TACONES LEJANOS

 

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors. Victoria Abril

               Marisa Paredes

               Miguel Bose

               Míriam Díaz Aroca

               Feodor  Atkine

Any : 1995

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Becky del Paramo (Marisa Paredes)és una diva de la cançó. Després de la mort del seu segon marit, marxa a fer les amèriques i deixa la seva filla en terra i en el seu nou destí es relaciona amb Manuel (Feodor Atkine), un periodista.

Al cap dels anys, convertida en una figura torna a Espanya i allà es retroba amb Rebeca (Victoria Abril), la seva filla, que s’ ha casat amb Manuel, l’ antic amant de la mare , que ara és director d’ una cadena televisiva.

Una nit van tots plegats a contemplar l’ espectacle de “Letal” (Miguel Bosé), un transvestit que imita Becky. Rebeca va als camerinos i allà Letal fa l’ amor amb la dona. Al cap d’ un temps Manuel mor assassinat, la policia i un jutge, Domínguez, inicien la investigació.

Les sospitoses de l’ assassinat són Isabel (Míriam Diaz Aroca), una locutora de la televisió que era la seva amant, Becky, que també va estar en la casa i s’ ha tornat a relacionar amb el seu antic estimat i Rebeca, la qual explica que quan va arribar a la casa ja va trobar mort a Manuel.

Les tres dones neguen haver comés el crim.

Rebeca és inculpada i ingressa en la presó però al cap d’un temps, gràcies a les gestions del jutge, torna al carrer però s’ assabenta que ha quedat embarassada de la seva relació amb Letal.

A requeriment del jutge, Rebeca torna al cabaret per contemplar el nou espectacle del transvestit. Quan entra en el camerino descobreix que el jutge Domínguez és en realitat Letal i aquest la demana en matrimoni.

En tant, Becky ha tingut un infart després d’ una actuació, agonitzant en l’ hospital li declara al jutge que ella ha estat l’ assassina i exonera a la seva filla.

Quan a punt de morir demana un confessor, li explica que ha mentit per salvar a la filla, la verdadera culpable. Becky expira mentre Rebeca l’ abraçà en el llit de mort.

 

 

COMENTARI

Almodóvar deixa la comèdia esperpèntica i grotesca per traslladar-se de ple al melodrama.

La pel·lícula planteja la dualitat d’un personatge, qui és i qui vol ser. El jutge Domínguez és durant el dia el braç de la llei i durant la nit un transvestit desmanegat i ple de plomes.

Com en moltes pel·lícules d’ Almodóvar, realitat i ficció xoquen, en els dubtes identitaris i en la voluntat de ser qui no s’ és.

Però el tema principal del film, deutor del melodrama desbocat, és la relació entre una filla dominada sempre per la personalitat de la mare, que ha viscut subalterna a la seva ombra , que mai s’ ha sentit estimada i la progenitora, una dona forta i triomfadora que ha abandonat a la noia per aconseguir l’ èxit i que fins i tot quan torna, li pren el marit, que ha estat el seu amant i reincideix en l’ escomesa.

Mentre la filla se sent abandonada, la mare esclata plena de sentiment de culpa, volen rescabalar el seu passat i fer-se perdonar. Com millor sinó que, acusant-se d’ un crim que no ha comès per desvincular a la filla del delicte.

En tant la mare està a les portes de la mort, Rebeca recorda la seva infantesa, quan el so dels talons de les sabates de la dona en la llunyania, feien recognoscible la seva presència o absència , l’ afecte o el desafecte, la tendresa o la fredor que després marcarien el temps vital de la noia.

En una de les seves creacions menys aconseguides, a Almodóvar se li va la mà en el melodrama, faltat de sentit de l’ humor, desvinculat dels elements de comèdia que l’ han identificat, s’ acaba creient en excés la pròpia obra, que redunda en els efectes propis del serial, sense desmitificar-lo.

El millor de la funció és l’ actuació de Miguel Bosé, com Jutge Domínguez/Letal i la cançó “Piensa en mi”, que en la veu de Luz Casal, enarboren magistralment tant Becky com el transvestit i per fi el número musical de les recluses , encapçalades per Bibi Andersen en el presidi.

LA COLMENA

La_colmena-131368036-large

 Director. Mario Camus

Actors: Paco Rabal

              Jose Sacristán

              Ana Belen

              Victoria Abril

              Emilio Gutiérrez Caba

              Saza

              Charo Lopez

               Rafael Alonso

               Luis Escobar

               Mario Pardo

               Antonio Resines

               Jose Luis Lopez Vázquez

               Agustín Gonzalez

               Concha Velasco

               Maria Luisa Ponte

              Francisco Algora

Any: 1982

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Postguerra

 

ARGUMENT

     En la postguerra espanyola, un grup de gent sol coincidir en un cafè de Madrid, propietat de la senyora Rosa (Maria Luisa Ponte).

Allà s’hi troben un grup de poetes sense un duro, Martin Marco (Jose Sacristán), Ramón Maello (Francisco Algora), Ricardo Sorbedo (Francisco Rabal) i Rubio Antofagasta (Mario Pardo). Tots esperen en candeletes la presència de Don Ibrahim (Luís Escobar), un presumpte candidat a l’ acadèmia de la llengua que a canvi d’ escoltar-lo, els hi paga els cafès amb llet.

Martin és, de tots el més escurat, expulsat un dia del cafè perquè no pot pagar la consumició, rep una compensació econòmica de Nati (Charo Lopez), una antiga amiga, ara en bona posició. Martin sol dormir en els llits calents d’una casa de cites quan no estan ocupats, quan no és així dorm en el mateix jaç que Purita (Concha Velasco), una prostituta amb qui s’ amistança.

El cafè és freqüentat també per Leonardo Melendez (Jose Luis Lopez Vázquez), un home al  que li agrada aparentar i ven material fals fent-lo passar per bo, com la ploma que li encoloma a Mario de la Vega (Agustín Gonzalez), un dels pocs clients del cafè que semblen tenir una posició folgada.

Melendez conviu en la mateixa pensió que el seu amic Tesifonte (Saza) i que el més jove, Ventura (Emilio Gutiérrez Caba). Els dos primers sovintegen una casa de cites, en tant Ventura te novia (Victoria Abril) i utilitza  el prostíbul per citar-se amb la noia, a l’ espera de guanyar unes oposicions que els hi permetin casar-se.

Mentre, Victorita (Ana Belen) te el promès (Imanol Arias), en l’ hospital, tísic, i es te que prostituir per sobreviure.

Julián (Rafael Alonso) és un altre dels clients assidus, és un homosexual amic de Pepe “El astilla” (Antonio Resines) i contempla amb frisança el suïcidi de la seva mare.

Cadascun dels personatges transita per un món personal i s’ associa també a l’ esdevenir col·lectiu en el gran rusc en la que tots vivim.

 

1366127370_877038_1366128512_sumario_normal

COMENTARI

Camus filma l’ obra de Camilo José Cela, un dels grans èxits de la literatura espanyola dels anys quaranta; amb la pel·lícula guanya l’ os d’ or en el festival de Berlin de 1983.

A l’ igual que en el llibre, ens trobem davant un relat coral on el protagonisme és el col·lectiu i on s’ esbossa la personalitat de diversos individus a partir de petits apunts i semblances. És el retrat d’una Espanya que conviu amb la misèria, la picaresca, l’ alegria i el dolor. Una realitat sòrdida on tothom te voluntat d’ aparentar, on predomina  el vull i no puc i les necessitats econòmiques  s’ encobreixen amb qualsevol excusa.

Un dels aspectes determinants de l’ obra cinematogràfica és la presència del bo i el millor dels actors espanyols de l’ època, tots en petits papers que en general borden.

Quasi tots els protagonistes masculins apunten cap a l’ idea del cavaller espanyol, tots plens de dignitat i pretensions a l’ espera d’un temps millor, un cop de fortuna, o un gir de l’ atzar que els hi canviï la vida.

Tot està ple de misèria física i moral, homes que actuen com a busca vides, dones que es prostitueixen, en una amalgama sense  fi que reflecteix les penúries i la condició real del país.

Camus ho relata de manera continguda i efectiva i juga entre els personatges entremaliats i murris d’ una banda i els moments que conciten emoció en altres.

Símbol d’ aquest univers de morts en vida és el cafè, quan els clients giren un dia les taules de marbre, se n’ adonen que és tracta d’antigues làpides reutilitzades.

LA NOCHE MÁS HERMOSA

La_noche_m_s_hermosa-456988112-large

 Director: Manuel Gutiérrez Aragón

Actors: Victoria Abril

               Jose Sacristán

               Oscar Ladoire

               Bibi Andersen

             Fernando Fernán Gómez

               Pep Munné

               Juanjo Puigcorbé

Any: 1984

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Fede (José Sacristán) és director d’una cadena de televisió espanyola, està casat amb Elena (Victoria Abril), una antiga actriu amb la que te dos fills i te com amant a Bibi Andersen.

Fede pensa que Elena està enamorada d’un altre i per posar-la a prova busca a Oscar (Oscar Ladoire), un director de cine i amic per que la sedueixi, i així saber el grau de fidelitat de la dona.

Així invita a Oscar a casa seva per deixar-lo a soles amb Elena però de la conversa entre ells sols pot extreure que la dona vol tornar a actuar.

Fede te que rodar una obra. “La noche de Don Juan” i com el rodatge es retarda rep les reconvencions de Luis (Fernando Fernán Gómez), el Director general de la institució.

Per el cel de Madrid te que passar un cometa que tan sols ho fa una vegada cada cent anys, Luís, un astrònom amateur, es prepara per veure’l i es reuneix amb els seus amics; Fede aprofita per facilitar-li el flirteig amb la seva dona.

Aprofitant la benentesa, Luís confessa que qui li agrada és Bibi; Elena promet possibilitar-li la relació si li aconsegueix el paper de Donya Inés en l’ obra, precisament el que interpreta Bibi.

Elena prova en el nou personatge amb un càsting amb els actors Pep Munné i Juanjo Puigcorbé, que assumeixen el rol de Don Juan. A la fi Elena proposa que sigui Bibi qui actuï com a Don Juan.

L’ obra canvia de nom, ara es dirà: “La noche más hermosa”, mentre el cometa passa sobre la ciutat, Luís aconsegueix els favors de Bibi.

23167767

COMENTARI

Gutiérrez Aragón, un director proper al simbolisme, la metàfora i amb una certa patina intel·lectual, s’ acosta en aquest film per primera vegada a la comèdia.

La pel·lícula és un joc que esbrina la gelosia d’ un home entestat en que la seva dona li posi les banyes per conèixer el seu grau de fidelitat.

El sentit de l’ obra és la recerca que tots tenim d’ esperar i buscar aquell moment màgic que potser mai arribarà, la nit més bonica, l’ instant perfecte de felicitat absoluta que ens reconcilia amb el món.

Els protagonistes tenen la sensació que encara no han vist i sentit tot allò que els hi és agradat viure, tots busquen a la seva manera, en el cel estelat, aquell designi del destí que els porti a la felicitat.

L’ amor, no es cansen de dir-ho, és el més important de la vida, així ho confirma el final, allò urgent, el cometa que no tornarà a passar en cent anys, és substituït per allò important, el petó de la dona que un s ‘estima.

Tangencialment, Gutiérrez Aragón retrata el món de la faràndula televisiva i això li serveix per donar a la cinta un toc tan sociològic com divertit; els pressupostos que no es compleixen, els actors que són escollits i substituïts, els treballadors en vaga per les seves reivindicacions, les interioritats, en suma, d’un mitja força conegut per l’ autor, tot en clau de moderada comèdia entre la poesia i la farsa.