  entrenament.

El combat és força dur, els dos boxejadors es colpegen sense pietat i cauen varies vegades pels cops de l’ altre. S’ arriba al final de la lluita i Apol·lo guanya per punts en una polèmica decisió.

A Rocky ja no l’ importa el resultat, s’ ha demostrat a si mateix que podia fer-ho, ha guanyat en la seva autoestima i espera en el ring l’ arribada d’ Adrian, cridant, amb els cos masegat i ple de sang, que l’ estima.

COMENTARI

     Rocky és la cinta sorpresa de 1976. Un desconegut Italo-americà: Silvester Stallone escriu el guió i interpreta el personatge principal del film i del no res guanya els oscars a la millor pel·lícula, el millor director i el millor muntatge.

Rocky te un gran èxit perquè parla del somni americà. Balboa és un ningú, un home de la pila, un desgraciat i un mort de  gana, poc cervell i molta força, li diuen, viu miserablement en Filadèlfia en un barri rodejat de trinxeraires i gent vençuda. És un boxejador amb talent però l’ ha dilapidat a través dels anys per no creure en si mateix però un dia li arriba l’ oportunitat i no la pot deixar escapar.

La pel·lícula compte amb tots els elements psicològics perquè l’ espectador s’ identifiqui amb el protagonista. Rocky és un personatge del carrer, un més, un qualsevol però quan arriba el seu gran moment, mostra l’ esforç, la constància, la tenacitat, la voluntat i l’ empeny per guanyar la seva dignitat, per convertir-se en un altre.

El boxeu és aquí l’ element simbòlic que emmarca aquest trajecte i aquests valors per arribar a l’ èxit. Un èxit que s’ aconsegueix a copia de garrotades, caient i tornant-se a aixecar, com en el boxeu.

Rocky és derrotat en el combat final però la seva lluita ha estat tan excepcional que s’ ha guanyat la consideració i el respecte del món per sempre.

D’una altra banda, estem davant el conte de la ventafocs. Balboa és un emigrant italià, com el propi Stallone, sumit en un món de perdedors, quan un dia la fada madrina, Apol·lo Creek, li ofereix la carrossa d’or per seduir al príncep : tots aquells que creuen en ell.

El film juga amb el temps psicològic i manipula hàbilment a l’ espectador. Quan Rocky cau abatut en l’ últim assalt, tots ens estem aixecant amb ell. La dinàmica del relat ens porta ,mesurant efectes i situacions, al moment vital i transcendental de la pugna pel títol.

Estem davant un panegíric encobert del sistema. En Amèrica, el grum pot arribar a president, l’ emigrant miserable a campió si aprofita la seva oportunitat però la pel·lícula no parla dels milions que mai gaudiran d’ aquesta possibilitat i crea una imatge il·lusòria de que tothom pot gaudir de l’ èxit i prosperar si s’ esforça i te els valors adequats. El somni americà.

La música ha quedat ja interrelacionada per sempre amb la cinta i tots recordem la banda sonora, en tan contemplem a Rocky entrenant per la matinada pels carrers deserts de Filadèlfia.

Més tard Stallone repeteix, no sempre amb fortuna, el seu personatge fins arribar a Rocky V però està clar que aquesta és una de les icones dels últims anys del segle XX.

 

 

EL PADRINO I

El_padrino-485345341-large

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Marlon Brando

             Al Pacino

             Robert Duvall

             Talia Shire

             Diane Keaton

             John Cazale

             James Caan

             Sterling Hayden

             Al Lettieri

           Abe Bigoda

Any: 1972

Títol original: The godfather

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT      

Vito Corleone (Marlon Brando) és el cap d’una saga familiar que dirigeix el món de l’ hampa. En 1946, una vegada acabada la segona guerra mundial, mentre personatges diversos li demanen favors, se celebra el casament de la seva única filla, Connie (Talia Shire) amb Carlo, amb la presència dels altres tres fills de Don Vito: Sonny (James Caan), el més gran, Fredo (John Cazale), un noi dèbil d’ esperit i Michael (Al Pacino), que acaba de tornar de la guerra, condecorat com un heroi i que no vol saber res dels negocis de la família. Assisteix amb Kay (Diane Keaton), la seva xicota, no hi falta tampoc Tom Hagen (Robert Duvall), un fill adoptat però no de sang, que actua com a conseller i cervell del clan familiar.

Fins ara Don Vito s’ha dedicat als negocis de sempre, el joc, la beguda i la prostitució bàsicament, quan altres grups li proposen entrar en el comerç de la droga, el capo s’hi nega però això té conseqüències, Don Vito pateix un atemptat per part dels Tattaglia, un clan mafiós enfrontat i queda greument ferit.

Michael, el fill petit, visita en l’ hospital a Don Vito, se n’ adona que aquest ha quedat sense protecció doncs Mc Cluskey (Sterling Hayden) és un policia corrupte, que aliat amb clans rivals vol eliminar al pare.

El noi decideix implicar-se en l’ acció i concerta una entrevista en un restaurant amb Mc Cluskey i Sollozzo (Al Lettieri), el cap dels traficants d’ heroïna i allà els mata.

Michael es té que exiliar a Sicília per evitar les represàlies, i coneix a Apollonia, una noia italiana de la que s’ enamora i amb la que es casa però els mafiosos el localitzen i assassinen a la dona.

En tant, la guerra entre bandes continua, en ella Sonny, el fill gran, és portat a una trampa amb la col·laboració de Carlo i és assassinat.

Quan Don Vito es recupera ja no és el mateix d’ abans , si bé vol establir un pacte de pau entre clans, és Michael , que ha tornat, qui es fa càrrec dels negocis familiars i renova la seva relació amb Kay.

Don Vito mor d’un infart mentre juga amb el seu net i Michael decideix actuar pel seu compte. Mentre es realitza el bateig del fill de Connie i Carlo, els sicaris de Michael, eliminen implacablement a tots els caps de les famílies mafioses opositores.

Seguidament s’ elimina a Salvatore Tessio (Abe Bigoda), un traïdor en l’ organització i a Carlo, que també va enganyar a la família, facilitant l’ atemptat contra Sonny.

Ara Michael és l’ únic padrí i rep la reverència de tots els seus.

the-godfather-main-review

 COMENTARI

     “El padrino”està considerada una de les gran obres mestres de la història del cine. Guanya en 1972 tres oscars, millor pel·lícula, millor actor-Brando- i millor guió adaptat però és amb el pas dels anys i amb l’ estrena de les altres dues pel·lícules de la saga quan és consagra com una producció de gran talla artística més enllà del temps i les modes. Està basada en el llibre de Mario Puzo del mateix nom.

És tracta d’un conjunt operístic on es conjuga una potent dramatúrgia servida a una idea : un món que s’ acaba i un altre que comença tot a partir de patrons estètics de gran qualitat.

El film utilitza l’ univers de l’ hampa i les màfies com excusa per parlar de tres temes vitals: El capitalisme, la família i la pròpia història d’ Estats Units.

El món representat per Don Vito, és paternalista, pactista, on importa la paraula donada, el sentit de l’ honor i la lleialtat, on la violència sols s’ empra en situacions extremes, on funcionen unes regles no escrites on brillen el luxe i la sofisticació, on el patriarcat representat per Don Vito és incontestable.

Aquesta època acaba amb el protagonista i és substituïda per una nova fornada de negociants, de capitalistes implacables, sense escrúpols, disposats a matar a qui se’ls hi oposi, a obrir l’ empresa als negocis més foscos de la droga, i amb una característica vital, tot allò que abans era soterrani i il·legal ara està dins l’ ordre, la llei i la legalitat, ha estat integrat dins el sistema, és part dels capitalisme, és legítim.

Tot això queda representat a partir dels dos personatges centrals, Don Vito, simbolitza el passat, Michael viu una conversió quasi mística, passa de ser el noi modest i que passa inadvertit de l’ inici del relat per convertir-se en l’ omnipotent padrí de les escenes finals i això suposa substituir aquest passat que ja no serveix, per un present ple d’ expectatives que ell encarna.

El nou sistema de negocis que neix, conté unes normes: la delació, la trampa, la corrupció, el joc brut, la traïció, la venjança, la ira, el dolor….

I unes contrapartides : l’ èxit, els diners, l’ opulència, el respecte, la por i la submissió dels altres. Tot això resta reflectit en una de les últimes escenes: Tessio ha traït a la família i té que morir, l’ home diu :”jo apreciava a Michael però són negocis”, és a dir qualsevol element sentimental o emocional queda supeditat al gran Déu , el negoci, l’ empresa.

En definitiva són dos mons que es toquen doncs són tancats, corporatius i endogàmics i busquen substituir el poder de l’ estat.

El tema de la família és central en el film. La família és un magma d’ unitat, en el que tothom recolza a tothom, són “els nostres” i qualsevol atac a un dels membres serà convenientment venjat. Els arquetips són clars: El Don és el patriarca totpoderós, Sonny, el possible successor, arrauxat, sanguini i ineficaç, Fredo, el feble, el noi de baixa personalitat a qui se li dona suport i aixopluc per ser qui és, Tom és el cervell, que es mostra un tant apartat de les grans decisions doncs sap que la seva sang no és la d’un Corleone i per fi Michael és el convers que accedeix al cim des del no res.

El paper de la dona, en la família de procedència italiana, està sempre en segon pla, Connie és un úter, la mare del successor del clan, Kay mostra més personalitat però el seu paper queda clar en l’ escena final, quan li demana a Michael que li confessi si ha fet matar a Carlo, aquest menteix i li diu que no ha tingut res a veure, en tant tothom rendeix acatament al nou Don, la porta es tanca i Kay desapareix del pla.

Coppola vol explicar també part de la història dels Estats Units, la crònica dels emigrants que han forjat la nació, per bé o per mal. Els Corleone, com els Coppola, són emigrants italians, han vingut de fora, no han tingut res i ho han obtingut tot, han fet país, han prosperat i han fet prosperar el lloc d’ acollida. Per això el director ens porta també als orígens, Michael s’ exilia a Sicília, a la terra dels ancestres, una societat encara plena de pobresa i escassetat , contemplem d’ allà on venen els protagonistes i com acompleixen el gran somni americà.

El film és una paràbola sobre el poder, la capacitat d’ostentar-lo, de servir-se d’ ell per atrapar cors i voluntats, per enriquir-se i acumular encara més poder.

És també un drama moral. Michael és allò que no vol ser, la influència de la família sobrevola i supera la seva voluntat primera d’ apartar-se de l’ entorn de la nissaga, el noi sent una obligació ètica, una responsabilitat moral que el porta a un lloc al qual no estava predestinat ni volia assumir

D’ altra banda Coppola ens explica tot això amb una planificació cinematogràfica acurada i propera a l’ obra d’ art. Inicia amb la imatge d’ Americo, l’ amo de la funerària i les seves paraules: “Jo adoro Amèrica”, abans d’ exposar el favor que ve a demanar, poc a poc contemplem com està parlant amb algú, és el padrí, en principi sol li sentim la veu, el canvi de pla fa que el percebem amb tota la seva majestuositat.

La càmera complementa la fosca habitació on Don Vito rep a les visites amb l’ algaravia desfermada i els balls per la boda de Connie i Carlo, són tan sols els prolegòmens de l’ acció.

Destaquem algunes escenes magistrals i que resten en l’ imaginari del cine. Quan Woltz, el productor de cinematogràfic es nega a incloure en els seus films a l’ afillat de Don Vito , la venjança esclata quan s’ aixeca del llit i el troba xop de sang , allà esta el cap del seu cavall preferit.

Bella escena també la de la mort del Don, quan ja quasi convertit en un bondadós ancià està jugant amb el net i cau estaguarnit a terra per un infart, en tant el nen creu que és part del joc.

Per fi l’ extraordinari muntatge paral·lel quan Michael bateja al nebot i el càntics missaires eixorden l’ espai en tant els sicaris del nou cap assassinen a sang freda tots el membres principals de les altres famílies.

abe BigodaABE BIGODA.