QUE VERDE ERA MI VALLE

Qu_verde_era_mi_valle-835955292-large

 Director: John Ford

Actors: Walter Pidgeon

             Maureen O’ Hara

               Roddy Mc Dowall

Any: 1940

Tito original: How green was my valley

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Un home, Huw Morgan (Roddy Mc Dowall), recorda la seva infància en una vall minera de Gales, cinquanta anys enrere.

El seu pare, Gwylgim i els seus germans són miners i la dona i Angharad (Maureen O’ Sullivan) i la filla és dediquen a les feines de la casa.

Ivor, el germà gran, es casa amb Bronwyn, la seva promesa però la vida tranquil·la s’ acaba aviat; Evans el propietari de la mina, decideix rebaixar el salari als miners.

La competència fa que en altres llocs els assalariats treballin per menys diners, els germans Morgan proposen crear sindicats i anar a la vaga però el pare s’hi oposa i els fills se’n van de casa.

La vaga es declara i dura vint i dues setmanes, Gwylgim es converteix en un esquirol i sols Beth, la seva dona, el defensa; tornant d’una reunió amb els miners Huw i la mare cauen en un toll gelat, al nen se li congelen les cames i té que passar una temporada al llit.

Gruffyd (Walter Pidgeon), el pastor de la població, és qui l’ anima i l’ impulsa per al restabliment, quan la mare es recupera rep la felicitació dels miners, s’ organitza un dinar per celebrar-ho i es produeix la reconciliació familiar.

Gruffyd recolza als treballadors perquè formin un sindicat; la vaga s’ acaba però alguns homes no tornen al lloc de treball, dos germans contemplant la precarietat laboral decideixen emigrar a Amèrica en tant Huw es refer i torna a caminar.

Un nou conflicte apareix, Lestyn Evans, el fill de l’ amo de la mina, demana permís per iniciar una relació amb Angharad però la noia està enamorada de Gruffyd, el pastor, tot i que aquest anteposa la seva missió espiritual a l’ amor.

Angharad es casa amb Lestyn, un home a qui no estima; Huw, ja recuperat va a l’ escola, entre el despotisme del mestre i la burla dels companys, el noi torna avergonyit a casa, un amic de la família, antic boxejador, ensenyarà aquestes arts al nen i posarà al professor en el seu lloc.

El temps passa, Ivor, un dels fills de la família, queda atrapat sota una vagoneta i mor, Huw vol deixar els estudis i substituir al germà en la mina.

Allà Huw aprèn la duresa i la ingratitud de la feina però també es converteix en un més dels treballadors, deixa de ser un nen, guanya el seu primer sou i es transforma en adult.

Angharad torna a la vall, té intenció de divorciar-se de Lestyn i continua enamorada de Gruffyd, la xerrameca i els comentaris s’ estenen per la població i Gruffyd decideix marxar de la vall.

Un dia es produeix un enderrocament en la mina seguit de fortes explosions, Huw baixa , troba al pare atrapat i malferit i aquest mor en braços del fill.

 

quc3a9-verde-era-mi-valle

 COMENTARI

     Ford realitza una dels seus millors films i guanya en 1941 cinc oscars: pel·lícula, director, actor de repartiment, fotografia i decoració en blanc i negre.

Si en el historial del director irlandès destaquen els westerns, també queda sempre un racó pel món de Gal·les i d’ Irlanda, pel compromís amb tot allò que va ser i pel lloc on va néixer.

En aquesta cinta, Ford recrea el món dels miners en una vall gal·lesa, realitza un retrat social, un retrat de familiar i un retrat psicològic.

El director mostra en primer lloc la duresa de l’ entorn, les vagues, les reivindicacions socials, la lluita de classes, un tant edulcorada pel marc familiar, la solidaritat, la injustícia…

És un univers en descomposició, la mort del pare i abans d’un fill, l’ acomiadament d’ altres membres de la família, són un exemple d’una estructura social que s’ acaba, els homes tenen que emigrar a la recerca del paradís, de l’ Edèn, a Amèric. Ford recrea elements biogràfics.

La pel·lícula relata el microcosmos familiar, les diferències generacionals entre el pare, obedient al poder, i els fills, rebels i reivindicatius però per sobre d’ això existeix l’ unitat del grup davant l’ infortuni.

La força de les dones es fa també palesa, la mare és un puntal per sostenir la família, Angharad, la filla, està disposada a enfrontar-se a l’ àmbit que l’ acull per tal de reivindicar el seu amor pel pastor.

El nen, Huw, és el referent central de la història, ell marca el punt de vista, la seva veu en off inicia i acaba la narració.

Estem davant un retrat d’ aprenentatge, el pas cap a la maduració d’un nen, que forçosament ha de convertir-se en adult, el film mostra un record nostàlgic per les bones coses que ja no existeixen, per la pàtria física de la terra, per la pàtria simbòlica de la infància.

Ford es recrea en mostrar el cantó amable, les festes, les costums, la vida quotidiana, les cançons, els casaments, la religiositat, l’ estricte voluntat de seguir unes normes, unes regles de conducta, guiades per l’ ètica i el sentit comú, és un cant a una manera de viure.

Ford no eludeix el punt agre, la injustícia social, la hipocresia, la doble moral d’una societat tancada en si mateixa que, s’ esforça en jutjar als que no actuen com ells pensen.

L’ església mostra dues cares, Gruffyd és l’ home trastornat entre el deure i l’ amor, aquell que vol moralitzar als seus feligresos però que a la fi és mostra decebut amb ells: “De jove vaig pensar que conqueriria el món amb la veritat”, diu, i contrasta amb el discurs del sindicalista: “vostès volen ser els pastors del ramat però permeten que la gent visqui en la pobresa i la misèria”.

En contrapunt, l’ ajudant eclesiàstic, és un fanàtic, aquell que assetja moralment a una noia que ha tingut un fill fora del matrimoni.

El film està ple d’ imatges emblemàtiques, quan la mare defensa en la nit al marit davant els miners; l’ escena en que Huw torna a caminar, incentivat pel pastor; el petó d’ Angharad a Gruffyd, que aquest rep impertorbable, doncs prefereix ocupar-se de la seva missió religiosa; la pallissa que li clava el professor a Huw i que li tornen amb escreix al mestre; la imatge dels miners desfilant cap a la feina…

El quadre del barret ple de sang, quan s’ ha produït l’ enderroc en la mina, ens indica que ha succeït una desgràcia, l’ ascensor baixa al lloc de l’ accident mentre Gruffyd i Angharad es retroben.

Per fi, aquest líric final: el nen repta en la mina, el pare mor en els seus braços i així abraçats pugen en l’ ascensor, més tard contemplem la imatge en primer pla de la mare i la filla i apareixen simbòlicament pare i fill de la mà, amb els germans que arriben, un últim pla que vol significar la regeneració i la profunda unitat de tot el grup més enllà del món terrenal.

La veu en off del fill pronuncia les últimes paraules: “Els homes com el meu pare, no moren, segueixen en la memòria com ho van fer en vida, que verda era llavors la meva vall”.

CAUTIVOS DEL MAL

Director: Vincent Minnelli
Actors: Kirk Douglas
Lana Turner
Dick Powell
Barry Sullivan
Gilbert Roland
Gloria Graham
Walter Pidgeon
Any: 1952
Títol original: The bad and the beautiful
Nacionalitat : USA
Gènere: Drama
Subgènere: Cine dins del cine

cautivosdelmal1

ARGUMENT
Tres persones reben una trucada, són : Georgia Lorrison (Lana Turner) una brillant actriu d’ Hollywood, Fred Amiel (Barry Sullivan), un exitós director de cine) i James Lee Bartlow (Dick Powell) , un guionista i escriptor.

Qui truca és Jonathan Shields (Kirk Douglas), un productor vingut a menys, que ha tingut especial rellevància en la vida dels tres. Tots rebutgen parlar amb els seu interlocutor.

Harry Pebbel (Walter Pidgeon), cap d’ uns estudis cinematogràfics els reuneix per xerrar amb ells i donar una nova oportunitat a Shields. Els tres personatges recorden com van conèixer al productor i com va ser la seva relació.

Un flash back ens introdueix en la vida de Amiel, quan era un extra sense ofici ni benefici i fou pagat per Shields per acudir als funerals del seu pare. Entre els dos homes neix un lligam de confiança. Shields vol entrar en el món del cine i es juga els diners que te en el casino, perd sis mil dòlars i promet a Harry Pebbel, el seu acreedor, que li pagarà la quantitat si li dona una oportunitat en els seus estudis.

Sota la producció de Shields i la direcció d’ Amiel, comencen a realitzar pel•lícules de sèrie B sobre els homes pantera, amb bons resultats. Però Shields és ambiciós i li planteja a Harry un film seriós, amb un guió que ell ha escrit en base a una novel.la de prestigi. Harry acaba acceptant però Shields entén que Amiel no està suficientment capacitat per rodar-la i escull a un altre director. Amiel se sent menyspreat , abandona a Shields i emprèn el vol en solitari. Triomfa en el cine i obté diversos oscars.

És ara Georgia qui parla. La noia és una aspirant s actriu sense èxit, depenent de l’ alcohol i marcada per la mort del seu pare, un actor clàssic. Shields confia en ella i malgrat l’ oposició dels seus directors, que la consideren mancada de talent, li dona papers qualificats i la porta cap l’ èxit.

Entre tots dos sorgeix una història d’ amor però en la festa per celebrar l’ èxit de l’ últim film, Shields no acudeix, Georgia, preocupada, va a la casa del productor i allà el troba amb una starlette. Aquest menyspreu acaba amb la relació. Georgia no tornarà a treballar amb Shields però es converteix en una estrella d’ Hollywood i en l’ actriu més cotitzada de l’ època.

Escoltem ara el testimoni de Bartlow, un professor i escriptor ocasional a qui Shields li veu talent i el crida al seu costat. Li proposa que escrigui el guió de la seva nova pel•lícula però Bartlow es veu mancat d’ inspiració davant les continues intromissions de Rosemary (Gloria Graham), la seva esposa. Shields allunya a la dona i li posa en el seu camí a “Gaucho”(Gilbert Roland), el galant cinematogràfic de moda.

En tant,Bartlow escriu el guió, “Gaucho” i Rosemary volen en un avió que s’ estavella i els dos moren, Bartlow compren que Shields ha manipulat la situación i abandona al productor però abans deixa acabat un guió d’ èxit. En el futur Bartlow continua escrivint i acaba guanyant el premi Pulitzer.

Quan els tres personatges han explicat la seva història, Harry rep una nova trucada de Shields, el tres rebutgen qualsevol col•laboració però quan aquest comença a explicar els seus nous projectes, els tres antics amics, li presten atenció i potser canviaran d’ opinió.

Cautivos_del_mal

COMENTARI
Minnelli realitza un melodrama sobre el cinema dins del cinema. De vegades brillant, quasi sempre excessiu, teatral i forçat, no aconsegueix arribar al nivell d’ altres films sobre el tema: “El crepúsculo de los Dioses” o “Eva al desnudo”, no obstant aconsegueix una cinta de evident interès.

El film s’ estructura en tres flash backs, en la història de tres persones i a partir dels seus punts de vista, però en realitat tots tres tenen com a referent i protagonista a una quarta: el productor Jonathan Shields, l’ home que els ha escollit, els ha manipulat, els ha menyspreat, però també els ha donat l’ oportunitat per aconseguit que brilli el seu talent . donin el pas cap a l’ èxit i es converteixin en uns triomfadors.

El film explica l’ ascens de Shields, l’ home fet a si mateix, que aprofita la seva capacitat per aconseguir allò que vol, persistent, ambiciós, capaç, ple de geni però disposat a passar per sobre d’ aquells que ha portat a la fama, però que després signifiquen un obstacle, indiferent als sentiments amb tal d’ aconseguir els seus propòsits.

En realitat Shields a l’ abandonar als seus personatges, els hi ha donat l’ oportunitat perquè volin per si mateixos i obtinguin l’ èxit professional. Quan Harry els reuneix, els tres estan marcats pel rancor, els tres saben del talent i la capacitat del seu creador i escoltaran d’ ell noves ofertes de treball.

La pel•lícula vol mostrar els racons secrets d’ Hollywood. Els caps d’ estudi, sols interessats pels diners, els directors egòlatres, les enveges, el món fals i superficial, la línia tan estreta entre l’ èxit i el fracàs.