LA AMENAZA FANTASMA (LA GUERRA DE LAS GALAXIAS)-EPISODI I

La_guerra_de_las_galaxias_Episodio_I_La_amenaza_fantasma-434398792-large

 

 Director: George Lucas

Actors: Liam Nesson

             Ewan Mc Gregor

             Natalie Portman

             Terence Stamp

Any: 199

Títol original: Star wars. Episodi I: The phantom menace

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

La República galàctica contempla la insubordinació de la Federació de Comerç. Dos cavallers jedis, són enviats per negociar: Qui-Gon-Jinn (Liam Nesson) i el seu deixeble Obi-Wan Kenobi (Ewan Mc Gregor) però quan arriben se n’ adonen que la Federació disposa d’ androides de combat i que els intenten assassinar.

La reina Amidala(Natalie Portman), la cap de Naboo, el lloc atacat, també se n’ adona que alguna cosa passa doncs no pot fer valer la seva autoritat davant els personatges que volen imposar el seu poder: els sikhs, cavallers jedi dominats pel cantó fosc, Sith Darth Sidious i el seu aprenent Darth Maul, que manipulen al virrei de la Federació.

Els ambaixadors de las República, pugen amb un nadiu de Gungan: Jar Jar Binks i s’ amaguen en aquest planeta, després de travessar-lo a partir d’ un viatge submarí en el que es troben amb tot tipus de monstres.

En tant, la República es envaïda i la reina detinguda, més quan li demanen que signi un tractat que legitimi la invasió, es nega i és alliberada pels cavallers Jedis que escapen amb ella en una nau gràcies a la col·laboració de R2 D2, un intel·ligent androide.

Marxen plegats a Tatooine, un planeta fora de l’ òrbita de la Federació. Allà s’ aixopluguen en una casa on troben un nen: Anakin Skywalker, amb sorprenents poders però que no és més que un esclau que desitja alliberar als que són com ell.

En tant, Sirth Darth envia al seu aprenent per eliminar als Jedis. Els cavallers necessiten diners per reparar la nau i Anakin participa en una cursa d’ aparells espacials i la seva victòria dona els recursos econòmics per comprar utensilis que posin en marxa la nau i també per comprar la llibertat del nen.

Els aventurers avancen ara cap a Coruscant, on els rep el canceller de la República, Valorum (Terence Stamp) i Yoda un mestre i conseller.

Després del improductiu debat en un senat dominat per buròcrates i ineficients, decideixen lluitar contra la Federació de Comerç i ensinistrar a Anakin perquè arribi a ser un cavaller Jedi.

Així tornen a Naboo, el planeta envaït per les forces del mal, on cerquen aliances amb els Gungan i units afronten la batalla.

Els dos Jedis lluiten contra Darth Maul, després d’ aferrissat combat, aquest mata a Qui-Gon Jinn però Obi Wan quan està a punt caure a un abisme, es sobreposa i acaba amb el sikh, mentre que Jinn, agonitzant, li encarrega que continuï l’ ensinistrament d’ Anakin.

En tant, l’ exercit de la república s’ imposa i talla els control dels androides per signar seguidament un nou tractat amb el virrei que atorgui la pau a tots el pobles.

AMENAZA

COMENTARI

“La amenaza fantasma” és la primera cinta de la segona trilogia de “La guerra de las galàxies” i és realitza, vint i dos anys després del film inaugural de la saga, tot i que cronològicament és el que inicia tots els conflictes que posteriorment se succeiran.

“La guerra de las galàxies” ´és sobretot un relat mític, on el tema principal és l’ enfrontament entre el be i el mal però que te multitud de referents relacionats amb les narracions i el mites més diversos.

El personatge d’ Anakin Skywalker és el d’ un nen amb poders, destinat a portar la pau i l’ equilibri a l’ univers. La seva mare, Shmi, l’ ha engendrat però desconeix de l’ existència de cap pare, clara al·lusió al mite de la Verge.

Anakin, com Jesucrist, esta destinat a alliberar el món però abans tindrà que acomplir una fase d’ ensinistrament que el legitimi com heroi redemptor. Existeix per últim una profecia que parla d’ algú que portarà l’ equilibri a la força.

És doncs, una pel·lícula que tracta el paper de l’ heroi i de com és sotmès a un procés d’ iniciació abans de veure acomplides les seves expectatives. Abans un altre heroi, el seu preceptor, morirà, però el seu ensenyament passarà a mans d’ un deixeble portat a continuar la seva tasca.

El nen tindrà també una iniciació davant Yoda i els savis, tan proper tot al mite Bíblic de Jesús com a la revelació budista del lames, en que el nen coneixerà també la por i el camí cap el lloc fosc.

La pel·lícula és també una al·legoria política. La República galàctica viu en democràcia però els seus dirigents són burocràtics i ineficaços, per això tenen dificultats per fer front als partidaris de la tirania. Sols la presència de l’ heroi i la seva aliança amb altres pobles, portaran a la victòria.

Estem, doncs, davant un univers en el qual ningú ajuda a ningú, on no hi ha civisme i sols interessos polítics, és a dir: tot molt contemporani.

D’ altra banda, les forces del mal volen tot el control i són malvades i tiràniques, els seus soldats són màquines sense ànima. En tot hi veiem una possible metàfora del nazisme.

Lucas, recorre tot el cinema de la seva infància. En “La amenaza fantasma”, cada planeta recrea un ambient que és quasi un verdader parc temàtic.

Arribar a Gungan es travessar els mars plens de monstres de “Veinte mil leguas de viaje submarino”. En Tatooine, recreat en casbes d’ Ouarzazate en el Marroc, estem en un paisatge proper a les pel·lícules d’ aventures pel desert i els films bíblics. Coriscant és Nova York tanmateix.

Algunes imatges són un homenatge a Parque Juràsico” de Spielberg, les desfilades de l’ exèrcit i els jedis entrant en la ciutat estan properes als pèplums de romans, la cursa de naus espacials és un homenatge, gens amagat, a Ben-Hur, alguns moviments de masses s’ acosten al cinema musical.

No hi falta el personatge còmic i secundari que acompanyarà als herois, com en tot relat d’ aventures que s’ apreciï i fins i tot la presència de C3P0 i R2 D2, els dos peculiars robots, també acompleixen aquest paper de parella còmica, en aquest cas , tecnològica.

Tot plegat, un gran espectacle ple d’ aventura i acció, fantasia i imaginació, amb la música de John Williams i un lema que passa a la història: Que la força t’ acompanyi.

 

 

LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO

 

Lejos_del_mundanal_ruido-510492356-large

 Director: John Schlesinger

Actors: Julie Christie

             Terence Stamp

             Alan Bates

             Peter Finch

Any: 1967

Títol original: Far from the madding crowd

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bathsheba Everdene (Julie Christie) viu en una regió rural d’ Anglaterra en 1966, quan hereta la granja més gran de la comarca.

Al mateix temps, Gabriel Oak (Alan Bates), és un pastor que conviu amb les ovelles en terres properes i li declara el seu amor a la noia.

Un bon dia, Gabriel perd tot el ramat d’ animals, que s’ estimben pels penya-segats, i té que marxar a la ciutat a llogar la seva força de treball, allà és contractat per la mateixa Bathsheba perquè feinegi en la seva finca.

Al costat del terreny de la noia, hi està instal·lat un ric propietari, William Boldwood (Peter Finch), que pretén fer-la la seva esposa però Bathsheba no l’ estima.

Al cap d’un temps arriba a la propietat el sergent Frank Troy (Terence Stamp), el soldat ha tingut una relació amb una noia de la ciutat, Fanny, amb qui ha estat a punt de casar-se.

L’ arribada de Troy comporta l’ enamorament immediat de Bathsheba i la corresponent boda però Troy resulta ser un marit que es juga el patrimoni familiar en baralles de galls i que no respon a les expectatives de la noia.

Temps més tard accedeix a la granja, Fanny, el seu estat és lamentable, Troy l’ acull però la dona mor i és enterrada amb el seu nadó, el sergent entén que aquesta és la persona a qui estima i després de deixar les seves robes en la platja s’ interna nedant en el mar.

Tothom dona per fet que l’ home s’ ha ofegat i sobretot Boldwood, com el cos de Troy no s’ha trobat, no se’l donarà per mort fins al cap de sis anys. Boldwood li demana a Bathsheba que li prometi que es casaran quan passi aquest temps.

En tant, acut a la ciutat un circ i en ell hi treballa , sota una disfressa, Troy però la seva dona no el reconeix. En el moment en que Batssheva ha donat el si a Boldwood i aquest ho pensa anunciar en mig d’una gran festa, Troy fa la seva reaparició i insta a Bathsheva a que l’ acompanyi, Boldwood agafa una escopeta, dispara al nouvingut i el mata.

Condemnat Boldwood a la presó, la noia contempla com el seu primer pretendent, Gabriel, vol marxar a la ciutat doncs no hi troba futur en el camp, la parella reconstrueix la seva antiga amistat i es casa.

 

Lejos del mundanal ruido 003

COMENTARI

Amb “Billy Liar” i “Darling”, Schlesinger s’ inscriu en la corrent del free cinema anglès però aquesta superproducció que anticipa la seva marxa a Estats Units per rodar “Midnight cowboy” ja avança el trencament amb qualsevol tipus de cinema alternatiu.

“Lejos del mundanal ruido” és una novel.la del segle XIX, de Thomas Hardy, que Schlesinger porta al cinema. Descriu la relació d’una jove i bella propietària rural, amb tres homes, tres pretendents que desitgen el seu amor.

El tocat per la vara de Cupido és Troy, el militar, i és la pitjor elecció, bevedor, jugador, violent i insensible, secretament enamorat de la seva antiga amant.

Boldwood, el terratinent veí, sols te ulls per la noia, quan pensa que ha arribat el seu gran moment, reapareix Troy i Boldwood fa callar la seva frustració, matant-lo.

Gabriel és el primer en festejar el cor de la dona però és també el més passiu, la seva espera té el premi adequat i s’ acaba casant-se amb Bathsheva.

Es tracta d’un drama romàntic, d’un fulletó d’ època marcat per la cuidada ambientació , la bella fotografia i la magnífica posada en escena, mostra un conjunt d’ esdeveniments amorosos però no aconsegueix que l’ espectador penetri en l’ ànima adolorida dels protagonistes.

La realització resulta plana , el to academicista i el metratge excessiu.

Tot i això, Schlesinger ens recrea amb algunes imatges potents: les ovelles arrastrades pel gos, que s’ estimben pel precipici en tant contemplem els cadàvers dels animals en la platja; la feina de Gabriel intentant salvar la palla recollida en mig de la turmenta, amb la col·laboració de Bathsheva, mentre Troy i els seus amics dormen borratxos; les escenes del circ que acaben amb la mirada entre el marit, disfressat, i la dona i per fi el ball, en el que Boldwood vol anunciar el seu prometatge, interromput de repent per l’ arribada de Troy, al que tothom considera mort.