LA EXTRAÑA PAREJA

 

Director: Gene Saks

Actors: Walter Matthau

              Jack Lemmon

Any: 1968

Títol original: The odd couple

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Felix (Jack Lemmon) s’ acaba de separar de la seva dona i espera el divorci, deprimit passa la nit en un hotel I pensa en el suïcidi.

A la fi va a casa del seu amic Oscar (Walter Matthau), que està celebrant una de les seves timbes de pocker. Oscar el convenç perquè es quedi a viure en el seu ampli apartament.

Aviat les dues personalitats xoquen, en tant Oscar és descuidat, no presta atenció a les coses de la casa i pensa en sortir a lligar i divertir-se, Felix assumeix el rol femení, cuida la casa ,és un fanàtic de la neteja i la seva principal preocupació és el guisat que farà en la cuina.

Una nit els dos amics inviten a dues veïnes, també separades. En tant Oscar està preparant uns cocktails, Felix els hi explica el sentiment que el tenalla i l’ emoció que sent per tot allò que ha perdut i que més estima, la dona, els fills, el pis….La reacció de les dones és entendrir-se amb les batalletes de Felix i rebutjar els intents de lligar d’ Oscar.

Quan ja els desacords són constants i la situació insostenible, Felix és acollit en casa de les veïnes, en tant Oscar continua les seves partides de pocker amb els de la colla però potser comença a reconsiderar el seu tarannà.

 

 

COMENTARI

Magnífica i clàssica comèdia basada en una obra teatral de Neil Simon que s’ estrena en 1965 amb gran reeiximent. Va estar a punt de ser dirigida per Billy Wilder però la direcció, més funcional ,de Saks no deixa de reconèixer alguns elements bàsics del gran mestre: combinació de comèdia i sentimentalitat, grans actors, etc.

Gene Saks continua la col.laboració amb Simon dos anys després amb “Descalzos por el parque” i te un bon resultat de crítica i de públic en 1969 amb “Flor de cactus”, una altra comèdia, però aquest triomf no li obra les portes per realitzar més i millor cinema.

L’ obra planteja la vida en comú de dos amics separats que tenen caràcters i formes d’ entendre la vida en la llar totalment diverses.

Aquest contrast de maneres de ser i l’ habilitat actoral de Lemmon i Matthau és el que dona sentit al film.

Oscar és deixat, sorrut, despreocupat de les tasques de la casa, interessat en les partides de cartes amb els col·legues. Felix ,en canvi, és una perfecta ama de casa, enyora la seva llar familiar, és obsessiu  i perfeccionista i la seva sentimentalitat fa que les dones li obrin els braços. L’ antítesi de caràcters, el contrast total de personalitats és el secret de l’ èxit de l’ obra. A això  li acompanyen uns diàlegs de vegades tendres,de vegades àcids però sempre divertits. Tots els apunts per a la comèdia perfecta.

L’ actitud de Felix humanitza a Oscar i el fa rumiar sobre la seva manera de comportar-se.

EN BANDEJA DE PLATA

eN BANDEJA DE PLATA

Director: Billy Wilder

Actors: Jack Lemmon

               Walter Matthau

Any: 1966

Títol original: The fortune cookie

Nacionalitat: USA

Gènere. Comèdia

 

ARGUMENT

Harry Hinkle (Jack Lemmon), és un reporter de premsa que està gravant imatges d’un important partit de futbol americà, quan un jugador, Boom Boom Jackson, al fer un punt l’ empenta I el fa caure.

Hinkle pateix un desmai i és traslladat en ambulància a l’ hospital.

En tant està convalescent però recuperant-se sense problemes apareix el seu cunyat, Willie Gingrich (Walter Matthau), un advocat especialista en pledejar amb les grans companyies.

Willie li proposa a Harry que simuli patir una greu lesió de columna per així aconseguir cobrar una forta suma de l’ asseguradora.

Harry accepta un tant a contracor i s’ organitza l’ engany. L’ home s’ instal·la n una cadira de rodes i es queixa de tenir paralitzat part del cos.

Boom Boom, el jugador de color que li ha donat el cop sense voler es mostra culpabilitzat , apareix repetidament en l’ hospital i es fa amic d’ Harry.

En això fa la seva aparició Sandy, l’ ex dona del reporter, de qui Harry continua enamorat, però ella tan sols està interessada pels diners que podria cobrar per l indemnització.

En tant l’ asseguradora que es malfia de Willie ha col·locat un detectiu privat en el pis d’ enfront perquè descobreixi la impostura.

A la fi l’ asseguradora cedeix i indemnitza al reporter amb dos-cents mil dòlars.

Purkey, el detectiu contractat, ferit en el seu orgull, va a visitar la casa d’ Harry i li munta una trampa. Menysprea al seu amic Boom Boom i realitza comentaris racistes sobre la seva persona. Harry, indignat, s’ aixeca de la seva cadira de rodes i colpeja al detectiu, en tant el seu company grava l’ escena, l’ engany queda al descobert.

Perduts els diners, Willie busca ara un nou litigi i la consegüent compensació, ara contra els detectius, per racisme. En tant Harry es conforma amb la seva bona salut i l’ amistat de Boom Boom.

En-bandeja-de-plata

COMENTARI.

Wilder i després altres directors, explotarien en els anys 60 el magnetisme de Lemmon i Matthau. Es realitzen varies pel·lícules en les que representen a personatges antitètics i enfrontats.

Normalment, com aquí, Matthau-Willie representa a l’ home adust, malcarat i avariciós en tant Lemmon-Harry és l’ home de bon tarannà, ingenu i que menteix obligat per les circumstàncies i per l’ estima que sent per la seva ex dona a qui vol recuperar. Un bon jan, honest que finalment se revolta davant les martingales poc fiables del seu cunyat.

La diferència d’ actituds i caràcters i l’ excel·lent treball dels actors són la base del film, acompanyat de la brillant premissa inicial: un home te que simula una greu lesió per cobrar la indemnització de l’ assegurança.

Tota la comèdia es desenvolupa en aquest terreny. Willie cercant formes de mantenir l’ engany i ensarronar a l’ asseguradora en tant aquests intenten descobrir la trampa.

A la fi l’ humanitat d’ Harry, indignat davant els insults que es profereixen contra el seu amic, pot més que l’ afany depredador de Willie.

Crítica a la cultura dels diners , a la falta d’ escrúpols, l’ egoisme, la mentida i l’ ambició desmesurada. A partir de l’ acidesa i l’ enginy peculiar de Wilder en una brillant parodia.