LA DILIGENCIA

 

 

Director: John Ford

Actors: John Wayne

               Claire Trevor

               John Carradine

               Thomas Mitchell

              George Bancroft

               Donald Meek

Any: 1939

Títol original : Stagecoach

Nacionalitat : USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

D’un poble de l’ Oest surt una diligència cap a Lordsburg. Té que travessar territori indi per arribar al seu destí.

Dins d’ ella hi van nou persones, un microcosmos social amb els seus diversos estereotips i caràcters.

Ringo Kidd (John Wayne) és un presidiari, pistoler fugat per tal d’ anar a Lordsburg i venjar-se dels homes que assassinaren al seu pare i al seu germà.

Amb Buck, el conductor de la diligència i el comissari Curley (George Bancroft) que vigila a Ringo, hi van un metge alcohòlic, Doc Boone (Thomas Mitchell), un comerciant venedor de whisky,Samuel Peacock (Donald Meek),Hatfield (John Carradine) un tafur jugador d’ avantatja,Gatewood un banquer que ha robar el seu banc,Lucy Mallory, una dona en recerca del seu marit,soldat de l’ exercit i una noia de mala vida, Dallas (Claire Trevor).

El camí cap a un destí incert fa que els llaços entre els viatgers s’ estrenyin. Ringo s’ enamora  de Dallas i li demana matrimoni.

En tant els personatges més transgressors seran els més solidaris i de bon cor, la meuca, el borratxo, el tafur, el pistoler….els més instal·lats en la societat , com el banquer, seran en realitat uns lladres amb doble moral.

En el transcurs del viatge, Lucy la dona en recerca del seu marit, dona a llum i el carruatge és atacat pels indis de Jerónimo però el setè de cavalleria apareix en el moment oportú i acaba amb l’ assetjament, malgrat la mort d’ Hatfield, el tafur.

Quan arriben a Lordsburg, el comissari deixa en llibertat a Ringo que s’ enfronta als germans Plummer, els assassins de la seva família, el mata i fuig amb Dallas a cercar una nova vida.

 

 

COMENTARI

Ford adapta un relat que a la seva vegada s’ adapta al conte de Guy de Maupassant “Bola de sebo”. És un western realista i amb dimensió social. Apareix l’ èpica del western al costat de la història intimista i el melodrama.

El director roda per primera vegada en Monument Valley i se sent fascinat pel paisatge que te un tractament líric. El film passa a la història pel seu muntatge narratiu

Amb “La diligencia” es pot dir que neix el western modern, en concret el western psicològic. Ford tanca dins un petit espai al món, a un microcosmos social. Allà hi torbem un retrat  de classes, el banquer que en realitat és un lladre, el petit comerciant, el metge, el jugador,el fora de la llei, la dama i la prostituta. També és un retrat psicològic, els personatges s’ odien i s’ estimen en un viatge que els canviarà. Tot són tensions i conflictes, camí cap a nous destins.

Hartfield troba la mort, Ringo i Dallas l’ amor, Gatewood , la presó, la majoria dels protagonistes la redempció. Dallas es fa càrrec del nen de Lucy, Boone, abandona provisionalment l’ addicció etílica i ajuda a portar una nova vida al món, Hartfield defensa amb les armes i amb valor a tota la gent. Molts personatges troben en el viatge una oportunitat per a la glòria, altres treuen el pitjor de si mateixos, és tal com la vida mateixa.

El western és una excusa per Ford per parlar de la condició humana i revifa el gènere que patia en 1939 una crisi considerable.

Entre tots, Ringo és l’ arquetip del gènere. L’ heroi solitari que fuig de la justícia, l’ home que lluita valerosament per salvar la diligència i que troba l’ amor en el viatge. Ford presenta al protagonista en un excepcional pla, en el que la càmera el troba en un pla mig i avança ràpidament fins a mostrar el seu rostre en primer terme.

Ford s’ apunta a allò tràgic, la lluita per la supervivència, al costat d’ allò humorístic, i sensible, el borratxo de bon cor, l’ home del que ningú recorda el nom, tan poca cosa és que resulta quasi inexistent, el conductor un tant babau…

El director roda algun dels grans moments de la història del western i potser del cine, quan la diligència intenta escapar de l’ atac dels indis, tràvelings a gran velocitat, picats i contrapicats, combinació de l`èpica dels atacs i la defensa amb la lírica dels temors de la dona en el vehicle sostenint al nadó. Una lliçó de cine.

Ford recorre a l’ el·lipsi en molt moments, contemplem com Hartfield, desesperat perquè no veu cap possibilitat de salvació, apunta al cap de Lucy amb l’ última bala que li resta, sentim un soroll i veiem com la mà i la pistola decauen, Hartfield ha estat copsat per una fletxa de l’ enemic.

També en l’ enfrontament entre Ringo i els germans Plummer, l’ escena és magistral. Hem vist avançar a Ringo amb Dallas, els dos a contrallum i en l’ obscuritat, rostres tèrbols que contrasten amb l’ alegria i la llum que emana del saló. Quan el repte ja és un fet, veiem a Ringo llançar-se a terra i disparar, en la següent escena, Dallas sent els trets, no sabem que ha passat fins que contemplem al gran dels Plummer entra en el saló, ha vençut a l’ heroi?. No, una falsa expectativa per crear emoció, Plummer dona alguns passos i cau vençut i mort. Ja sabem el resultat de l’ enfrontament

 

¡QUE BELLO ES VIVIR!

Director: Frank Capra

Actors: James Stewart

             Donna Reed

             Lionel Barrymore

             Thomas Mitchell

             Henry Travers

Any: 1946

Títol original: It’s a wonderful life

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia fantàstica

 

ARGUMENT

Clarence (Henry Travers) és un àngel de segona classe, que es te que guanyar les ales. Déu observa que en la terra hi ha un home amb problemes i envia l’ àngel perquè el socorri i es guanyi les ales.

Abans li fa veure retrospectivament la vida d’ aquest home perquè pugui actuar en conseqüència. Es tracta de George Bailey (James Stewart)

George viu en Bedford Hill i continua un negoci del seu pare de préstecs hipotecaris. És un bon home, de petit va salvar al seu germà de morir ofegat. En el seu treball corregeix un error del seu patró que es pogut enverinar a la gent amb substàncies en mal estat.

Continua el negoci familiar i es sacrifica per la feina i la comunitat, en lloc de viatjar, com era la seva primera idea, construeix pisos a preus barats, es casa , te fills i es guanya l’ afecte i el respecte dels seus veïns.

De tots menys d’ un, el senyor Henry Potter (Lionel Barrymore), el cacic del poble, que domina tots els negocis. Avariciós, mesquí i sense escrúpols, només pensa en enriquir-se encara més i vol controlar i eliminar a Bailey, que li fa la competència.

Tot canvia quan un dia, Bill (Thomas Mitchell), l’ oncle de Bailey, ingressa en el Banc vuit mil dòlars. En la porta es creua amb Potter i el sobre amb els diners queda casualment en mans d’ aquest que no els torna i se’ls queda.

Això significa la ruïna, la fallida i la presó per Bailey, que corre per la ciutat cercant els diners, fins i tot acudeix a Potter, a demanar-li ajut i aquest el foragita i se li’n riu.

Definitivament desesperat, en la nit bona, decideix suïcidar-se llançant-se al riu, quan apareix Clarence, el seu àngel de la guarda, que es tira abans que ell. Bailey es llença darrera i el salva. Creient que l’ àngel és un boig, el rebutja i demana no haver nascut mai.

Clarence li concedeix el desig. Bailey torna a la ciutat i tot allò relacionat amb ell és diferent i ha canviat.

La ciutat , en poder de Potter, es diu Pottershill i els negocis principals són llocs de mala nota, el seu antic patró és un home arruïnat, que ha sortit de la presó per haver enverinat a la població. El seu oncle, Bill, ha malmès el negoci i ha embogit. El seu germà ha mort ofegat de petit. La seva dona és una fadrina, que treballa de bibliotecària, els pisos barats no existeixen i en el seu lloc es troba el cementiri. La seva casa és un casalot en runes i la seva mare una viuda amargada.

En definitiva, tota la gent que ha estat relacionada i beneficiada per l’ actitud de Bailey, ha canviat el seu destí i el seu tarannà, doncs ell no ha existit mai.

George, llavors, comprèn la grandesa de viure i suplica a l’ àngel que tot torni a ser com abans. La petició li és concedida i George torna feliç a casa perquè ha perdut els diners però te la vida i als seus.

Quan arriba tots els seus amics i persones beneficiades per la seva actitud altruista, l’ esperen. Han fet una recol·lecta i han recollit vuit mil dòlars.

Que bonic és viure…i l’ àngel és guanya les ales.

 

 

COMENTARI

Capra és el director dels bons sentiments. Aquesta és, potser, la pel·lícula més representativa de la seva carrera cinematogràfica. Aquí ens presenta un bonic conte de Nadal.

La moralitat és clara: Tal faràs, tal tindràs. Si ets honest, solidari i bona gent, seràs correspost, tindràs amics, seràs feliç.

El millor de la pel·lícula és quan l’ àngel fa que George esborri la seva identitat en la terra. Què és passat si tu mai haguessis existit?, i li contesta.

Ve a dir que tot allò que som i que fem repercuteix en els altres i origina que la vida i el destí d’ aquests altres canviï.

Una faula sobre la bondat, un conte sentimental on les bones accions són recompensades, un cant a la felicitat i al desig de viure, a l’ home del carrer que actua decentment.

És clar, el cine de Capra te trampa. Un cant al capitalisme honest: l’ empresa de Bailey, i a l’ home capaç de fer front a totes les circumstàncies adverses i superar-les, un cant a l’ individualisme americà i al sacrifici personal.

Segurament res és veritat però la perfecta maquinaria cinematogràfica de Capra fa que ens ho creiem i ens emocionem.