CELEBRITY

 

 

 

Director: Woody Allen

Actors: Kenneth Branagh

              Judy Davies

              Charlize Theron

               Joe Mantegna

               Famke Jansen

               Melanie Griffith

               Winona Ryder

Any: 1998

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Lee Simon (Kenneth Branagh) és un periodista que escriu de viatges i està entestat en publicar la seva primera novel·la.

Des de jove està casat amb Robin (Judy Davies), una professora, però viu la crisi dels quaranta i li agraden totes les dones.

En el seu pul·lular per Nova York  coneix a Nola (Winona Ryder), una jova actriu, però no te ocasió de quedar amb ella. Més tard s’ embadaleix amb una model (Charlize Theron) però nerviós,  enclasta el seu cotxe contra un aparador i la noia marxa irada.

Finalment talla amb Robin i aquesta coneix a Tony Gardella (Joe Mantegna), un productor televisiu que la incorpora al seu equip periodístic i es casa amb ella.

Lee, per la seva banda, es tanca a escriure la novel·la que el porti a l’ èxit, en tant coneix a Bonnie (Famke Jansen), una noia amb la que estabilitza relacions.

Quan sembla que tot va be i pensen viure plegats, Nola torna a aparèixer en la vida de Lee, aquest ho deixa tot per l’ actriu i com a venjança Bonnie s’ emporta la novel·la i la llença al mar.

La relació entre Lee i Nola es torna tensa. Lee vol controlar a la noia i aquesta no se sent lliure, tot se’n van en orris.

La vida continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula anual de Woody Allen arriba en 1998 entre “Desmontando a Harry” i “Acordes i desacuerdos”. El director de Nova York insisteix en el seu retrat de l’ anima humana, ara i com en altres vegades a partir del món format pels famosos i els intel·lectuals de la ciutat.

És l’ univers en el que el director es mou i que tan bé coneix, gent guapa, àvida per fer saber del seu talent, hiper motivats en la caça aliena dels sentiments i el sexe.

Un entorn superficial i banal però on la gent no és diferent de la de qualsevol altra ambient i on les motivacions són les mateixes que mouen a gran part de la humanitat: estimar, ser estimat, gaudir de poder, ser considerat, realçar la pròpia auto estima…

Allen planteja una pel·lícula coral com en la majoria de la seva filmografia. Branagh ocupa el lloc que l’ autor s’hauria dedicat de ser més jove. Un home de quaranta anys, insegur i maldestre, que es planteja si vol estar sempre amb la mateixa dona. En un moment de crisi existencial vol demostrar les seves dots i talents, és algú incapaç de viure una sentimentalitat estable, li agraden totes, vol estar al llit amb totes.

El director utilitza la trama per ironitzar sobre els famosos, les celebritats que emergeixen en un món que els aplaudeix,els adora i els hi permet tota mena de capricis. La supermodel enamoradissa n’ és un exemple o l’ actor Brandon Dawson (Leonardo Di Caprio), superb, violent i despòtic però aclamat per la gent, n’és un altre. Gent de la faràndula consentida i aviciada.

Darrera aquest univers de llum i felicitat, Allen descriu els buits , les contradiccions i les penalitats dels protagonistes. Lee sembla haver trobat l’ estabilitat amb Bonnie però s’ embolica amb Nola, va darrera d’ ella i deixa plantada a la parella. Robin s’ escapa el dia de la boda amb Tony, temorosa del pas a donar, abans ha muntat un escàndol quan ha trobat a Lee amb la seva nova parella en el cine.

La falta de maduresa, les conquestes successives, la gelosia, la por a no ser estimat…marquen l’ existència dels personatges que vagaregen per l’ obra.

Tot és subtil, ple de sentit de l’ humor i ironia i això converteix a aquests nens grans en personatges entranyables.

Per cert, magna aparició en una escena de Donald Trump, fent d’ ell mateix.

EL CRISOL

the_crucible-422254463-large

Director: Nicholas Hytner

Actors: Winona Ryder

               Daniel Day Lewis

               Joan Allen

               Paul Scofield

               Bruce Davison

Any: 1996

Títol original: The crucible

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Caça de bruixes

 

ARGUMENT

En 1692 en Salem, un grup de noies es reuneixen en el bosc, dansen plegades I fan rituals per aconseguir els favors dels nois que desitgen; el reverend Parris (Bruce Davison) les descobreix i com corre la veu, les dones comencen a ser acusades d’ actes de bruixeria.

Abigail Williams (Winona Ryder), que lidera el grup, per lliurar-se de qualsevol càrrec, manifesta que han estat abduïdes pel diable i la resta la segueix.

En la població, comencen a produir-se denúncies falses entre vilatans, entre aquells que tenen litigis de terres o animadversió cap el veí, així un grup de gent és acusada i empresonada.

John Proctor  (Daniel Day Lewis) viu en la seva hisenda amb Elizabeth (Joan Allen), la seva dona, però ha mantingut relacions adulteres amb la jove Abigail, quan exercia de serventa en la casa, la noia va ser expulsada i ara Abigail desitja venjar-se de Elizabeth i restaurar la seva relació amb John, així que delata a la dona al·legant que s’ alia amb el diable.

De la ciutat arriba el jutge Thomas Danforth (Paul Scofield), amb la finalitat d’ esbrinar la veritat i aixecar un relat sobre els esdeveniments.

Les constants visions i al·lucinacions que pateixen les noies contrasten amb la posició de John que assenyala els motius venjatius de Abigail però el procés continua endavant ,molta gent es nega a confessar i és ajusticiada; Abigail li proposa a John que també està acusat i empresonat, la possibilitat d’ escapar plegats en un vaixell però l’ home s’hi nega i la noia fuig per sempre.

Confessar que tot ha estat obra del diable, pot salvar a John però aquest decideix continuar fidel a la veritat i detallar de nou que tot ha estat una  farsa.

John és executat.

The-Crucible--006

COMENTARI

“El crisol” és la transcripció cinematogràfica de “Les bruixes de Salem” d’ Arthur Miller, l’ obra teatral recrea el procés contra un conjunt de ciutadans d’ aquesta població americana en el que dinou persones van morir penjades, acusades de connivència amb el diable.

L’ obra transmet el fanatisme religiós, la intolerància del poder eclesiàstic, així com l’ humiliació, l’ assetjament, la tortura i l’ execució com armes del poder per legitimar-se i la seva incapacitat per dialogar i reconèixer els errors.

Més enllà de tot això l’ obra tenia una vigència contemporània total en el moment de la seva estrena en 1952, quan el senador Mc Carthy, en plena guerra freda inicia la caça de bruixes , és a dir el espionatge, seguiment i repressió de multitud d’ intel·lectuals acusats de ser proclius al comunisme. Els fets reals que daten del segles XVII es traslladen simbòlicament a l’ Amèrica dels anys 50.

La realització cinematogràfica presenta una mentida ordida per un grup de noies, que no volen ser descobertes en les seves falsies, això comporta una cohesió total del grup en la fal·làcia i estats histèrics i emocionals persistents per fer creure que estan assetjades pel diable, mogut sota les ordres dels acusats.

Més enllà, la població s’ enfronta i les denúncies sovintegen, la presència del maligne és una bona excusa per resoldre problemes relacionats amb disputes personals, litigis de terres o conflictes amorosos; el pitjor d’una petita comunitat surt a la superfície

La pel·lícula reflecteix tant, l’ excel·lent posada en escena d’un director teatral i operístic com Hytner, com el text de Miller en el que destaquen els enfrontaments dialèctics entre Danforth, el Mc Carthy de torn, i John Proctor, l’ home honest i falsament acusat, que decideix anar al patíbul abans que mentir i deixar en entredit el seu bon nom, prefereix ser un màrtir però al mateix temps accedir a un últim acte de llibertat i morir en pau amb si mateix.