EN EL CALOR DE LA NOCHE

 

Director: Norman Jewison

Actors: Sidney Poitier

              Rod Steiger

              Warren Oates

              Scott Wilson

Any: 1967

Títol original: In the heart of the night

Nacionalitat: USA

Gènere: Policíac

Subgènere: Cine social/Racisme

 

ARGUMENT

Una nit en Esparta, estat de Mississippí, apareix un home mort. És Colbert, un important enginyer que vol edificar un fàbrica en el poble.

Gillespie (Rod Steiger), el comissari de policia, envia a Sam, el seu subordinat a cercar un culpable i aquest troba a un negre, Virgil Tibbs (Sidney Poitier), que està esperant un tren.

Tibbs, és acusat de l’ assassinat però aviat se’n tenen que desdir. En realitat, Tibbs és un agent de la policia, especialitzat en criminologia i el seu ajut serà imprescindible per descobrir a l’ assassí.

En tant, la policia descobreix a Harvey Oberst (Scott Wilson) fugint, l’ home és detingut i se li troben a sobre part dels diners que portava Colbert, immediatament és acusat. Tibbs prova que tant Oberst com l’ agent Sam Wood (Warren Oates), que també és posteriorment incriminat, són innocents i col·labora amb Gillespie per trobar al culpable.

En la seva investigació, Tibbs té que enfrontar-se al  menyspreu, el rebuig i l’ agressió dels blancs de la població i a l’ intent de ser apartat del cas per part de l’ alcalde però finalment descobreix que un jove cambrer desequilibrat, Purdie, ha estat l’ assassí per tal d’ aconseguir diners i pagar l’ avortament d’una menor a qui ha deixat embarassada.

 

COMENTARI

En el cine americà hi ha moltes mostres de films anti racistes, des de “La barrera invisible” (1947) d’ Elia Kazan fins a “Matar a un ruiseñor”(1962) de Robert Mulligan per posar dos exemples.

Sota la base del thriller policíac i la solució d’ un assassinat, Jewison mostra tot el racisme que cova encara a finals dels seixanta en una societat malalta.

Per la gent de Mississipí, els negres són simples marginats, gent inferior, sols vàlids per ser explotats en els camps de cotó; quan apareix una persona de color amb un rang, no ho poden acceptar i el que volen és que se’n vagi i no fiqui els nas en els seus assumptes.

Jewison manté un molt bon clima, Tibbs és desdenyat pels policies, Gillespie el primer, pel terratinent Endicott que, el colpeja i per sorpresa seva contempla com li tornen el cop, i per supremacistes blancs que el persegueixen sense gaires bones intencions.

El director planteja el contrast entre dos homes, Tibbs, negre, educat, intel·ligent i força preparat pel seu ofici i Gillespie, un policia de l’ Amèrica profunda, rude, groller i prepotent.

Després dels enfrontaments inicials, cadascun reconeix les capacitats de l’ altre, els dos col·laboren en la solució del cas i deixen de veure’s com enemics.

Aquest és bàsicament el missatge del film, tan sols amb la col·laboració entre negres i blancs se solucionaran els conflictes adequadament.

Jewison retrata un món fosc, tancat en si mateix, incapaç de comprendre que totes les persones són iguals sigui quin sigui el color de la seva pell. Un univers que està proper a la realitat de l’ època i potser no tan llunyà del moment actual.

La pel·lícula guanya cinc oscars, millor film, millor actor-Rod Steiger-, millor so, millor guió adaptat i millor muntatge.

            

GRUPO SALVAJE

 

Grupo_salvaje-838601072-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: William Holden

               Ernest Borgnine

               Robert Ryan

               Edmond O’ Brian

               Warren Oates

               Emilio Fernàndez

Any: 1969

Títol: The wild bunch

Nacionalitat. USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Pike Bishop (William Holden) i els seus companys  Dutch Engstrom (Ernest Borgnine),els germans, Lyle Gorch (Warren Oates) i Tector Gorch (Ben Jhonson), el mexicà, Angel i el vell Freddie Sykes (Edmond O’ Brian) arriben a un poble de Texas amb la intenció de robar un banc.

Són sorpresos per un grup de caçadors de recompenses encapçalats per Deke Thornton (Robert Ryan), un home  que ha sortit de la presó i antic col·lega de Pike, després d’una violenta escomesa s’ emporten el botí però contemplen amb sorpresa que tot allò que contenen les bosses són volanderes.

Pike es vol rescabalar del seu fracàs en l’ atracament i entra en contacte amb Mapache (Emilio Fernández), un facinerós que te al seu càrrec un petit exercit i s’ha autoanomenat general, en el marc de la revolució mexicana. Mapache és seguidor d’ Huertas i enemic de Villa.

El general convoca a Pike a assaltar un tren que transporta armament per l’ exercit americà, a canvi li ofereix una forta suma de diners.

Pike i els seus companys ataquen el ferrocarril i s’ emporten les armes, que lliuren a Mapache però abans, Angel el company mexicà de Pike, entrega una caixa de rifles als seus conveïns revolucionaris; els mercenaris del general mapache se n’ adonen i segresten  al mexicà, al que sotmeten a tortures i vexacions.

Pike i els seus companys arriben al campament militar i demanen que se’ls hi entregui el seu amic, aquest està força malmès però encara es pot valer per si mateix però quan camina cap als camarades, Mapache li talla el coll.

Pike i els seus, disparen contra el petit exercit, s’apoderen d’una metralladora i culminen una massacre però la superioritat numèrica dels rivals els porta a la derrota i la mort.

Thornton i els seus sicaris fan acte de presència per confirmar la defunció de Pike i cobrar la recompensa. Thornton fastiguejat del comportament dels seus homes i de tanta violència, marxa amb Freddie cap a nous indrets.

 

COMENTARI

    Peckinpah es consagra amb aquest pel·lícula com una nova veu en el western en particular i en el relat cinematogràfic en general.

Després de la decadència del gènere en la mateixa dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’ aire crepuscular, la violència i els codis canviants; “Grupo salvaje” és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem totes les continguts vitals del seu cinema.

Bàsicament els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’ acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’ univers dels pioners, el d’ Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’ aparició d’un aparell mecànic i volador.

Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’ Oest, l’ home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita , extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’ amistat ni de l’ equitat, les dones que  rodegen als protagonistes són prostitutes, no hi han sentiments ni valors.

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’ igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat.

Peckinpah es caracteritza per l’ enorme violència que destil·len les seves imatges, el colt és substituït per la metralladora i la mortaldat és gran.

El director americà, tot i això, no pot oblidar els orígens del gènere; Pike i els seus decideixen recuperar a l’ amic malferit, les imatges són enlluernadores, la càmera mostra als quatre homes disposats a recuperar la dignitat, en el  seu camí s’hi creuen dones, nens , comerciants, res importa , tothom s’ aparta, quan Mapache mata a Angel, s’ inicia un bany de sang que acaba amb la mort dels protagonistes.

Tant en aquesta escena com la de l’ inici, el robatori del Banc, Peckinpah dona tota una lliçó de muntatge, cada escena te el seu que i la violència s’ entrellaça amb la mirada sorpresa i atemorida dels nens o l’ espant de les dones.

Peckinpah se serveix de personatges força característics, el general Mapache, un bandit que exerceix de militar, tosc, neci i traïdorenc, Freddie, el vell, un supervivent o els dos protagonistes, Pike i Thornton, perseguit i perseguidor, intercanviables, el segon expressa el seu desig d’ estar en l’ altre bàndol, davant la ineptitud dels homes al seu càrrec.

El director traça també elements del western psicològic a través dels primers plans, que mostren als seus personatges plens de dubtes existencials i narra un context miserable i sòrdid, un món en transició, farcit de nens , prostitutes, sodats de fortuna, miserables i picars, tot un univers personal proper fins i tot a al realisme màgic.