ESPLENDOR EN LA YERBA

 

 

 

Director: Elia Kazan

Actors: Warren Beatty

               Natalie Wood

Any: 1961

Títol original: Splendor in the grass

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bud Stamper (Warren Beatty) i Deanie Lomis (Natalie Wood) són dos joves que surten plegats i estan enamorats però pateixen la pressió dels pares que s’ oposen a la relació.

Bud depèn d’ un pare possessiu que vol dirigir la vida del fill,vol que estudií en l’ Universitat I pensa que el noi és el millor en tot.

Deanie està sotmesa a una educació tradicional,orientada a no lliurar-se al noi fins al matrimoni.

Bud, dèbil de caràcter, acaba acceptant les normes del pare , deixa a Deanie i se’n va a estudiar a Yale. La noia, incapaç de suportar la pèrdua,es deprimeix i acaba ingressant en un psiquiàtric, després d’ un intent de suïcidi.

Bud no és feliç en l’ Universitat i no estudia. El seu pare segueix disposat a imposar-li la seva manera de viure però quan arriba el crack borsari del 29, s’arruïna i es llença pel balcó.

Passats dos anys i mig Deanie surt curada del psiquiàtric i amb una promesa de matrimoni d’un altre pacient curat, però quan arriba a Kansas, el primer que vol fer és veure a Bud.

Aquest, empobrida la seva família per la gran depressió, treballa d’ agricultor i s’ ha casat amb una cambrera que va conèixer en temps universitaris.

El destí ja ha jugat les seves cartes i res tornarà a ser com abans.

 

COMENTARI

     Kazan sempre ha estat proper a portar al cine dels grans drames, uns relats que reclamen a autors com Tennessee Williams (Un tranvia llamado deseo) o John Steinbeck (Al este del eden). Ara és basa en el guió de William Inge amb el que aquest guanya un oscar. Inge és autor d’ altres adaptacions  al cine com “Picnic” o “Bus stop”

En “Esplendor en la yerba” Kazan retrata una història d’ amor fracassada, plena de lirisme i poesia on es manifesta l’ Amèrica dels anys vint; el món d’ “El gran Gatsby”, els precedents de la gran depressió americana.

L’ autor lliga la història al fracàs del somni americà. Ace , el pare de Bud, vol que el fill faci tot allò que al patriarca li ve de gust. És un home incapaç d’ escoltar, que vol complir els seus desitjos no realitzats amb el fill però no te en compte la seva opinió. Ace és algú aferrat tan sols als negocis i als diners que acaba amb la seva vida quan se n’ adona de la buidor que l’ envolta.

Els pares de Deanie eduquen a la noia en el puritanisme; conservadors, benintencionats, també volen el millor par a la filla però són presoners de les convencions de l’ època.

Kazan retrata l’ emocionant història d’ amor d’ tot allò que es pogut ser i no va ser. Com Bov claudica, com els dos joves, aliens al somni del seu amor, s’ adapten a noves vides i a noves persones, com el context social és més poderós que el seu amor.

Kazan te un altre referent en “Romeu i Julieta” i ens convida a escoltar el gran poema de Woodsworth que dona sentit al film: “Encara que ja res pugui tornar-nos l’ hora de el esplendor en l’ herba, de la glòria entre les flors, no hem d’ afligir-nos perquè la bellesa continua en el record.

L’ esplendor en l’ herba és el temps de la joventut, un temps únic, un moment de vida que al poc ja tan sols és record. La fugacitat dels bons moments, tot allò que s’ ha perdut que ja no tornarà.

 

LOS VIVIDORES

 

Director: Robert Altman

Actors: Warren Beatty

              Julie Christie

              Shelley Duvall

              Keith Carradine

Any: 1971

Títol original: Mc Cabe and Missis Miller

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Els pioners comencen a instal·lar-se en Estats Units, la gent treballa en les mines i assumeix la presència de multitud d’emigrants xinesos.

En aquest context John Mc Cabe (Warren Beatty) munta els serveis bàsics per a la població, compra a tres prostitutes i estableix un bordell, darrera arriben la taverna i la sala de joc.

El negoci s’ amplia amb la presència de Constance Miller (Julie Christie), una altra prostituta que porta a un bon grapat de col·legues.

Al cap del temps, Mc Cabe rep la visita d’un important companyia minera que li proposa que els hi vengui totes les seves propietats, Mc Cabe és reticent i reclama més diners i els negociadors se’n van.

Atiat per Constance, intenta reprendre la negociació per deixar el campament i marxar a un indret més digne però ara ja no hi han negociadors sinó pistolers a sou amb l’ ambaixada d’ eliminar-lo.

Els esbirros de l’ empresa el busquen per executar-lo, Mc Cabe sen’ surt i mata als pistolers, mentre la població intenta apagar l’ incendi que s’ha declarat en l’ església però en el tiroteig, Mc Cabe és ferit i mor en mig del camí.

COMENTARI

   En els anys setanta, Robert Altman aconsegueix la seva màxima projecció en el cine, després de l’ èxit de “Mash” en 1971 roda aquesta pel·lícula que és un western , un homenatge als pioners, a la gent que va crear el país a partir de l’ esforç i la feina.

Altman mostra aquest inici i completa també una metàfora del capitalisme, la lliure empresa i el mercat. En certa manera reivindica al petit empresari front les grans companyies.

Mc Cabe és aquest  petit empresari, un tant prepotent, sobrat i avariciós que, en el seu afany de lucre no se n’ adona que val més un mal acord que un bon plet.

Mc Cabe, tot i els seus defectes, és un exemple d’ aquest sector social que construeix el país a batzegades. No és cap honor ni cap exemple però és el que hi ha. El seu negoci comença a ser lucratiu a partir d’una xarxa de prostitució que s’ amplia i es consolida amb la presència de Constance, una meretriu que ofereix millorar els serveis amb higiene, dutxes i llençols nets.

La pel·lícula te com epicentre del seu recorregut el paisatge, el treball en la mina i tot el que passa està marcat per la muntanya, el bosc, el fred, el vent i la neu, que són coprotagonistes del relat i els que mediatitzen l’ activitat de la gent.

Mc Cabe i Miller viuen una voluntat de prosperar, sembla que s’ estimin però a la fi cadascun va a la seva, i Constance demana l’ estipendi normatiu cada vegada que se’n va al llit amb el seu company.

En un món hostil i bàrbar, qui no vol el pacte, vol la guerra. Els pistolers venen a realitzar allò que no han pogut fer els executius encorbatats. Mc Cabe mor en mig de la neu i la desolació sense aconseguir el seu objectiu de millorar la seva existència. La mort és un cost afegit a la feina empresarial.

Altman retrata de manera entranyable a les dones, a les prostitutes, un servei essencial per mantenir l’ ordre i calmar a la tropa, dones que fan de l’ amistat el seu motiu de viure.

Leonard Cohen recrea l’ acció amb cançons que són una lletania carregada de tristesa i amargura.