EL CREPÚSCULO DE LOS DIOSES

 

Director: Billy Wilder

Actors: William Holden

               Gloria Swanson

               Erich Von Stroheim

               Cecil B. De Mile

               Buster Keaton

Any: 1950

Títol original: Sunset boulevard

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

Joe Gillis (William Holden) és un guionista de sèrie B amb problemes per arribar a fi de mes.

Perseguit pels creditors ,que li volen retirar el cotxe, s’ amaga en una vella mansió que creu deshabitada. Allà es troba amb Norma Desmond (Gloria Swanson), la més cèlebre actriu del cinema mut, que viu recordant els seus antics anys de glòria, al costat de Max (Erich Von Stroheim), el seu majordom.

Norma li mostra a Gillis un guió que està escrivint, que significaria el seu retorn al cinema i li proposa que l’ ajudi a reescriure’l.

Gillis s’ aïlla en aquell món, caduc i decadent, i a canvi Norma li complau tots els desitjos i els capricis i s’ enamora d’ ell.

Però el guió és dolent, quan Norma va als estudis a retrobar-se amb el director de les seves antigues pel·lícules, Cecil B. De Mile, aquest la tracta amablement però li dona llargues.

En tant, Gillis està escrivint un guió amb Betty, una assessora dels estudis, i ambdós se senten atrets. Norma, cada vegada controla més a Gillis i se sent gelosa, aquest es troba tancat en una presó d’ or. Quan Gillis torna de veure’s amb Betty, es troba a Norma, que ha intentat suïcidar-se.

Finalment, el guionista no pot suportar més aquesta situació i decideix anar-se’n.

Contrariada, Norma el segueix i quan Gillis creua el jardí,  li dispara i el mata. El cadàver cau a la piscina.

Al matí següent, fa acte de presència la policia, Norma ha embogit, creu que la presència de les càmeres de la premsa és deguda  a que s’ ha acceptat el seu projecte i tornarà a rodar.

Max crida als càmeres i munta l’ últim engany. Norma baixa, majestuosa l’ escala, en tant la filmen, és el seu últim gran paper.

 

 

COMENTARI

Estem davant una de les gran obres mestres de la història del cine.

La pel·lícula conté un primer element original: Gillis, el protagonista és el narrador dels esdeveniments, després que ja sabem que està mort.

És a dir, el relat d’un cadàver és el nexe inicial que ens posa en relació amb l’ acció.

El film tracta del cine dins del cine. Els actors no deixen de representar el seu propi personatge. Gloria Swanson, antiga glòria del cine mut ja en decadència, Cecil B. De Mile, en el paper del totpoderós director, Erich

Von  Stroheim, com antic director retirat i un cameo de Buster Keaton com un dels actors derrotats, els ninots de cera, els hi diu Gillis, que passen per la casa.

La pel·lícula vol reflectir l’ amargor, la decrepitud i el patetisme d’ aquests actors que, amb l’ arribada del cinema sonor són oblidats i com la protagonista, s’ aferren a una vida de ficció, esclaus del seu passat, sense entendre que el seu temps ja s’ ha exhaurit i mai tornaran a ser allò que foren.

Wilde filma aquest ocàs, aquest crepuscle dels Déus que foren, de manera despietada.

Norma viu autoenganyada en aquest món fals. Max, el majordom, antic director de cinema i marit de Norma, l’ ajuda a inventar-se aquest relat fictici a partir de la compassió que l’ ajuda a viure. Li passa cartes dels seus admiradors, que en realitat escriu ell, li fa creure que el univers del cinema l’ espera.

Norma és incapaç d’ assumir que ha envellit i que mai tornarà a ser una estrella.

Tot i això, envoltada per la mort i la bogeria, aconsegueix el seu últim gran paper, l’ espectacle és més gran que la vida, la ficció d’ aquesta vida és la ficció del cinema.

La pel·lícula guanya tres oscars: Millor guió, millor direcció artística i millor banda sonora.

 

 

GRUPO SALVAJE

 

Grupo_salvaje-838601072-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: William Holden

               Ernest Borgnine

               Robert Ryan

               Edmond O’ Brian

               Warren Oates

               Emilio Fernàndez

Any: 1969

Títol: The wild bunch

Nacionalitat. USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Pike Bishop (William Holden) i els seus companys  Dutch Engstrom (Ernest Borgnine),els germans, Lyle Gorch (Warren Oates) i Tector Gorch (Ben Jhonson), el mexicà, Angel i el vell Freddie Sykes (Edmond O’ Brian) arriben a un poble de Texas amb la intenció de robar un banc.

Són sorpresos per un grup de caçadors de recompenses encapçalats per Deke Thornton (Robert Ryan), un home  que ha sortit de la presó i antic col·lega de Pike, després d’una violenta escomesa s’ emporten el botí però contemplen amb sorpresa que tot allò que contenen les bosses són volanderes.

Pike es vol rescabalar del seu fracàs en l’ atracament i entra en contacte amb Mapache (Emilio Fernández), un facinerós que te al seu càrrec un petit exercit i s’ha autoanomenat general, en el marc de la revolució mexicana. Mapache és seguidor d’ Huertas i enemic de Villa.

El general convoca a Pike a assaltar un tren que transporta armament per l’ exercit americà, a canvi li ofereix una forta suma de diners.

Pike i els seus companys ataquen el ferrocarril i s’ emporten les armes, que lliuren a Mapache però abans, Angel el company mexicà de Pike, entrega una caixa de rifles als seus conveïns revolucionaris; els mercenaris del general mapache se n’ adonen i segresten  al mexicà, al que sotmeten a tortures i vexacions.

Pike i els seus companys arriben al campament militar i demanen que se’ls hi entregui el seu amic, aquest està força malmès però encara es pot valer per si mateix però quan camina cap als camarades, Mapache li talla el coll.

Pike i els seus, disparen contra el petit exercit, s’apoderen d’una metralladora i culminen una massacre però la superioritat numèrica dels rivals els porta a la derrota i la mort.

Thornton i els seus sicaris fan acte de presència per confirmar la defunció de Pike i cobrar la recompensa. Thornton fastiguejat del comportament dels seus homes i de tanta violència, marxa amb Freddie cap a nous indrets.

 

COMENTARI

    Peckinpah es consagra amb aquest pel·lícula com una nova veu en el western en particular i en el relat cinematogràfic en general.

Després de la decadència del gènere en la mateixa dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’ aire crepuscular, la violència i els codis canviants; “Grupo salvaje” és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem totes les continguts vitals del seu cinema.

Bàsicament els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’ acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’ univers dels pioners, el d’ Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’ aparició d’un aparell mecànic i volador.

Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’ Oest, l’ home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita , extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’ amistat ni de l’ equitat, les dones que  rodegen als protagonistes són prostitutes, no hi han sentiments ni valors.

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’ igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat.

Peckinpah es caracteritza per l’ enorme violència que destil·len les seves imatges, el colt és substituït per la metralladora i la mortaldat és gran.

El director americà, tot i això, no pot oblidar els orígens del gènere; Pike i els seus decideixen recuperar a l’ amic malferit, les imatges són enlluernadores, la càmera mostra als quatre homes disposats a recuperar la dignitat, en el  seu camí s’hi creuen dones, nens , comerciants, res importa , tothom s’ aparta, quan Mapache mata a Angel, s’ inicia un bany de sang que acaba amb la mort dels protagonistes.

Tant en aquesta escena com la de l’ inici, el robatori del Banc, Peckinpah dona tota una lliçó de muntatge, cada escena te el seu que i la violència s’ entrellaça amb la mirada sorpresa i atemorida dels nens o l’ espant de les dones.

Peckinpah se serveix de personatges força característics, el general Mapache, un bandit que exerceix de militar, tosc, neci i traïdorenc, Freddie, el vell, un supervivent o els dos protagonistes, Pike i Thornton, perseguit i perseguidor, intercanviables, el segon expressa el seu desig d’ estar en l’ altre bàndol, davant la ineptitud dels homes al seu càrrec.

El director traça també elements del western psicològic a través dels primers plans, que mostren als seus personatges plens de dubtes existencials i narra un context miserable i sòrdid, un món en transició, farcit de nens , prostitutes, sodats de fortuna, miserables i picars, tot un univers personal proper fins i tot a al realisme màgic.