TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.

PASIÓN DE LOS FUERTES

PASION

Director: John Ford

Actors: Henry Fonda

               Victor Mature

               Linda Darnell

               Walter Brennan

               Cathy Downs

               Tim Holt

               Ward Bond

               John Ireland

Any: 1946

Títol original: My darling Valentine

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Uns ramaders, els Earp, porten bestiar cap a Califòrnia; Wyatt Earp (Henry Fonda), el cap del grup, es troba camí de Tucson amb els Clanton que li ofereixen comprar els animals.

Earp va ser en el seu temps, sheriff de Dodge City i quan va a la ciutat posa ordre en un aldarull organitzat per un indi borratxo, davant el temor de les autoritats.

Quan Earp torna al campament es troba que li han robat el bestiar i han assassinat a James, el seu germà petit. Earp sospita dels Clanton i decideix acceptar el càrrec de sherif que li ofereixen per recuperar el bestiar i trobar l’ assassí del seu germà.

Earp assumeix la funció, mentre apareix per la ciutat el Doctor John Holiday (Victor Mature), un home de notable influencia, alcohòlic i tuberculós; després d’uns tensos inicis en la relació, Holiday, Earp i els germans d’ aquest Morgan (Ward Bond) i Virgil (Tim Holt), entaulen una bona amistat.

Al poc temps arriba a Tucson, Clementine Carter (Cathy Downs) a la recerca d’ Holliday de qui està enamorada però aquest malmés per la seva malaltia prefereix foragitar-la

Doc té una altra amant, Chihuahua (Linda Darnell) i en el coll d’ aquesta, Earp contempla un medalló que pertanyé al seu germà; la noia confessa que el penjoll li ha donat Billy Clanton (John Ireland), un dels germans del clan, això l’ acusaria de l’ assassinat del germà d’ Earp. Com Billy sent la conversa li dispara a Chihuahua i la fereix greument; operada per Doc acaba morint. Billy escapa i Earp li engega un tret, com a resultat, el noi mor; mentre Virgil Earp va a visitar als Clanton per saber que ha passat i és assassinat per el patriarca (Walter Brennan)

La violència s’ ha desfermat, els Clanton repten als Earp en Okey Corral per dirimir les seves diferències a la sortida del sol, Holiday s’hi afegeix en el grup del sherif.

Earp arriba a Ok Corral i en nom de la llei demana als bandits que s’ entreguin; els Clanton es neguen i es produeix un tiroteig en el qual tots ells moren, Holiday també cau.

Wyatt Earp marxa del poble però promet retornar per recollir a Clementine de qui s’ ha enamorat.

 

pASIÓN i

COMENTARI

Ford realitza en 1946 un dels westerns clàssics de la història del cinema. Es tracta de la revisitació del duel d’ OK Corral portat diverses vegades a la pantalla. En “Duelo de titanes”de John Sturges en 1957,”La hora de las pistolas” també de Sturges (1967), “Tombstone”de George Pan Cosmatos (1993) i “Wyatt Earp” de Lawrence Kasdan (1994).

En realitat els films es basen lliurament en personatges i situacions que va existir en la realitat si bé el cine les ha mitificat.

Doc Hollyday va ser en veritat dentista i pistoler, va viure entre els anys 50 i 80 del segle XIX i morí de tuberculosi als 36 anys. Wyatt Earp va ser sherif de Tombstone i bon amic de Doc; ambdós participaren en el duel d’ Ok Corral i es configuren com a personatges mítics del llunya Oest sense llei.

Ford resol el duel en escassos minuts i en realitat dedica el seu film a rastrejar en la psicologia dels personatges.

Com és propi en el cinema de l’ irlandès i en el western en general, es tracta d’una història d’ amistat entre dos homes oposats, dos personatges que competeixen per la mateixa dona, dos individus desarrelats, a la recerca de la venjança, Earp, malalt, alcohòlic i decadent, Hollyday.

En mig de la narració trobem diferents estereotips del western, una ciutat en mig del no res, uns cacics prepotents i malvats, dues noies cercant companyia i amor i una relació de fets quotidians que descriuen l’ entorn: el saló, el teatre, l’ església….

Wyatt Earp és un personatge ambigu; d’ una part és la representació de l’ ordre i la llei, d’ una altra banda va a la recerca de la venjança en un duel il·legal però com heroi positiu, la violència que empra queda legitimada davant la maldat dels oponents.

Ford, com s’ ha dit, resol en pocs minuts el duel però les escenes són de gran intensitat, breus i impactants.

La presentació i el comiat de l’ heroi són característiques, com si fos James Bond, Earp es presenta a si mateix després d’ apallissar a un indi borratxo: “Soc Earp, Wyatt Earp” i camina d’ esquena a la càmera entre la pluja.

En l’ adéu, el protagonista marxa cap l’ horitzó, en tant la noia, en pla més proper, d’ espatlles, l’ acomiada.

Ford no renuncia als seu característic paisatge de Monument Valley, a la música, el ball i la cançó-tema- del film: “My Darling Valentine”. Tampoc deixa enrere el sentit de l’ humor, quan l’ actor begut recita Hamlet davant una tropa de galifardeus o en moments puntuals, com quan Earp pregunta al cambrer del saló: “Mac, mai has estat enamorat?” i l’ home respon: “No, he estat cambrer tota la vida”.